Ja fa molts anys que en els països del centre d'Europa és habitual que, quan una empresa prescindeix dels serveis d'un treballador/a li proporciona el serveis d'una empresa especialitzada en la recol·locació de treballadors, l'anomenat outplacement.
En el nostre país, fins no fa gaire, aquesta pràctica només l'exercien algunes grans empreses, principalment multinacionals, a col·lectius de nivells mitjos o mitjos-alts, i poques eren les empreses especialitzades en aquesta activitat al nostre país.
Amb les darreres reformes laborals s'ha instrumentalitzat que en els processos d'Expedients de Regulació d'Ocupació sigui obligatori contractar els serveis d'empreses de recol·locació acreditades per l'Administració en aquest tipus de serveis, especialment si l'ERO afecta a més de 50 treballadors.
Com acostuma a passar, quan una cosa es converteix en obligació legal, hi ha qui mira de complir estrictament amb els mínims que la norma estableix. Com que la normativa actual estableix que l'empresa que acomiada es comprometi a donar servei de sis mesos com a mínim, on s'ofereixi formació i orientació laboral, ja comencen a veure empreses que recentment s'acrediten com empreses de recol·locació i oferint serveis que estrictament cobreixen el mínim que s'exigeix. Sovint empreses amb poca experiència en aquestes tasques, i que confonen l'exclusiva intermediació laboral amb la orientació professional i personal o amb la formació professional.
Crec que és important que reflexionem en com ha de ser un Servei de Recol·locació. En primer lloc hauríem de parlar d'Orientació, en un sentit ampli: quan una persona perd la feina desprès de molts anys de serveis a una empresa, sovint es troba en una situació de xoc emocional que cal saber gestionar, i més si tenim en compte la situació actual, cada persona es un món, i el seu entorn personal i familiar també, aquí és on intervé una tasca d'acompanyament individualitzat. D'altra banda caldrà analitzar les aptituds professionals i coneixements de la persona: analitzar les seves mancances, els seus punts forts i els seus punts febles. Caldrà de ben segur ensenyar-li una nova feina, que és la de cercar feina, i que no és una tasca que habitualment un domini, i en aquest cas no es tracta només d'ensenyar a fer el currículum vitae, sinó de com analitzar les ofertes de treball i com accedir a aquestes. Hem de pensar que prop d'un 70% de les contractacions que s'efectuen en el mercat de treball, estan en el que anomenem ofertes ocultes, és a dir, no estan en portals telemàtics ni en els anuncis al diari. És per això que Orientar tant en el sentit personal com en el professional, és una tasca amb un alt grau de preparació i experiència dels Tècnics/es en la matèria. En segon lloc hauríem de parlar de la formació professional i en tercer lloc de l'etapa d'intermediació, on és imprescindible el coneixement del territori on operen les empreses de recol·locació.
Quan una empresa que es veu obligada a reduir la seva plantilla ofereix aquests serveis, no només pot complir amb una exigència legal, sinó que cal tenir en compte la responsabilitat social que això representa no tan sols pel treballador/a que causa baixa en l'empresa, sinó que també és valorat per la plantilla que continua en la mateixa, ja que veu que en les circumstàncies actuals de manca de treball l'empresa ofereix una ajuda o una via alternativa.