Potser no sóc tan mala persona
29
d'Octubre
de
2015
Act.
30
d'Octubre
de
2015
Fa anys que faig servir bloquejadors de publicitat als navegadors web que utilitzo. Un bloquejador de publicitat –ad blocker és el terme comú en anglès– és una petita peça de programari que s'instal·la al navegador en forma d'extensió, i més recentment també en forma d'aplicació mòbil, que bloqueja la publicitat; el nom no enganya.
El resultat és que els banners,intersticials, supersticials, els AdWords de Google i en general qualsevol forma de publicitat desapareixen de les vostres vides. De sobte les webs es carreguen més ràpid i la tarifa mòbil no s'acaba tan aviat. Fins i tot n'hi ha per a la versió gratuïta d'Spotify que abaixen el volum quan salta un anunci d'àudio o de vídeo.
Sóc mala persona.
També fa anys que em dedico al disseny web i més concretament al disseny d'experiència d'usuari. El disseny d'experiència d'usuari (UX) és el procés de saber què, com, quan, on i per què les persones utilitzen un sistema d'informació –web, aplicació, videojoc, caixer automàtic o teletext– per tal de donar-los un disseny visual i d'interacció que els faciliti la vida. Un bon disseny d'experiència empodera les persones i els dóna el control de les seves accions per tal d'assolir els seus objectius d'una manera eficient, sigui una àvia de 90 anys treient diners d'un caixer o el seu nét matant enemics al Call of Duty.
L'economista i sociòleg Herbert Simon, Nobel d'economia el 1978 i creador de la disciplina d'Economia de l'Atenció, postulava que "en un entorn d'abundància d'informació el bé escàs és l'atenció". Traslladem-ho a l'actualitat, a l'entorn digital i l'abundància d'experiències d'usuari. Netflix, Facebook, les aplicacions mòbils i aquest article competeixen tots pel mateix: la vostra atenció. El dia té les mateixes hores que quan les úniques experiències d'usuari eren menjar o ser menjat, però ara l'oferta és virtualment infinita.
I com ho fan doncs Twitter, Instagram, YouTube o aquesta web per competir per la vostra atenció? Doncs mentint. El seu disseny d'experiència no està pensat per a facilitar-vos la vida sinó per a què us hi quedeu l'estona més grossa possible fent veure tot el contrari, fet que té el seu mèrit. Per entendre'ns, tota l'estona que passeu a Facebook no esteu cercant a Google i per tant el cercador deixa d'ingressar en concepte de publicitat. D'aquí Google .
Com més utilitzem un determinat servei, més valor té de cara a un possible anunciant, ja que no hem d'oblidar que els clients d'aquests serveis no som nosaltres, sinó que en són els anunciants que paguen per ser-hi. Nosaltres en som el producte que, de manera agregada i molt cuca, compren els anunciants.
Al capdavall potser no sóc tan mala persona.
El resultat és que els banners,intersticials, supersticials, els AdWords de Google i en general qualsevol forma de publicitat desapareixen de les vostres vides. De sobte les webs es carreguen més ràpid i la tarifa mòbil no s'acaba tan aviat. Fins i tot n'hi ha per a la versió gratuïta d'Spotify que abaixen el volum quan salta un anunci d'àudio o de vídeo.
Sóc mala persona.
També fa anys que em dedico al disseny web i més concretament al disseny d'experiència d'usuari. El disseny d'experiència d'usuari (UX) és el procés de saber què, com, quan, on i per què les persones utilitzen un sistema d'informació –web, aplicació, videojoc, caixer automàtic o teletext– per tal de donar-los un disseny visual i d'interacció que els faciliti la vida. Un bon disseny d'experiència empodera les persones i els dóna el control de les seves accions per tal d'assolir els seus objectius d'una manera eficient, sigui una àvia de 90 anys treient diners d'un caixer o el seu nét matant enemics al Call of Duty.
L'economista i sociòleg Herbert Simon, Nobel d'economia el 1978 i creador de la disciplina d'Economia de l'Atenció, postulava que "en un entorn d'abundància d'informació el bé escàs és l'atenció". Traslladem-ho a l'actualitat, a l'entorn digital i l'abundància d'experiències d'usuari. Netflix, Facebook, les aplicacions mòbils i aquest article competeixen tots pel mateix: la vostra atenció. El dia té les mateixes hores que quan les úniques experiències d'usuari eren menjar o ser menjat, però ara l'oferta és virtualment infinita.
I com ho fan doncs Twitter, Instagram, YouTube o aquesta web per competir per la vostra atenció? Doncs mentint. El seu disseny d'experiència no està pensat per a facilitar-vos la vida sinó per a què us hi quedeu l'estona més grossa possible fent veure tot el contrari, fet que té el seu mèrit. Per entendre'ns, tota l'estona que passeu a Facebook no esteu cercant a Google i per tant el cercador deixa d'ingressar en concepte de publicitat. D'aquí Google .
Com més utilitzem un determinat servei, més valor té de cara a un possible anunciant, ja que no hem d'oblidar que els clients d'aquests serveis no som nosaltres, sinó que en són els anunciants que paguen per ser-hi. Nosaltres en som el producte que, de manera agregada i molt cuca, compren els anunciants.
Al capdavall potser no sóc tan mala persona.