D'ençà de l'aprovació de l'Estatut dels Treballadors l'any 1980, l'Estat Espanyol ha impulsat 57 reformes, de les quals, nou de gran calat. Malgrat això, el diferencial d'atur amb l'UE-15 i els problemes estructurals del mercat de treball espanyol seguien ben presents, i amb la crisi econòmica, tots s'accentuen. L'atur es dispara fins a nivells molt preocupants, que obliguen al Govern, sota les pressions de les institucions europees i d'experts en la matèria, a replantejar de nou el nostre sistema laboral. D'aquí que l'any 2012 s'aprova una nova Reforma Laboral, que modifica profundament el nostre marc laboral, alterant inclús aspectes que sempre s'havien considerat intocables, i que no compta amb el consens de tots agents socials.
Si be és cert que cap reforma laboral crea ocupació per si sola, i que és molt difícil determinar què hagués passat si no s'hagués dut a terme, des de la patronal sí que hem detectat que la possibilitat d'acudir a vies alternatives a l'extinció de contractes, o les noves mesures de flexibilitat, han permès que moltes empreses hagin sobreviscut, adaptant-se a la situació econòmica actual, i sobretot, que s'hagin destruït menys llocs de treball.
Es demostra doncs, que quan les empreses han disposat d'eines suficients per a fer front a la difícil situació econòmica, aquestes han optat per les opcions menys traumàtiques. Segons les dades publicades recentment pel Departament d'Empresa i Ocupació, a Catalunya hem viscut una caiguda important dels ERO en termes interanuals, així com un canvi en la composició d'aquests: s'han reduït els ERO d'extinció de contracte, en benefici dels de reducció de jornada o suspensió de contracte.
És evident que encara cal dur a terme més canvis, com és el cas de la simplificació de modalitats contractuals, que ara s'engega, i corregir alguns aspectes que el Govern no va calibrar del tot bé, com és la regulació del fi de la vigència dels convenis col·lectius i les seves conseqüències en matèria de conflictivitat i inseguretat jurídica. Això sí, si les modificacions en el marc laboral no s'acompanyen de noves mesures de reactivació econòmica, per molta flexibilitat que tinguem, ens quedarem sense oxigen.