Presumir de no fer res

"Tinc por de fardar de descansar", deia una de les integrants del pòdcast Gent de Merda al darrer episodi abans de la pausa d'estiu. I amb aquesta frase vaig començar a reflexionar. El capítol començava amb una oda a la persona treballadora, que arriba a l'agost esgotada, autoexigint-se i cobrint les exigències que no s'atreveix a demanar als altres. Una persona que ha arribat a final de curs derrapant i que somia amb una migdiada o uns quants dies per parar i gaudir dels llibres, els riures i la vida dels seus amics.

Recomanaven el llibre Com no fer res, de Jenny Odell, un dels favorits de Barack Obama i un dels títols més venuts segons The New York Times, tal com apunta la faixa que duu. I el que jo vaig fer va ser comprar-lo. Jo que ja tenia un article preparat per lliurar a VIA Empresa. I en comptes de "no fer res" més, vaig decidir llegir el llibre per escriure'n. Desafiant el nom del llibre i preguntant-me si el títol del nou article havia de ser Fer el doble.

Tornant al que vaig escoltar al pòdcast i el que he llegit al llibre, vivim en una societat en què ens han educat a ser superproductius. L'aparició de dispositius electrònics portàtils no ajuda. Aquests aparells ens permeten treballar o produir des de qualsevol lloc. Sembla que la vàlua de les persones ve determinada per tot el que aconsegueixen fer en poc temps. Algunes empreses modernes fins i tot es vanten d'oferir flexibilitat per aconseguir que la seva gent produeixi més. No fos cas que ho fessin perquè siguin més feliços.

De la por de fanfarronejar de descansar -perquè si ho fan reben comentaris com "què bé que vius", "com t'ho fas per fer-ho tot?", "de rodríguez, eh?"-, parlaven les integrants de Gent de Merda, les quals moltes compaginen feines i el pòdcast és només un dels seus projectes.

"Quan ens mereixem un descans? Quan considerem que el necessitem o quan hem arribat a un punt en què si no ens el permetem, la qualitat de la nostra feina es ressentirà?"

Per cert, tants anys dient-me Rodríguez i no ha estat fins aquesta setmana que he investigat sobre l’expressió, d’origen castellà i sense traducció exacta en català. La RAE, des del 1985, defineix rodríguez (així, en minúscula) com “hombre casado que se queda trabajando mientras su familia está fuera, normalmente de veraneo". L’origen és als anys seixanta, quan hi va haver el boom turístic i es van construir hotels i apartaments de vacances a la costa. Llavors la majoria de treballadors no disposaven de gaires dies de vacances i les seves dones que treballaven a casa i els seus fills marxaven a aquest lloc de vacances deixant l’home sol a casa. El 1965 es va fer una pel·lícula sobre el tema i incidia en el fet que l’home havia de fer tasques domèstiques que no dominava i també que aprofitava per intentar tenir relacions extramatrimonials.

Bé, tornem al tema. Per què ens sentim culpables per descansar? Quan ens mereixem un descans? Quan considerem que el necessitem o quan hem arribat a un punt en què si no ens el permetem, la qualitat de la nostra feina es ressentirà?

Odell diu que "el sentit de no fer res no és tornar al treball més fresca, preparada per ser més productiva, sinó més aviat qüestionar-se què és el que en l'actualitat percebem com a ser productiva". L'autora ha trobat una manera de no fer res amb l'observació d'ocells, que estimula diversos dels sentits humans. Per si us serveix com a inspiració. No fer res pot servir per pensar què podem fer per no fer res perquè estimula la creativitat. No sé si us ha passat que la idea més bona us apareix quan després d'una llarga passejada o quan t'estires a la tovallola de platja, amb les gotes d'aigua regalimant cap avall.

"No fer res pot servir per pensar què podem fer per no fer res perquè estimula la creativitat"

El llibre també parla de l'economia de l'atenció, que és l'estudi de l'atenció humana com un recurs escàs. A mesura que els continguts i les informacions creixen il·limitadament i l'oferta és econòmicament devaluada, el recurs més escàs i més preuat és l'atenció. Marques, empreses i persones lluiten per aconseguir destacar entre el caos.

Estar una estona a les xarxes socials per desconnectar, esgota. Consumir xarxes socials és una font d'informació que és difícil d'assumir pels nostres cervells, que, a més, estaven cansats, i per això havien triat fer una pausa. La directora de VIA Empresa parlava de la tendència recent de fer servir "mòbils ximples" durant períodes com les vacances, per facilitar la desconnexió digital. Els dumbphones tenen unes característiques que fan que no se'n generi tanta addicció o dependència. Són en blanc i negre i són molt senzills, com els de la gent gran, o com un llibre electrònic. No m'estranyaria veure'n aviat.

Us animo, lectores i lectors, a trobar la vostra manera de no fer res aquest estiu, i que me l'expliqueu, perquè potser m'interessa provar-ho.