Reivindicar l'alegria: una necessitat urgent

Fa només un parell de setmanes vam veure un altre exemple de com el clima de crispació pot acabar eclipsant missatges positius: el cas del guionista Eduard Sola. Després d’escriure una de les pel·lícules catalanes més vistes i aclamades de la història, ha hagut de sortir a donar explicacions per les reaccions furibundes que va provocar el seu discurs durant la gala dels premis Gaudí. Un discurs on simplement reivindicava els seus orígens familiars, remarcava el progrés social i defensava la integració de persones nouvingudes. I ho feia, per cert, d'una manera brillant.

Si vols saber-ne més

 

   

Els quatre punts calents de 2025 en les cadenes de subministrament    

 

 

Per desgràcia, aquest episodi torna a evidenciar que vivim en un context greument afectat per la polarització, on les xarxes socials amplifiquen la indignació i el pessimisme. De fet, s'ha arribat fins a un nivell de contagi de l’amargor anímica que reivindicar l’alegria s’ha convertit gairebé en un imperatiu. Així ho expressa la psicòloga humanista Maria José Valiente: “Ens cal normalitzar urgentment la felicitat a la vida quotidiana. Ser conscients de les petites felicitats diàries i sentir una mica més d'esperança. Perquè entre una cosa i l’altra, el món esgota cada vegada més”. Una reflexió que posa de manifest la importància de donar valor a les experiències positives, entenent que provoquen un impacte directe sobre el benestar de les persones. I és que ja ho deia l’economista Daniel Kahneman: “Els optimistes s’equivoquen més que els pessimistes, però la vida els va millor”.

En aquest sentit, també és molt oportú recordar el pensament de l’enyorat periodista Carles Capdevila, ja que sempre insistia en la importància que, en qualsevol col·lectiu humà, hi hagi més “emprenedors” que “emprenyadors”. Segons ell, el predomini d’una actitud mental positiva és l’element diferenciador que possibilita el progrés, mentre que la negativitat només condueix a la paràlisi. Per tant, ja no estem parlant des d’una òptica del benefici estrictament individual, sinó de l’impacte que l’estat d’ànim predominant també té en la cohesió i l’avenç social. Aquesta mateixa idea és la que defensa el catedràtic Oriol Amat en el seu llibre L’ampolla mig plena, on destaca les bondats de focalitzar-se en allò que és positiu i afavorir un clima d’accions que ens acostin a un món millor.

"Si aixequem la mirada de la pantalla del mòbil i observem el nostre voltant amb ulls nets, no només veurem com n’està de plena l’ampolla, sinó que també constatarem que, afortunadament, la gent emprenedora continua determinada a tirar del carro"

De fet, si aixequem la mirada de la pantalla del mòbil i observem el nostre voltant amb ulls nets, no només veurem com n’està de plena l’ampolla, sinó que també constatarem que, afortunadament, la gent emprenedora continua determinada a tirar del carro. Sense anar més lluny, la setmana passada es van publicar les dades d’ocupació de l’any 2024, evidenciant que la taxa d’atur a Catalunya es troba al voltant del 8%, per sota de la mitjana espanyola i en línia amb els països més avançats de la Unió Europea (UE). Una realitat que reflecteix el dinamisme de l’ecosistema empresarial català, on es produeix el naixement de 20.000 noves companyies cada any i s’assoleix un volum d’exportacions que ja representen més d’una quarta part de les de tot l’Estat.

A principis de gener també vam saber que un estudi internacional liderat per l’Hospital Clínic ha permès desenvolupar una nova teràpia que redueix un 35% la progressió de determinats càncers de fetge. I és que a casa nostra es genera més del 3% de la producció científica d’Europa (tot i representar només l’1,5% de la població). Tot plegat configura un sistema sanitari excepcional que ens proporciona, entre altres coses, una esperança de vida de 83,4 anys, que és de les més altes del món.

Aquest any, Catalunya es convertirà en la Regió Mundial de la Gastronomia, cosa que no havia aconseguit abans cap altre emplaçament d’Europa, i que és fruit de molts anys de bona feina de tot el sector de la restauració. La indústria audiovisual catalana també està d’enhorabona perquè s’acaben de batre tots els rècords de venda d’entrades de films de producció pròpia, i la música en català s’ha sumat a la festa polvoritzant les xifres de facturació, concerts i reproduccions.

"Reivindicar l’alegria no significa ignorar els problemes ni caure en la ingenuïtat, sinó reconèixer que l’optimisme també pot ser un motor de canvi"

I una menció especial mereix Barcelona, que acaba de ser anomenada la vuitena millor ciutat del món per viure, segons el prestigiós rànquing del World’s Best Cities 2025, mentre continua consolidant-se com un pol d’atracció en inversió tecnològica (el Barcelona Supercomputing Center ha anunciat una injecció de 200 milions per obrir una de les majors factories europees en intel·ligència artificial) i un referent mundial de l’educació superior, ja que compta amb algunes de les universitats i escoles de negocis més reconegudes del moment.

És obvi que l’ampolla també té els seus espais de buidor. I que caldria omplir-los. Però si ens deixem arrossegar per la negativitat, correm el risc d’invisibilitzar aquests èxits i de minvar la nostra capacitat per afrontar nous reptes amb confiança. Reivindicar l’alegria no significa ignorar els problemes ni caure en la ingenuïtat, sinó reconèixer que l’optimisme també pot ser un motor de canvi. Tal com deia Carles Capdevila, cal que hi hagi més mans que construeixin que no pas veus que destrueixin. Així que potser és hora de fer d’aquesta màxima una guia per a la nostra vida quotidiana.