Rèquiem per les patronals
17
de Febrer
de
2016
Les patronals han mort. Allò que representaven i aquells que s'hi sentien representats han passat a la història. En alguns casos queden les institucions, que perseveren en la seva astènia i en una perenne cursileria.
Llegida la provocació, no cal detonar cap terrabastall per posar en evidència que la nostra gent d'empresa ja no rep l'alè ni troba cap mena d'estímul en les actituds de les velles patums. Han perdut credibilitat, quan no han perdut convicció. Aquests anys difícils han obert encara més l'escletxa i, com a conseqüència, s'ha provocat un corrent de defecció, sobretot per part de les pimes, que ja no en volen saber res.
Els models de representativitat empresarial han canviat. La nova generació d'empresaris i directius ja no és complaent amb els amaneraments anacrònics i exigeix vectors factuals. Es demana a les associacions empresarials un diàleg constant amb els camps del coneixement, amb els mons de la universitat i la recerca, com també major proximitat amb les escoles de negoci. Ensems, una altra interlocució permanent ha de ser amb l'estament polític; a partir del qual es fonamenta la cooperació amb el sector públic, adés ineluctable.
Aquelles patronals d'abans avui han de ser obradors d'impulsos i palanques d'oportunitats; han de respondre eficaçment davant dels seus públics interns i han d'obrir els finestrons al compromís social. Les noves entitats empresarials, en definitiva, han de ser contributives o no seran.
Els rengles de la innovació, la competitivitat i la planificació estratègica són les parets mestres d'una nova cultura d'empresa. Han de ser les modernes organitzacions empresarials les que solfegin aquestes partitures de progrés econòmic, davant d'una platea cada vegada més global i alhora diversa. Cal esperar de les associacions gremials i territorials que siguin integradores i coadjuvants, que liderin i dinamitzin, que actuïn com a xarxes d'interessos empresarials, que participin en la construcció d'un marc propici a l'activitat econòmica.
Els empresaris i directius d'ara no n'entenen de cambres obscures, clientelismes fatus i arribismes polítics. Avui es demana una regeneració, biològica i d'actitud, en les formes i en els criteris, sense reminiscències.
Llegida la provocació, no cal detonar cap terrabastall per posar en evidència que la nostra gent d'empresa ja no rep l'alè ni troba cap mena d'estímul en les actituds de les velles patums. Han perdut credibilitat, quan no han perdut convicció. Aquests anys difícils han obert encara més l'escletxa i, com a conseqüència, s'ha provocat un corrent de defecció, sobretot per part de les pimes, que ja no en volen saber res.
Els models de representativitat empresarial han canviat. La nova generació d'empresaris i directius ja no és complaent amb els amaneraments anacrònics i exigeix vectors factuals. Es demana a les associacions empresarials un diàleg constant amb els camps del coneixement, amb els mons de la universitat i la recerca, com també major proximitat amb les escoles de negoci. Ensems, una altra interlocució permanent ha de ser amb l'estament polític; a partir del qual es fonamenta la cooperació amb el sector públic, adés ineluctable.
Aquelles patronals d'abans avui han de ser obradors d'impulsos i palanques d'oportunitats; han de respondre eficaçment davant dels seus públics interns i han d'obrir els finestrons al compromís social. Les noves entitats empresarials, en definitiva, han de ser contributives o no seran.
Els rengles de la innovació, la competitivitat i la planificació estratègica són les parets mestres d'una nova cultura d'empresa. Han de ser les modernes organitzacions empresarials les que solfegin aquestes partitures de progrés econòmic, davant d'una platea cada vegada més global i alhora diversa. Cal esperar de les associacions gremials i territorials que siguin integradores i coadjuvants, que liderin i dinamitzin, que actuïn com a xarxes d'interessos empresarials, que participin en la construcció d'un marc propici a l'activitat econòmica.
Els empresaris i directius d'ara no n'entenen de cambres obscures, clientelismes fatus i arribismes polítics. Avui es demana una regeneració, biològica i d'actitud, en les formes i en els criteris, sense reminiscències.