Enginyer i escriptor

Reduir jornada per incrementar productivitat. Doncs sí

14 de Gener de 2025

Sembla que la idea que Espanya, Catalunya, té una productivitat miserable es va obrint camí. I que aquesta manca de productivitat va per sectors. I que els sectors que fan créixer el PIB “falsament” són, principalment, els de baixa productivitat: hostaleria i turisme. Cosa que comporta una reducció del PIB per càpita. El fet no acaba de ser oficialment reconegut amb un estudi -diguin-li llibre blanc, si volen- produït pel Col·legi d’Economistes, i que provoqui que les institucions es posin les piles. Com que el país és prim, deuen tenir por de trepitjar ulls de poll de coneguts i saludats. Per això, ara ens queda pendent que els governants assumeixin aquesta realitat i comencin a aplicar penalitzacions sobre aquests sectors no productius. També convindria que el consumidor aprengués que és millor prendre dos tallats al dia i pagar una mica més que no pas prendre’n quatre i pagar una misèria que afavoreix que el país estigui infestat de terrasses de bar com cap altre país d’Europa.

I parlant de productivitat, derivem a una qüestió que està de gran actualitat: la reducció de jornada laboral. Per principis, per sentit de la història, tendeixo a creure que la gent ha d’anar treballant cada cop menys hores. I trobo que fa massa anys que la jornada laboral està estancada en 40 hores setmanals. Bé, a França està en 35 hores. I és sobre un parell d’experiències personals que els voldria parlar.

La primera està lligada a aquest fet francès, ja que, en l’època de la reducció (any 2000), jo treballava per una multinacional francesa i depenia de París, on estava el conseller delegat del grup. Recordo que el catastrofisme era gran entre la societat empresarial francesa. Es deia que la reducció plantejada (un 11% en les hores treballades, ja que ells partien de 39 hores setmanals) significaria el final del país, del seu estatus econòmic. Res d’això ha succeït. Tampoc s’ha complert l’objectiu principal: reduir l’atur. De fet, no ha fet falta, perquè l’atur a França acostuma a ser baix -entre altres coses perquè es penalitza a l’aturat que rebutja llocs de treball que se li ofereixen-. Però ha tingut lloc una característica: no ha afectat el que podríem anomenar l’output del país. Per tant, cal concloure que la productivitat global francesa ha augmentat.

"Una part de la productivitat es veu afectada per l’acció i la disciplina en el treball"

Com a segona experiència, em remeto a una de personal. A l’empresa que dirigia dins d’aquest grup multinacional vaig adonar-me que a les nostres oficines de Barcelona el personal estava -aparentment- treballant fins tard: les set, dos quarts de vuit, etc. Mentrestant, a les nostres oficines de l’estranger es podia comprovar que plegaven a les sis o dos quarts de sis. I no es feien, allí, menys projectes dels que es duien a terme a Catalunya. Per tant, vam acordar “prohibir” a la gent romandre a l’oficina més enllà de les sis de la tarda. I així es va fer. I la quantitat de feina feta va mantenir-se sense afectació. I és que una part de la productivitat es veu afectada per l’acció i la disciplina en el treball. I, a casa nostra, es perd molt de temps al llarg del dia, no ens enganyem.

Tot plegat em porta a pensar que la reducció de jornada laboral portarà no pas a contractar més gent, sinó a treballar de forma més ordenada i productiva. Perquè una de les coses que ha de comportar aquesta reducció és una legislació que premiï el que treballa millor. Aquest és un fet que requereix temps, adaptacions i millores. Però estic convençut que les empreses i els treballadors buscaran la manera (inversions en tecnologia, en formació, en procediments, en “no perdre el temps” durant la jornada laboral, etc.) de no reduir l’output malgrat que es redueixi el nombre d’hores treballades.

"La reducció de jornada laboral portarà no pas a contractar més gent, sinó a treballar de forma més ordenada i productiva"

Només els sectors on no es pot millorar la productivitat es veuran afectats negativament. Un bar haurà de pagar més als cambrers o tenir menys hores obert el servei al públic. Mala notícia? Al contrari, els sectors on no es treballa per objectius hauran d’entrar en la racionalitat i, al meu entendre, s’hauran de reduir. Volen millors notícies?