Edificis sostenibles, ciutats sostenibles

Tothom parla de canvi climàtic. El món està cada vegada més urbanitzat i els desafiaments mediambientals que se’ns presenten estan a l’ordre del dia. En aquest context, el desenvolupament de models de ciutats sostenibles ha de ser una qüestió prioritària; a l’hora de controlar el consum energètic i les emissions de CO₂, l’edificació s’erigeix com un element clau. A Espanya, concretament, es calcula que els edificis suposen més del 30% del consum total d’energia. Però, a què respon aquesta dada? En gran manera, a la falta d’un aïllament adequat.

"Els edificis suposen més del 30% del consum total d’energia a Espanya"

En aquest sentit, és necessari implementar mesures per a una edificació sostenible i respectuosa amb l’entorn i les persones i, sobretot, generalitzar les construccions de consum gairebé nul o NZEB (Nearly Zero Energy Building). Apostar per construccions eficients és un dels grans reptes no només del sector de l’edificació sinó també dels organismes públics i la societat en general. La lluita contra el canvi climàtic passa, sens dubte, per repensar el model d’edificació.

És l’hora de la rehabilitació

Però les millores energètiques en obra nova no són suficients per reduir el consum d’energia i les emissions contaminants, sinó que també cal posar el focus en els edificis ja construïts. Actualment, el 50% del parc d’habitatges a Espanya data d’abans de 1980, per això la majoria d’habitatges responen a unes exigències d’eficiència energètica molt baixes o nul·les. Per tant, la rehabilitació es presenta com una alternativa per reduir la despesa de calefacció i aire condicionat. De fet, segons dades de la Fundació La Casa que Ahorra, la rehabilitació energètica pot reduir fins a un 80% la demanda d’energia i, per tant, les emissions de CO₂ a les llars.

"La rehabilitació energètica pot reduir fins a un 80% la demanda d’energia"

Materials com la llana de roca són una de les solucions més econòmiques per abordar de forma satisfactòria aquest desafiament. Segons l’Informe de Sostenibilitat que hem elaborat des de ROCKWOOL, l’aïllament pot suposar un estalvi energètic durant la seva vida útil equivalent al 57% del consum anual d’energia en tot el sector industrial dels Estats Units. El gran avantatge de la llana de roca és que, a banda de permetre un important estalvi energètic gràcies a la seva capacitat d’aïllament tèrmic, afavoreix la creació d’habitatges més segurs i saludables perquè ofereix protecció contra el foc - suporta temperatures superiors a 1000ºC-, proporciona confort acústic -bloqueja, absorbeix i millora els sons- i millora la qualitat de l’aire interior, entre d’altres prestacions. 

S’albira un canvi de rumb?

Estem d’acord, doncs, en què el sector de la construcció ha de fer front a les exigències de la Unió Europea (UE) sobre eficiència i sostenibilitat; constructors, arquitectes, propietaris i el món de l’edificació en general hem de marcar-nos com a objectiu per als pròxims anys aconseguir ciutats energèticament eficients. Però necessitem marcs polítics i normatius adequats per assolir aquests reptes. A Espanya, la legislació vigent porta un cert endarreriment per implementar les directives de la UE. De fet, la voluntat de les iniciatives privades està anant més enllà d’allò que dicta Europa, i els clients demanden solucions més exigents pel que fa a sostenibilitat que el que requereix la normativa o el que afavoreixen els ajuts públics.

Actualment, el Govern espanyol està valorant la possibilitat d’activar l’anomenat Passaport Energètic. Impulsat per la Fundació La Casa que Ahorra, es tracta d’un programa d’ajudes per finançar les actuacions en edificis residencials que permetin reduir la demanda energètica anual global de calefacció i refrigeració de l’edifici. Aquesta mesura serviria com a estímul per al sector de la construcció en la rehabilitació energètica dels edificis i facilitaria la transició cap a un model de ciutats més sostenibles, amb una repercussió molt positiva des del punt de vista mediambiental, social i econòmic. En altres països com Bèlgica, Alemanya o França ja s’han desenvolupat amb èxit iniciatives similars.

"L’absència d’incentius, la manca de control del compliment de la normativa o l’escassa informació dels propietaris són barreres que dificulten la rehabilitació energètica"

Arribats a aquest punt, cal fer una reflexió sobre el nivell d’implicació que tenim com a país per assolir els objectius comunitaris d’estalvi de l’energia i reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Es fa necessari disposar d’una estratègia amb línies d’actuació ben definides a escala nacional, autonòmic i local per millorar la sostenibilitat del parc d’habitatges existent. 

Mentrestant, l’absència d’incentius, la manca de control del compliment de la normativa o l’escassa informació de la que disposen els propietaris són algunes de les barreres que dificulten la rehabilitació energètica. Serem capaços de sobrepassar-les abans que sigui massa tard?