La memòria de 2019 ens marcarà el camí del 2021

Avui hem presentat la Memòria Econòmica de Catalunya 2019a la Llotja de Mar, una publicació del Consell General de Cambres de Catalunya que compta amb 55 anys d’història. La primera es va editar el 1965 i ja forma part de la història econòmica viva del nostre país. Al llarg de tots aquests anys, la Memòria ha estat testimoni de l’evolució i la transformació de l’economia catalana, per això és un autèntic privilegi dirigir aquesta publicació. L'acte ha comptat amb la participació del president de la Generalitat, del president del Consell de Cambres, Joan Canadell, del president de la Cambra de Reus, d’Oriol Amat, que ha presentat els resultats de l’empresa catalana el 2019, i de Germà Bel, que ha presentat el monogràfic sobre el futur de les infraestructures a Catalunya.

Fer el balanç del 2019 de l’economia en el moment de crisi actual pot sembla, a simple vista, fútil. Però és tot el contrari. Analitzar com hem crescut durant el darrer període de recuperació i més concretament el 2019 serà determinant per saber com encarem la recuperació que vindrà el 2021. Aquest 2020 hi ha poc marge de millora, l’economia catalana caurà més d’un 10%, però la intensitat de la recuperació que es produirà a partir de 2021 dependrà tant dels fonaments del creixement econòmic en el període recent com de les mesures que es prenguin per reorientar el nostre model productiu cap a les activitats que tindran més futur.

El balanç de 2019 ens deixa tres bones notícies que seran vents a favor en la sortida de la crisi Covid-19, i tres debilitats que jugaran en contra.

La primera bona notícia és que el grau d’obertura i internacionalització és cada vegada un major actiu de l’economia catalana. Durant la darrera crisi econòmica, les exportacions van proporcionar una via de sortida i de supervivència de les empreses catalanes davant la caiguda del mercat interior. Però aquest esforç per continuar obrint mercats a l’exterior no va baixar quan es va recuperar la demanda interna i havia menys pressió per exportar. De fet, aquesta ha estat la primera fase expansiva en què hem aconseguit tenir un saldo positiu amb l’exterior, i l’hem portat fins al 14% del PIB, una de les dades més altes de la sèrie històrica i dels països europeus. Aquest és un senyal de l’augment de la competitivitat de la nostra economia, i és un “miracle” que han aconseguit les 17.309 empreses exportadores regulars d’aquest país, a base de ser competitives, d’ajustar costos i de millorar els seus productes i serveis.

Clarament aquesta vocació d’obertura a l’estranger de l’economia catalana ens ha fet més vulnerables quan s’han tancat fronteres per la covid-19, però també pot ser una gran oportunitat quan l’economia mundial recuperi el pols, que serà molt abans que ho faci la demanda interna.

La segona bona notícia que ens va deixar el 2019 i que serà sens dubte, un element positiu per afrontar la recuperació postcovid, és que Catalunya continua tenint potencial industrial i capacitat d’atracció d’inversió estrangera en el sector manufacturer. Més d’un terç de la inversió estrangera rebuda a Catalunya els darrers tres anys ha anat destinada al sector manufacturer, uns 1.200 milions d’euros anuals. La inversió industrial té un impacte molt positiu sobre l’economia perquè genera ocupació estable, ben remunerada i de llarg termini, a més d’inversió en tecnologia i innovació.

"La inversió industrial té un impacte molt positiu sobre l’economia perquè genera ocupació estable, ben remunerada i de llarg termini, a més d’inversió en tecnologia i innovació"

El tercer element positiu que ens va deixar el 2019 és la progressiva recuperació dels salaris. Per segon any consecutiu van augmentar per sobre del 2%, més que la inflació, fet que va permetre als treballadors recuperar poder adquisitiu.

Tanmateix, el mercat laboral amaga més ombres que llums. És cert que som una economia capaç de crear molta ocupació en les fases expansives, però també de destruir-la quan arriba una crisi. Aquesta flexibilitat del nostre mercat laboral es recolza en una taxa de temporalitat que és inacceptable en qualsevol economia moderna. Els joves són el col·lectiu més afectat per aquesta precarització. El 70% dels menors de 24 anys que treballaven tenen un contracte temporal i la meitat entre els joves de 25 i 29 anys. Sense una ocupació estable i millor remunerada és molt difícil que els joves puguin emancipar-se, accedir a un habitatge i tenir fills. No ens podem permetre perdre el talent d’una generació que és la més formada de la història i amb més competències digitals.

El segon element negatiu que ha caracteritzat la nostra economia al llarg dels darrers deu anys és el baix esforç en R+D. Lluny de la mitjana europea i encara més d’Alemanya que és la nostra referència en indústria 4.0. Si no som capaços de capgirar aquestes xifres serà un autèntic llast per afrontar la recuperació que vindrà després de la Covid-19.

"Com afrontarem la reducció de l’elevadíssim dèficit públic que ens deixarà la crisi del coronavirus sense frenar la recuperació serà el gran repte del sector públic"

Finalment, la tercera debilitat és l’escassa contenció del dèficit públic durant els anys de fort creixement i que ens ha deixat molt poc marge per actuar davant una nova crisi. De fet, el dèficit públic del conjunt de les administracions espanyoles va augmentar el 2019, a l’igual que el dèficit de la Generalitat. Com afrontarem la reducció de l’elevadíssim dèficit públic que ens deixarà la crisi del coronavirus sense frenar la recuperació serà el gran repte que haurà d’afrontar el sector públic a partir de l’any vinent.