Qui espera, desespera?

"La paciència és la mare de la ciència", diuen els savis. Segurament és cert. Però, ho és també de l'empresa? Em temo que no. Almenys en la majoria dels casos. Estem escandalosament orientats al curt termini. El que no funciona demà sembla que ja sigui un desastre. Volem èxits immediats, posar-nos medalles al més aviat possible, sense esperar massa. No obstant això, succeeix que moltes vegades la innovació és un procés lent i meticulós. Com a conseqüència, la majoria d'organitzacions no estan preparades per innovar. Només estan pendents de l'explotació ràpida, no de l'exploració tranquil·la.

A més, moltes empreses no tenen estructures d'exploració. Només de control i supervisió de l'explotació del dia a dia. Organigrames, mètodes, processos... Tot perfectament ordenat. Però aquesta planificació de la qual molta gent fa gala, equiparada erròniament a l'eficiència i l'eficàcia, no serveix per explorar i innovar. Els ritmes són uns altres, les competències són unes altres. La filosofia és una altra. Per explorar i innovar necessitem gent creativa, amant de la transgressió, l'error i el risc continu. Fan mancada persones capaces d'embrutar-se les mans i fer coses sense estar pendents del què diran. Persones que no tinguin por de ser jutjades. Sense confiança creativa no hi ha innovació que valgui.

Però, quantes empreses coneix l'amic lector que compleixin aquestes últimes característiques? Molt poques. Predominen encara les organitzacions que simplement estandarditzen els processos perquè tot funcioni de manera regular i previsible. I si necessiten innovar, creen un departament de R D i (noti's que la "i" d'innovació està al final, com si fos alguna cosa prescindible) que eliminaran al poc temps si no els proporciona èxits ràpids. Conec moltes empreses que, amb l'última crisi, van fulminar el departament d'innovació. Tremenda contradicció!

Innovar requereix d'unes coordenades diferents a les habituals. Temps, paciència, treball en equip, creativitat desbordant, ruptura de regles, diversió, tensió, espais apropiats, una mica de diners... Coordenades que no abunden en la majoria de signatures.

El meu suggeriment és que cada empresa hauria de tenir un laboratori constituït com a espai per explorar, pensar amb temps, "embrutar-se les mans", cometre errors, dialogar, observar, crear... Sense això no és possible innovar. I en aquestes instal·lacions haurien de participar gairebé tots els empleats d'una manera o una altra. I els clients, els proveïdors, els no-clients... Cal obrir el procés de la innovació a l'exterior. Les empreses més avançades ja compten amb Online Advisory Boards, grups de persones a els qui l'empresa fa arribar els seus prototips de nous productes o serveis per obtenir feedback i poder així evitar la innovació a cegues (cara i arriscada).