Relacions Universitat-Empresa: L'assignatura pendent
23
d'Octubre
de
2014
La universitat és un centre o institució d'educació superior. Tothom ho sap i l'afirmació no afegeix res. No obstant això, la universitat és, a més, un centre d'investigació qualificada, de tal manera que els resultats d'aquesta investigació han de revertir a la societat en benefici del progrés i benestar. Aquesta nota o característica és important i és la que ara interessa destacar.
La universitat és, en altres paraules, un gran cervell que s'ha d'erigir com a motor del progrés. Això no exclou que en l'àmbit de l'empresa privada es faci investigació. Però tots sabem que ni tota empresa investiga ni la que investiga ha de liderar el pes de l'obtenció de resultats i per tant del progrés de la societat. Principalment qui ha de liderar la investigació són les universitats i centres públics ad hoc. No obstant això, hi ha dos aspectes que cal tenir molt presents. Un fa referència a les matèries sobre les quals s'investiga i l'altre, més angoixant encara, a les relacions de la universitat amb l'empresa.
Pel que fa a les matèries objecte d'investigació, cal dir que no és terreny acotat a algunes, en exclusió de les altres. Quan es parla d'investigació sovint es pensa en l'àmbit del qual podríem dir "ciències dures". Però el cert és que la investigació no és patrimoni, per exemple, de la física o de la bioquímica. En l'àmbit de les ciències socials com el dret i l'economia també hi cap la investigació i de fet s'investiga igual o més que a l'àmbit de les ciències "dures" i amb molt bons resultats. Dit en altres paraules, en l'àmbit del dret i l'economia també es pot fer transferència de tecnologia assessorant i ajudant a l'administració i a les empreses a gestionar-se de manera òptima en els aspectes legals i econòmics.
De fet a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona s'ha creat recentment un Servei d'Estudis i Dictamens Jurídics (SEDJ) a través del qual es pot canalitzar la transferència del coneixement a la societat. Per tant, hom s'oblida que la investigació i la transferència de tecnologia no és patrimoni de les ciències "dures".
Pel que fa a les relacions universitat-empresa s'haurien de configurar com el vehicle que permet la transferència del coneixement. Una veritable oportunitat que l'administració pública en general i el teixit empresarial en particular no haurien de desaprofitar. No obstant això, encara hi ha un llarg camí per recórrer. La universitat no és, ni molt menys, aquell lloc on les administracions i les empreses acudeixen per trobar solucions que només un think tank com la universitat els pot donar. Per molts vivers d'empresa o parcs de recerca que hi hagi, el cert és que el teixit empresarial no està compromès ni confia en la Universitat.
Probablement hi ha dos factors que influeixen en aquest fet.
És per això que cal superar al més aviat possible aquesta situació. Incrementar els convenis i consultes amb la universitat, crear càtedres en diferents especialitats, instituts científics i centres de mediació i/o arbitratge, celebrar congressos i jornades, nacionals i internacionals, haurien de ser algunes de les iniciatives que la universitat i l'empresa haurien de fomentar en benefici recíproc i de la societat en general i superar així una situació absurda que resulta perjudicial per tothom.
La universitat és, en altres paraules, un gran cervell que s'ha d'erigir com a motor del progrés. Això no exclou que en l'àmbit de l'empresa privada es faci investigació. Però tots sabem que ni tota empresa investiga ni la que investiga ha de liderar el pes de l'obtenció de resultats i per tant del progrés de la societat. Principalment qui ha de liderar la investigació són les universitats i centres públics ad hoc. No obstant això, hi ha dos aspectes que cal tenir molt presents. Un fa referència a les matèries sobre les quals s'investiga i l'altre, més angoixant encara, a les relacions de la universitat amb l'empresa.
Pel que fa a les matèries objecte d'investigació, cal dir que no és terreny acotat a algunes, en exclusió de les altres. Quan es parla d'investigació sovint es pensa en l'àmbit del qual podríem dir "ciències dures". Però el cert és que la investigació no és patrimoni, per exemple, de la física o de la bioquímica. En l'àmbit de les ciències socials com el dret i l'economia també hi cap la investigació i de fet s'investiga igual o més que a l'àmbit de les ciències "dures" i amb molt bons resultats. Dit en altres paraules, en l'àmbit del dret i l'economia també es pot fer transferència de tecnologia assessorant i ajudant a l'administració i a les empreses a gestionar-se de manera òptima en els aspectes legals i econòmics.
De fet a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona s'ha creat recentment un Servei d'Estudis i Dictamens Jurídics (SEDJ) a través del qual es pot canalitzar la transferència del coneixement a la societat. Per tant, hom s'oblida que la investigació i la transferència de tecnologia no és patrimoni de les ciències "dures".
Pel que fa a les relacions universitat-empresa s'haurien de configurar com el vehicle que permet la transferència del coneixement. Una veritable oportunitat que l'administració pública en general i el teixit empresarial en particular no haurien de desaprofitar. No obstant això, encara hi ha un llarg camí per recórrer. La universitat no és, ni molt menys, aquell lloc on les administracions i les empreses acudeixen per trobar solucions que només un think tank com la universitat els pot donar. Per molts vivers d'empresa o parcs de recerca que hi hagi, el cert és que el teixit empresarial no està compromès ni confia en la Universitat.
Probablement hi ha dos factors que influeixen en aquest fet.
- El primer té a veure amb el poc contacte del professorat universitari amb la realitat, sigui per una legislació massa restrictiva que fa incompatible el seu contacte amb el món real o sigui per qualsevol altre motiu, el cert és que el professor no trepitja allà on el món xoca amb la realitat en perjudici, a més, de l'alumnat. Un bon professor i investigador ha de tenir una visió real dels problemes per poder oferir solucions vàlides. En aquest sentit, recordo que en la meva època d'estudiant els meus millors professors, tret d'excepcions, sempre van ser aquells catedràtics que, a més, exercien com a lletrats o magistrats en els nostres jutjats i tribunals. El valor afegit que aportaven a l'aula no tenia preu.
- I el segon factor al qual feia referència, és una conseqüència del primer. És a dir, el teixit empresarial defuig de la teoria i busca experiència de qualitat. La realitat vol solucionar problemes de manera efectiva i amb el màxim rigor i això acostuma a estar renyit amb la teoria. No obstant això, val a dir que l'empresa en general també té la seva part de responsabilitat. Sovint s'allunya de la universitat i demostra una miopia preocupant com que no s'adona que a la universitat hi pot trobar les eines necessàries per resoldre els seus problemes amb estalvi de costos que assumeix moltes vegades embadalit per tercers que acrediten experiència, però no rigor científic. El resultat és un allunyament permanent de la universitat amb l'empresa.
És per això que cal superar al més aviat possible aquesta situació. Incrementar els convenis i consultes amb la universitat, crear càtedres en diferents especialitats, instituts científics i centres de mediació i/o arbitratge, celebrar congressos i jornades, nacionals i internacionals, haurien de ser algunes de les iniciatives que la universitat i l'empresa haurien de fomentar en benefici recíproc i de la societat en general i superar així una situació absurda que resulta perjudicial per tothom.