Quina reforma fiscal?

El Govern espanyol ha aprovat una bateria de modificacions fiscals que han entrat en vigor aquest any i que afecten principalment a l'impost sobre la renda i al de societats. Es van anunciar aquestes novetats com una "reforma fiscal", paraula que inspira canvis profunds i que té connotacions positives per al contribuent. Però lamentablement no és així, sinó tot el contrari. Les modificacions aprovades són mers retocs, algunes vegades en benefici del contribuent, com pot ser la lleugera baixada dels tipus de la renda, i d'altres en contra, com l'eliminació de la deducció del lloguer.

Així doncs, la mal anomenada reforma queda ben lluny dels veritables reptes de l'Estat, que són principalment atacar el frau fiscal i millorar els procediments tributaris, dos aspectes on hi ha un gran recorregut a fer i que seria imprescindible abordar. Incidir sobre els actuals impostos és ineficaç, la pressió fiscal existent sobre els ingressos ja és asfixiant i les bases imposables no donen més de si.

La mesura estrella d'aquesta reforma és la baixada de tipus de l'impost sobre la renda, que s'ha previst de forma esglaonada, una primera baixada el 2015 i una altra el 2016. D'aquesta reducció de tipus se'n beneficien més les rendes baixes, per sota de 20.000 euros, i les rendes més altes, per sobre de 50.000 euros. Per contra, les rendes entremig resultant ser, una vegada més, les més castigades, doncs a elles l'impost contràriament al que s'anuncia, se'ls ha apujat. Quant a les baixades, les reduccions dels tipus efectiu no superaran en la majoria dels casos l'1-2% anual. Per tant, els tipus seguiran sent els més alts de la història del país i molt per sobre de la mitjana europea.

Els dividends i interessos passen a tributar menys que en aquests darrers anys, però més que abans del 2010. El tipus màxim baixa del 27% al 23% i el mínim passarà del 21% al 19%. Per contra, s'elimina l'exempció de 1.500 euros pels dividends rebuts. Així doncs, de nou les rendes més baixes són les més castigades, doncs perden l'exempció. En aquesta baixada els grans beneficiats són aquells que reben més de 24.000 euros d'ingressos, que han vist reduïda la tributació entre un 4% i un 6%.

No totes les mesures són negatives, es crea una nova deducció de 1.200 euros per les famílies nombroses o que tinguin algun familiar amb discapacitat. Si bé aquesta mesura és més que benvinguda, la insuficiència de l'ajuda és òbvia.

Una mesura encertada és la nova exempció de les plusvàlues obtingudes per contribuents majors de 65 anys per la venda d'accions, immobles o similars. Aquesta exempció sempre ha existit per la venda de la vivenda habitual, no obstant això, s'ha ampliat a altres tipus de propietats. Això no obstant, no tot podia ser tan bo, l'exempció requereix per a la seva aplicació que els imports obtinguts es reinverteixin en la constitució de rendes vitalícies que complementin la pensió.

La reforma també ha introduït mesures desfavorables pels contribuents, com la derogació de la deducció del lloguer. L'eliminació d'aquesta deducció és realment injusta. Juntament amb la derogació de la deducció pel lloguer, s'elimina el benefici fiscal pel qual els ingressos pels lloguers de pisos a joves menors de 30 anys estaven 100% exempts de tributació. Costa veure els motius que han portat al Govern a eliminar aquesta deducció, que no és beneficiosa per a ningú, que ataca de nou a un dels extractes més dèbils i que contrasta amb la notícia de què som un país ple de pisos vuits.

Quant a l'impost de les societats, destaca la unificació del tipus impositiu al 25% per a totes les empreses, fins ara les grans empreses tributaven al 30%. El que per un costat sembla una baixada de tributació, a la pràctica és una pujada, doncs la baixada de tipus queda contrarestada amb l'eliminació de totes les deduccions que permetien disminuir la tributació efectiva.

Res es diu de la tributació de les SICAV, ni trobem cap mesura antial·lusòria per les grans corporacions. També manca un pronunciament sobre l'impost de patrimoni i l'impost de successions i donacions, que doni uniformitat a aquests tributs evitant les grans diferències entre comunitats autònomes.

La reforma fiscal no és un repte del Govern sinó una obligació, perquè juntament amb les notícies de corrupció, la crisi econòmica i les retallades, la manca de confiança en el sistema tributari desincentiva al contribuent a complir amb la seva obligació, que moltes vegades queda impune davant la ineficàcia de l'administració per detectar el frau.