Prendre decisions
24
de Gener
de
2025
La Catarina és la reina de les llistes de pros i contres. Tota decisió important a la seva vida ha passat per una pàgina en blanc dividida per una meticulosament resseguida línia al mig que separa el positiu del negatiu. No només fa la llista, també la rellegeix, la deixa reposar, demana l’opinió a les seves amigues més properes. Al final, pren una decisió informadíssima, però mai sense dubtes de si realment es va deixar guiar correctament pel que era o no la resposta correcta.
Jo sóc al revés. Em fa tanta por prendre una decisió, que la majoria de cops les deixo a l’atzar. Sí, vinga, va! o És igual, qualsevol cosa va bé solen ser les meves màximes. Si atribueixo a l’atzar el procés de decantació, sempre es pot atribuir a un error còsmic o a no haver-t’hi fixat prou, però mai a haver pres una decisió equivocada malgrat tota la informació. A més, també he rebaixat molt les meves expectatives en el que considero una banalitat: no cal trencar-se massa el cap entre el gelat de mango o maduixa, entre un moble o un altre pel menjador, entre una optativa o una altra on segur que a totes dues aprendré alguna cosa de profit. Així, solc optar per decisions molt conservadores, on el marge de cagar-la sigui més aviat baixet.
"El que totes dues tenim molt clar és que no ho podem tenir tot i que, quan hem d’escollir alguna cosa, també hem de fer alguna renúncia"
És divertit quan estem juntes prenent decisions importants, perquè mentre la Catarina remuga més que una vaca, jo jugo a partits de tenis per evitar entrar en els bucles que ja sé que succeeixen cada cop que penso les coses més del compte. Una les pren massa de pressa i l’altra massa a poc a poc, però totes dues tenim un mètode que, amb els seus marges, ens funciona. El que totes dues tenim molt clar és que no ho podem tenir tot i que, quan hem d’escollir alguna cosa, també hem de fer alguna renúncia.
Si vols saber-ne més
Viure no només és prendre partit, també és prendre decisions. Algunes molt importants, d’altres no tant. Ser capaç de prendre decisions no és una tasca fàcil, però decidir el que no fer encara ho és menys. Ens costa molt, com a persones, sacrificar i renunciar. Estem acostumades a un moment humà on hem pogut aconseguir grans coses sense cost: ara es pot tenir una família i seguir tenint una vida personal plena, tenir una casa i seguir viatjant, ser jove i adult alhora, sortir amb les amigues i en família, ser una persona saludable i passar-s’ho bé. Alguns anuncis de compreses clarament fets per homes també afirmen que pots tenir la regla i fer el pi-pont mortal. Però en la majoria d’ocasions, aquesta completesa i manca de pèrdua és només parcial o temporal. En un moment o un altre, ens toca perdre. En aquesta vida no es pot tenir tot.
"Em fa molta ràbia la gent que ho vol tot. No. No ho pots tenir tot. Has d’escollir"
Hi ha gent, però, que es pensa que ho pot tenir tot. És més, que es pensa que ho pot aconseguir. Ser l’home més ric del planeta amb impunitat, ser famosa, rica i contaminar tant com vulguis amb el teu jet privat, beneficiar-se de les males condicions d’altres persones per fer-se a si mateix. Em fa molta ràbia la gent que ho vol tot. No. No ho pots tenir tot. Has d’escollir. I no per escollir seràs menys feliç. És part de la gràcia de prendre decisions.