Empresa, cultura i societat digital

La hipòtesi de la Reina Vermella

27 de Gener de 2021
Genís Roca

Lewis S. Carroll va escriure Alícia al país de les meravelles el 1871, ara just fa 150 anys. Un segle i mig. És fàcil pensar que el món ha canviat molt des d’aleshores i commou descobrir en aquest llibre detalls que ressonen i connecten perfectament amb els temps que ara vivim, i no em refereixo a l’absurd dels personatges o el surrealisme de les situacions.

 

Estic pensant en una escena concreta d’aquest llibre, que s’ha fet servir molt a les escoles de negoci i fins i tot ha merescut nom propi: La hipòtesi de la Reina Vermella. Correspon a un moment on Alícia corre damunt una mena de cinta contínua, com la dels gimnasos, i es queixa de que hi porta ja una estona però no ha avançat gens, no s’ha mogut de lloc malgrat no parar de córrer. I el personatge de la Reina Vermella li respon:

“Per quedar-te on ets has de córrer el més ràpidament que puguis. Si vols anar a un altre lloc hauràs de córrer, com a mínim, dos cops més ràpidament”

 

Estar fent coses, fins i tot coses que et suposen un esforç, no és garantia d’estar avançant. Quan tot es mou ràpidament, anar corrents pot no ser suficient per avançar. Fins i tot, pot ser que tu vagis corrent i tot i així estiguis quedant cada cop més endarrere. El fragment de Lewis S. Carroll es fa servir molt per explicar-li a empreses i organitzacions (i països) que anar corrent no serà suficient. Cal anar més ràpid.

Anar corrent no serà suficient. Cal anar més ràpid.

La velocitat és la nova condició necessària per a les organitzacions que volen competir, i probablement també necessària per les que volen continuar existint. S’ha parlat molt que els peixos grans es mengen els peixos petits, però la veritat és que els peixos grans només són capaços de menjar peixos lents. Si ets prou ràpid només et poden agafar si t’acorralen, i això és complicat al bell mig del mar.

Quan parlem de velocitat no ens referim a millorar els temps de producció a la nostra fàbrica, o en escurçar el temps d’entrega a client, o la velocitat a la que contestem un missatge. Quan parlem de velocitat ens referim única i exclusivament al temps que tardes a fer les coses d’una altra manera. Però no una altra manera una mica diferent. No. D’una altra manera radicalment diferent. D’una manera nova. Massa organitzacions tenen massa problemes per ser capaces de fer les coses d’una altra manera realment nova en un temps raonable. Poden haver-hi raons tècniques, o d’inversió i recursos, però majoritàriament i de manera rotunda el principal problema és cultural.

Vivim temps convulsos amb canvis de tota mena: tecnològics, socials, econòmics, geopolítics, culturals... Si volem avançar necessitem organitzacions capaces de canviar a un ritme més ràpid que no pas el nostre entorn. Res nou, crec que era Jack Welch, el mític responsable de General Electric els anys 80 i 90, qui ja ho deia: “Quan el ritme de canvis dins l’empresa es veu superat pel ritme de canvis a fora, el final és a prop”.

Per sobreviure necessitem incorporar velocitat de canvi a les nostres organitzacions, i el principal problema que tenim com a societat és que ni governs ni partits polítics semblen capaços d’assolir-ho.