Primer de Maig de lluita contra la pobresa laboral i social
02
de Maig
de
2016
L'1 de maig ha emplaçat de nou als treballadors i treballadores a sortir al carrer a denunciar injustícies i reclamar millores. Pot semblar que és retòrica -la queixa per la queixa- o litúrgia -toca perquè toca-. Però la realitat és que les condicions amb què avui es treballa i es viu al nostre país han empitjorat, i força, en els darrers anys. La pobresa i la desigualtat són reals i no són producte d'un càstig diví.
Són el fruit premeditat d'unes polítiques econòmiques i socials orientades a desmuntar un model social on els drets i les prestacions dels serveis de l'Estat del Benestar permetien uns equilibris socials en els quals la igualtat d'oportunitats, la protecció social i el treball digne i amb drets dotava la societat de la cohesió social necessària.
Tenim motius de sobra per sortir al carrer: per reivindicar treball digne i drets per a tothom; per rebutjar l'enriquiment il·lícit d'una minoria mentre augmenten la pobresa i les desigualtats; per expressar la solidaritat amb totes les persones que fugen de les guerres i de la fam i denunciar les polítiques de la Unió Europea (UE) davant del drama dels refugiats; per donar suport als treballadors i les treballadores de les empreses en conflicte; per cridar que vaga no és delicte i reclamar la derogació de l'article 315.3 del Codi Penal i la retirada de la "Llei mordassa", que amenaça els drets i les llibertats, i la qualitat democràtica del nostre país; per mostrar el suport a totes les persones sindicalistes i activistes d'arreu que pateixen agressions i assassinats; i per condemnar de nou els assassinats masclistes i reclamar un pacte d'Estat contra la violència masclista.
El creixement econòmic no arriba a la gent. Fa temps la recessió ha quedat enrere, les variables macroeconòmiques mostren índexs i tendències positives del PIB i dels guanys empresarials, però l'atur segueix amb xifres d'escàndol, la pobresa creix i la desigualtat s'instal·la. Les reformes laborals han devaluat les condicions laborals dels treballadors i les treballadores, amb una ocupació majoritàriament precària i amb baixos salaris. L'atur es converteix en crònic i moltes de les persones en atur (72%) ja no reben cap prestació ni subsidi. La pobresa afecta ja al 26% de la població de Catalunya. La situació de les dones en el món laboral ha retrocedit. Els serveis públics estan al límit. Aquestes polítiques d'austeritat que continuen dominant la Unió Europea empitjoren els drets de les persones més vulnerables, agreugen les desigualtats entre països del Nord i del Sud i entre la població rica i la pobra.
És injust aquest panorama de pobresa i precarietat laboral i social i desigualtat. Però és també temerari mantenir unes polítiques que amenacen la mateixa recuperació econòmica. Aquesta és feble i incerta, s'ha aprofitat de variables exògenes com el preu del petroli, el tipus de canvi o la demanda dels països emergents, però no disposa d'unes bases materials que dotin l'estructura econòmica de la solidesa per canviar el patró de creixement previ a la crisi. Necessitem estímuls salarials i de garanties de protecció social; d'una forta inversió i de major despesa pública, que permetin asseure la demanda interna, que encara és el principal component del creixement del PIB; promoure la creació d'ocupació i dotar-nos d'una millora de les qualificacions i de l'impuls als processos d'innovació que modernitzin el teixit empresarial, afavoreixin l'estalvi i l'eficiència energètica i l'aposta tecnològica.
Assolir aquests reptes comporta un canvi d'orientació de les polítiques dels darrers anys. Per això cal exigir a les forces polítiques compromisos amb una acció de govern que: derogui les reformes laborals i les lleis antidemocràtiques aprovades; reverteixi les retallades dels serveis públics; estableixi un Salari Mínim Interprofesional (SMI) just i una renda garantida de ciutadania; defineixi i doti d'inversions estratègiques orientades a la creació d'ocupació, la innovació i la sostenibilitat; una reforma fiscal integral i lluitar contra el frau i la corrupció. Si coincidim que avui hi ha pobresa laboral i social, que és injust que es mantingui malgrat que ens trobem en un entorn de creixement econòmic i que és el principal problema del país -tant per a les persones com per al mateix funcionament de l'economia- convindrem que és urgent canviar les polítiques que ho han generat.
Però en un món global els treballadors hem d'estar amatents amb el que passa al món i ser solidaris amb les situacions d'injustícia, manca de drets laborals i persecucions sindicals que es viuen. La manca de drets a qualsevol indret pressiona a la baixa les condicions de treball i de vida ací, de la mateixa manera que l'afebliment dels drets i les llibertats ací allunya dificulta el progrés social en altres llocs. Per això reclamem de nou la fi de les violacions de drets laborals, sindicals i civils de tot el món i exigim que cessin totes les guerres i actuacions terroristes. Juntament amb la Confederació Sindical Internacional (CSI) i la Confederació Europea de Sindicats (CES), reclamem la retirada del TTIP (Tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA) i la no-ratificació d'altres tractats que amenacen els drets econòmics, socials i laborals dels treballadors i les treballadores europeus. Exigim la retirada de l'acord il·legal i immoral signat entre la Unió Europea i Turquia, que atempta contra els drets humans bàsics de les persones refugiades i, alhora, exigim al Govern de l'Estat que faci efectiu l'acolliment de totes les persones refugiades a què es va comprometre davant de la UE.
Aquest 1 de maig hi ha hagut motius de sobra per sortir al carrer a reivindicar un futur amb treball i vida dignes i per exercir la solidaritat. La lluita contra la pobresa laboral i social necessita la capacitat de mobilització i d'omplir els carrers aquest 1 de maig, de la consolidació dels espais de negociació col·lectiva i diàleg social, on situem les propostes per canviar la situació, i de la força de l'organització dels treballadors i treballadores en sindicats que actuïn en l'àmbit de l'empresa i la societat per lluitar per la millora de les condicions de treball i de vida.
Són el fruit premeditat d'unes polítiques econòmiques i socials orientades a desmuntar un model social on els drets i les prestacions dels serveis de l'Estat del Benestar permetien uns equilibris socials en els quals la igualtat d'oportunitats, la protecció social i el treball digne i amb drets dotava la societat de la cohesió social necessària.
Tenim motius de sobra per sortir al carrer: per reivindicar treball digne i drets per a tothom; per rebutjar l'enriquiment il·lícit d'una minoria mentre augmenten la pobresa i les desigualtats; per expressar la solidaritat amb totes les persones que fugen de les guerres i de la fam i denunciar les polítiques de la Unió Europea (UE) davant del drama dels refugiats; per donar suport als treballadors i les treballadores de les empreses en conflicte; per cridar que vaga no és delicte i reclamar la derogació de l'article 315.3 del Codi Penal i la retirada de la "Llei mordassa", que amenaça els drets i les llibertats, i la qualitat democràtica del nostre país; per mostrar el suport a totes les persones sindicalistes i activistes d'arreu que pateixen agressions i assassinats; i per condemnar de nou els assassinats masclistes i reclamar un pacte d'Estat contra la violència masclista.
El creixement econòmic no arriba a la gent. Fa temps la recessió ha quedat enrere, les variables macroeconòmiques mostren índexs i tendències positives del PIB i dels guanys empresarials, però l'atur segueix amb xifres d'escàndol, la pobresa creix i la desigualtat s'instal·la. Les reformes laborals han devaluat les condicions laborals dels treballadors i les treballadores, amb una ocupació majoritàriament precària i amb baixos salaris. L'atur es converteix en crònic i moltes de les persones en atur (72%) ja no reben cap prestació ni subsidi. La pobresa afecta ja al 26% de la població de Catalunya. La situació de les dones en el món laboral ha retrocedit. Els serveis públics estan al límit. Aquestes polítiques d'austeritat que continuen dominant la Unió Europea empitjoren els drets de les persones més vulnerables, agreugen les desigualtats entre països del Nord i del Sud i entre la població rica i la pobra.
És injust aquest panorama de pobresa i precarietat laboral i social i desigualtat. Però és també temerari mantenir unes polítiques que amenacen la mateixa recuperació econòmica. Aquesta és feble i incerta, s'ha aprofitat de variables exògenes com el preu del petroli, el tipus de canvi o la demanda dels països emergents, però no disposa d'unes bases materials que dotin l'estructura econòmica de la solidesa per canviar el patró de creixement previ a la crisi. Necessitem estímuls salarials i de garanties de protecció social; d'una forta inversió i de major despesa pública, que permetin asseure la demanda interna, que encara és el principal component del creixement del PIB; promoure la creació d'ocupació i dotar-nos d'una millora de les qualificacions i de l'impuls als processos d'innovació que modernitzin el teixit empresarial, afavoreixin l'estalvi i l'eficiència energètica i l'aposta tecnològica.
Assolir aquests reptes comporta un canvi d'orientació de les polítiques dels darrers anys. Per això cal exigir a les forces polítiques compromisos amb una acció de govern que: derogui les reformes laborals i les lleis antidemocràtiques aprovades; reverteixi les retallades dels serveis públics; estableixi un Salari Mínim Interprofesional (SMI) just i una renda garantida de ciutadania; defineixi i doti d'inversions estratègiques orientades a la creació d'ocupació, la innovació i la sostenibilitat; una reforma fiscal integral i lluitar contra el frau i la corrupció. Si coincidim que avui hi ha pobresa laboral i social, que és injust que es mantingui malgrat que ens trobem en un entorn de creixement econòmic i que és el principal problema del país -tant per a les persones com per al mateix funcionament de l'economia- convindrem que és urgent canviar les polítiques que ho han generat.
Però en un món global els treballadors hem d'estar amatents amb el que passa al món i ser solidaris amb les situacions d'injustícia, manca de drets laborals i persecucions sindicals que es viuen. La manca de drets a qualsevol indret pressiona a la baixa les condicions de treball i de vida ací, de la mateixa manera que l'afebliment dels drets i les llibertats ací allunya dificulta el progrés social en altres llocs. Per això reclamem de nou la fi de les violacions de drets laborals, sindicals i civils de tot el món i exigim que cessin totes les guerres i actuacions terroristes. Juntament amb la Confederació Sindical Internacional (CSI) i la Confederació Europea de Sindicats (CES), reclamem la retirada del TTIP (Tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA) i la no-ratificació d'altres tractats que amenacen els drets econòmics, socials i laborals dels treballadors i les treballadores europeus. Exigim la retirada de l'acord il·legal i immoral signat entre la Unió Europea i Turquia, que atempta contra els drets humans bàsics de les persones refugiades i, alhora, exigim al Govern de l'Estat que faci efectiu l'acolliment de totes les persones refugiades a què es va comprometre davant de la UE.
Aquest 1 de maig hi ha hagut motius de sobra per sortir al carrer a reivindicar un futur amb treball i vida dignes i per exercir la solidaritat. La lluita contra la pobresa laboral i social necessita la capacitat de mobilització i d'omplir els carrers aquest 1 de maig, de la consolidació dels espais de negociació col·lectiva i diàleg social, on situem les propostes per canviar la situació, i de la força de l'organització dels treballadors i treballadores en sindicats que actuïn en l'àmbit de l'empresa i la societat per lluitar per la millora de les condicions de treball i de vida.