La riquesa que no enriqueix

Per mesurar el creixement econòmic i el nivell de benestar d'un país, els economistes i els polítics acostumen a usar el Producte Interior Brut (PIB), que és la suma del valor de tots els béns i serveis produïts durant un any en un territori. Si aquesta xifra es divideix pel nombre d'habitants, tindrem el PIB o la renda per càpita. Com més creix la renda per càpita sembla que el país va més bé. Però no necessàriament és així. El PIB per càpita pot créixer molt i, en canvi, la majoria de la població no beneficiar-se’n, si n'hi ha uns pocs que s'enriqueixen mentre que molta gent perd poder adquisitiu. 

Un exemple clar el tenim a Rússia, que des del punt de vista econòmic està creant riquesa. El PIB de l’any 2023 va augmentar d’un 3,6% i el 2024 d’un 4,6%. I que és el que ha impulsat el creixement econòmic? Han sigut les inversions i recursos destinats a la guerra a Ucraïna. A Rússia mentre el PIB creix, la població pateix una degradació dels serveis públics i del poder adquisitiu. 

Ara, a la Unió Europea (UE), pot passar quelcom semblant. A causa del brusc canvi de la política dels Estats Units que ha decidit desentendre’s de la defensa d’Europa, la UE ha d’organitzar urgentment la seva pròpia defensa. Si l’any 2024 els països de la UE van destinar en conjunt 326.000 milions d’euros a defensa, un 2% del PIB, ara, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von den Leyen, ha proposat que per finançar el rearmament europeu i evitar dependre dels Estats Units, cal mobilitzar 800.000 milions d’euros. 

"A Rússia mentre el PIB creix, la població pateix una degradació dels serveis públics i del poder adquisitiu"

Per assolir aquesta xifra, es flexibilitzarà el Pacte d'Estabilitat i Creixement que exigeix que el dèficit públic no superi el 3% del PIB, de manera que els estats puguin endeutar-se. Així s’aconseguirien 650.000 milions procedents dels pressupostos dels països membres, xifra que suposaria que els països passarien, en un període de quatre anys, del 2% del PIB de mitjana actual a un 3,5% del PIB. També la UE facilitaria 150.000 milions de préstecs europeus per a inversions conjuntes en material militar. Altres recursos vindrien de mobilitzar capital privat a través del Banc Europeu d'Inversions, i s’hi afegeix la possibilitat de transferir a defensa recursos destinats als fons de cohesió. Amb aquestes fortes inversions en defensa i la potenciació de la indústria militar, l’activitat econòmica s’activarà i el PIB i la renda per càpita pujaran, però l’endeutament serà més gran, els serveis públics empitjoraran i l’estat de benestar s’anirà degradant. 

Si vols saber-ne més

 

   

Finançar el rearmament. On som?

És clar, que en temps tan incerts com els actuals i en els que després de 75 anys els EUA es desentenen d’Europa, la UE ha de tenir una capacitat de defensa suficient per protegir-se. Però, més enllà de disposar de més recursos, mentre la UE tingui 27 exèrcits, 27 comandaments i 27 polítiques militars, bona part d’aquests recursos es malbarataran. Cal plantejar seriosament crear un exèrcit europeu. Ara, però, el més urgent és pressionar als Estats Units, Ucraïna i Rússia, per aconseguir un alto el foc i un acord de pau que permeti una certa desmilitarització de Rússia, Ucraïna i de la UE. Si s’aconsegueix la pau, caldrà destinar molts menys recursos a despesa militar i el benestar dels ciutadans en sortirà beneficiat. 

"Mentre la UE tingui 27 exèrcits, 27 comandaments i 27 polítiques militars, bona part d’aquests recursos es malbarataran"

I en aquesta situació que ha de fer Espanya? S’haurà d’alinear amb la política que adoptin majoritàriament els països europeus, però no s’ha de caure en la histèria bèl·lica que impregna alguns països i algunes ments. I, almenys part d’aquests recursos haurien de servir per potenciar un sector industrial de defensa que permeti estimular l’economia i així crear “riquesa” i ocupació.