Reformar l’FP per combatre l’atur juvenil

En una economia on el 33% dels joves menors de 25 anys no té feina, no ens podem permetre el luxe de no aprofitar la potencialitat de l’FP. Avui en dia, tot i l’elevat nombre de persones que busquen feina, moltes vacants de les empreses no queden cobertes per falta de professionals formats, sobretot en els entorns industrials. Tot i que la Formació Professional (FP), i en especial la seva modalitat dual, presenta nivells d’inserció laboral molt elevats, l’FP segueix sent la ‘germana pobra’ del nostre sistema formatiu. El Plan Estratégico de FP que està elaborant el Govern espanyol hauria de fer front a aquest repte, a més d’aconseguir que, finalment, l’FP respongui a les demandes de les empreses.

"L’FP segueix sent la ‘germana pobra’ del nostre sistema formatiu"

La incorporació de noves titulacions d’FP i la modernització dels programes curriculars dels cicles actuals és una necessitat que fa temps que observem. Per exemple, a Espanya no tenim cap títol d’FP pel sector de les assegurances. Actualment, el procés de creació d’un nou cicle d’FP no està sistematitzat i recau massa en la bona voluntat de les parts.

El procés és lent, i no assegura per se l’èxit de la iniciativa. Un cop el títol és aprovat, cal ubicar aquesta oferta formativa en el territori (responsabilitat de les CCAA), i formar el professorat que impartirà la nova titulació. Finalment, els estudiants (i les seves famílies) s’hi ha de sentir atrets. Tot plegat, un procés complex, que celebrem que es vulgui impulsar i que no es pot fer sense la implicació d’experts sectorials ni l’acompanyament dels agents socials i econòmics. El que no té sentit és que els nostres joves aprenguin oficis que després no podran posar en pràctica o que es formin amb uns continguts que les empreses han deixat enrere.

En la modalitat d’FP Dual els alumnes alternen l’aprenentatge en els centres educatius i en l’empresa; per tant, la necessària connexió entre el sistema educatiu i les empreses esdevé encara més natural. La modalitat dual es presenta com una eina eficaç per combatre la desocupació juvenil al nostre país, però l’impuls de tots els qui hi estem implicats ha de ser més contundent. Per davant tenim el repte d’aconseguir un marc legislatiu que desenvolupi una FP dual de qualitat, fixant uns estàndards mínims del que entenem per FP dual a tot el país, i tenim el repte d’incorporar les pimes en aquests projectes de formació.

Una FP Dual de qualitat només podrà aconseguir-se si l’alumne té una retribució digna on fa el seu aprenentatge, tot incrementant el seu compromís i motivació. A més, necessitem que els tutors d’empresa siguin una figura reconeguda dins les empreses i  tinguin una formació obligatòria i acreditada per les Administracions; que hi hagi un seguiment adequat dels alumnes des de les escoles (amb més temps retribuït perquè el professorat pugui fer aquestes tasques), i que l’alternança entre el centre i l’empresa sigui raonable i eficient. L’experiència dels sis anys d’FP Dual a Espanya ens hauria de servir per diagnosticar els errors, aglutinar les millors pràctiques i crear una FP dual comparable als països europeus de referència.

Finalment, si volem que l’FP Dual tingui una presència significativa, les pimes se l’han de fer seva. A més d’una menor infraestructura i recursos per acollir els aprenents, la manca d’informació sobre l’FP Dual és un dels principals obstacles als quals s’enfronten les petites i mitjanes empreses. La creació d’equips de prospectors d’empreses, que expliquin com funciona l’FP dual i acompanyin les pimes en la creació dels seus primers projectes, constituiria una iniciativa d’impacte a un cost assumible per entitats que ja fan tasques similars. Sense cap mena de dubte donem i donarem suport a la creació de fórmules que permetin incloure cada cop a més pimes a la modalitat dual d’FP.