Quan la marca és una dona (i embarassada)

Aquesta setmana hem assistit a l’eliminació del dret constitucional a l’avortament per part del Tribunal Suprem d’Estats Units. Sis vots a favor i tres en contra han decidit sobre el dret a l’avortament de 36 milions de dones a aquest país.

Algú s’imagina a aquestes sis persones decidint sobre el dret de 36 milions d’homes al mateix país a fer-se o no la circumcisió o la vasectomia en el suposat benefici del be comú contra el VIH o per criteris ‘pro-vida’? I si obliguessin als 36 milions d’homes a posar-se sempre el preservatiu, com a prevenció d’embarassos no desitjats?

Tutelar el propi cos des de l’Estat

No crec que ningú que hagi d’avortar ho faci de bon grat. En major o menor mesura, l’avortament forma part d’un procés traumàtic per a la dona. La precarietat laboral, la impossibilitat de les joves per deixar la llar parental, la dificultat per a la conciliació feina i família poden ser alguns dels motius per prendre aquesta difícil decisió.

Però més enllà dels motius de cadascú, cal posar l’atenció sobre la facilitat, encara, de les diferents formes de poder, majoritàriament masculí, per decidir què li convé o no a la dona i al seu propi cos. L’embaràs ‘per obligació’ s’acosta massa a l’imaginari de The Handmaid's Tale (El conte de la criada), famosa sèrie de TV on les dones son purs objectes de procreació, sense llibertat ni autonomia per fer altra cosa que tenir fills.

Quan la dona vol avortar

Segons dades d’Amnistia Internacional (AI), cada any al món, un de cada quatre embarassos acaben en avortament.

"La taxa d'avortaments és pràcticament idèntica entre els països que prohibeixen l’avortament o només en cas de risc per a la vida de la dona i els que ho permeten en general"

AI menciona l’Institut Guttmacher, una ONG del camp de la salut reproductiva als Estats Units, i el seu estudi, segons el qual la taxa d'avortaments és pràcticament idèntica entre els països que prohibeixen l’avortament o només en cas de risc per a la vida de la dona i els que ho permeten en general(37x1.000 vs. 34x1.000). La única diferència són les condicions sanitàries de les dones que viuen als països on l’avortament no està permès.

En resum, segons AI, ‘penalitzar l’avortament no ho impedeix, només fa que sigui menys segur’.

Quan la dona vol seguir amb l’embaràs

De tots és coneguda la discriminació a la feina per embaràs, ara en descens, gràcies a l’evolució de la nostra societat i les lleis que la penalitzen.

Però si estàs embarassada i navegues per internet, encara pots trobar títols com 5 consejos para decirle a tu jefe que estàs embarazada. Sembla que es manté la percepció que quan una dona es queda embarassada (ep! amb l’ajut del seu company home, habitualment), minva la seva ‘capacitat professional’ i passa a tenir menys vàlua pel fet d’haver-se quedat en estat i voler ser mare.

De fet, segons el World Economic Forum, “hi ha estudis que han demostrat que la "pena per maternitat" (motherhood penalty) representa el 80% de la bretxa salarial de gènere".

Cal afegir-hi aquí el fet que, amb l’acomiadament d’una dona embarassada, es limita també la seva independència econòmica, clau per a la llibertat de decisió de la dona.

El per què de tot plegat

Simone de Beauvoir, a El segon sexe,parla de'la servitud de la reproducció', condemnant a la dona a ‘llargs períodes d’impotència’, com a font de conflicte i  desigualtat que encara no hem sabut resoldre:

“En tot cas, i per robustes que fossin llavors les dones, en la lluita contra un món hostil les servituds de la reproducció representarien per a elles un terrible desavantatge: (...)  l'embaràs, el part, la menstruació en disminuïen la capacitat de treball i les condemnaven a llargs períodes d'impotència.”

Dones i homes, en llibertat

El gran repte, des d’ara i sempre, és que tots plegats assumim la normalitat i llibertat sobre el fet reproductiu en les femelles de l’espècie, de la que són partícips per igual dones i homes, i corresponsables posteriors, en una societat igualitària.

Com sabeu, el que anomenem ‘marca’ resideix a la ment de les persones i és la ‘percepció’ que cadascú de nosaltres té d’allò que veu, nomena o pensa.

Algun dia la marca ‘dona embarassada’ haurà de ser percebuda igual que la marca ‘home’, en termes d’igualtat, especialment a la feina.