Política corporal en defensa de la ciència

“Tots confiem en la ciència. La ciència ens ha donat els telèfons intel·ligents de les nostres butxaques, els sistemes de navegació dels nostres cotxes i l’assistència mèdica que salva vides. Confiem en enginyers quan conduïm per ponts i volem en avions. Les empreses i els agricultors confien en la ciència i l'enginyeria per a la innovació de productes, els avenços tecnològics i la previsió meteorològica. La ciència ajuda la humanitat a protegir el planeta i manté els contaminants i les toxines fora del nostre aire, aigua i aliments”.

Així comença una carta oberta signada per més de 1.900 membres de les acadèmies científiques nord-americanes que porta per títol A tot el poble americà*. Denuncien que “l’atac sistemàtic contra la ciència per part de l’administració Trump” està provocant un desmantellament del sistema científic del nord-americà, cosa que podria tenir repercussions globals. No sembla massa assenyat tocar un sistema que ha liderat la recerca global des de fa vuit dècades.

Només cal recordar unes quantes fites per adonar-se de la magnitud de la tragèdia. Les universitats nord-americanes van atraure tot el talent que el nazisme i el feixisme perseguia als anys 1930. Noms com Einstein, Gödel o Fermi són refugiats que van trobar nova casa als EUA i on van portar a la pràctica les seves idees. El projecte Manhattan, la creació de la NASA i l’arribada a la Lluna, la creació de l'agència ARPA que va propiciar el desenvolupament d’Internet són part d’aquest mateix sistema científic que avui denuncia l’atac de Trump. Amb gairebé el triple que la Gran Bretanya, els EUA, amb 388 són el país amb més premis Nobel en ciències.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-IA i democràcia deixades

Els signants alerten que les agències públiques són sotmeses a pressions polítiques per suprimir, ignorar o distorsionar evidències científiques en àrees com el canvi climàtic, la salut pública o la seguretat alimentària. A més, denuncien que s’està restringint la publicació de dades, restringint els contactes internacionals, limitant l’accés públic a la informació i expulsant personal científic qualificat a través d’acomiadaments massius o retallades pressupostàries.

També exposen com aquestes pràctiques estan creant un clima de por dins la comunitat científica, on molts investigadors es veuen obligats a autocensurar-se, eliminar el seu nom d’estudis o evitar temes delicats per no perdre el finançament o la feina. Finalment, els signants fan una crida a la ciutadania per defensar la integritat científica i exigir a les autoritats un compromís ferm amb la veritat, la transparència i el progrés científic.

"Molts investigadors es veuen obligats a autocensurar-se, eliminar el seu nom d’estudis o evitar temes delicats per no perdre el finançament o la feina"

Crida a la ciutadania? I què hem de fer?

Tot el que està passant als EUA és cada cop més un déjà vu, dels totalitarismes del segle XX, i alhora del futur distòpic de la teocràcia totalitària del Conte de la Serventa de Margaret Atwood.

El Conte de la Serventa el teniu a Netflix, i en llibre editat per Quaderns Crema (amb traducció de Xavier Pàmies), que ara que ve Sant Jordi fa de bon regalar. La novel·la és una d’aquestes que si la llegeixes quan surt, és de ciència-ficció, però que si la llegeixes al cap d’uns anys és una novel·la costumista.

El que té delicte és que no aprenguem les lliçons del passat. Al seu llibre Sobre la tirania: 20 lliçons que hem d'aprendre del segle XX (Destino), l’historiador Timothy Snyder presenta 20 lliçons derivades de les experiències del segle XX, no només com a recull històric, sinó com a manual de defensa de la democràcia per a prevenir la instauració de règims autoritaris.

Snyder argumenta que la protecció de les institucions democràtiques, incloses les acadèmiques i científiques, és vital per prevenir la tirania. A la seva segona lliçó, “Defensa les institucions”, assenyala que les institucions no es protegeixen soles; requereixen el compromís actiu dels ciutadans per mantenir la seva integritat i funcionalitat. Adverteix que, en moments de canvi polític, és fonamental que la ciutadania recolzi i protegeixi aquestes estructures per evitar que siguin erosionades o manipulades per forces autoritàries.

En la seva cinquena lliçó, “Recorda l’ètica professional”, destaca que els professionals, inclosos acadèmics i científics, tenen la responsabilitat de mantenir els estàndards ètics de la seva disciplina, fins i tot quan s’enfronten a pressions polítiques o socials. Això és essencial per preservar la integritat del coneixement i assegurar que la ciència i l’educació no siguin instrumentalitzades per interessos autoritaris.

"Els professionals, inclosos acadèmics i científics, tenen la responsabilitat de mantenir els estàndards ètics de la seva disciplina"

En la seva desena lliçó, “Creu en la veritat”, Snyder assenyala que la renúncia a la realitat factual pot obrir la porta a règims autoritaris que busquen manipular la informació per consolidar el seu poder. Per tant, la defensa de la veritat i la resistència a la desinformació són fonamentals per protegir la ciència i l’acadèmia d’atacs que pretenen desacreditar-les o controlar-les.

Snyder extreu 20 lliçons de la història que es poden resumir en dues: estableix contacte visual i conversa sobre qüestions trivials —mantenir la comunicació humana reforçar els llaços socials—, i practica una política corporal; participa activament en manifestacions i reunions públiques. Això és exactament tot el que no fem quan ens enfadem molt per xarxes socials i escrivim i llegim articles indignats com aquest.

Si vols saber-ne més

 

   

De Tesla, al cava català i molt més: es pot sobreviure a un boicot empresarial?

Per això són tan importants moviments de base, com les protestes de #Teslatakedown, o la recent intervenció al Senat dels EUA del senador Cory Booker on hi ha estat més de 25 hores seguides parlant sense seure ni anar al lavabo. No només perquè les conseqüències que se’n derivin tinguin un impacte —en el poder de Musk en el cas de #Teslatakedown—, sinó perquè aquests tipus d’accions propicien la comunicació humana no mitjançada per algorismes, reforcen els llaços socials i posen cara al discurs. La política que Snyder demana per combatre la tirania es fa amb el cos.

—

*Com que qui escriu aquesta carta oberta són científics, entenc que quan parlen de “poble americà” es dirigeixen a tota la gent d’Alaska a la Patagònia i que no cometen l’abús de pensar que els EUA són Amèrica. Posats a fer l’hauria titulat A tota la població mundial.