RIS3, una "opportunity"
01
d'Abril
de
2015
RIS3 és l'abreviatura de Research and Innovation Smart Specialization Strategy (és a dir, "estratègia d'especialització intel•ligent per a la investigació i innovació"), i aportarà a Catalunya 1.981 milions d'euros de finançament en el període 2014-2020, dirigits a projectes que s'emmarquin dins d'aquesta estratègia i que s'adaptin a les polítiques amb les quals, des de la Generalitat, s'estan adreçant (i s'han orientat ja, en gran mesura) aquests fons de cohesió.
O el que en paraules planeres vindria a ser: els ajuts que des d'Europa es destinaran a les nostres empreses, universitats, administracions i centres tecnològics i d'investigació, per a la millora competitiva d'aquells sectors que, des de Catalunya, escollim potenciar.
Sí, per què caminem cap a un model d'Europa on els seus estats membres hauran d'escollir quins són els millors models de desenvolupament econòmic, per així afavorir economies d'escala i potenciar nuclis d'especialització, des de sectors primaris fins a sectors de serveis, passant per tota la diversitat de sectors industrials. Veure-ho des d'una perspectiva merament a curt termini, intentant abastar molt per a repartir poc entre els diferents sectors econòmics del país, seria, sens dubte, un error.
Segurament no de la mateixa magnitud que el comés quan els fons FEDER es varen destinar quasi exclusivament a la "totxana" i a les "infraestructures", perquè no és possible desmerèixer la millora urbanística (tot i que tot és opinable) que les nostres ciutats han obtingut com a resultat d'aquests ajuts econòmics per a projectes urbans. Però sí que ho seria, si penséssim que són fons únicament per ajudar a aixecar-nos d'una crisi mitjançant la dotació econòmica a tasques d'investigació i innovació com a flotador de projectes que, sense aquests ajuts, no veurien la llum, amb la consegüent disminució de recursos productius, és a dir, de llocs de treball. Sapiguem llegir entre línies, des d'una visió més estratègica.
Europa camina per a convertir-se en un Estat Europeu, plurinacional, per global. I cal posar els fonaments d'especialització territorial en tots els àmbits econòmics. La mobilitat geogràfica i l'idioma deixaran de ser condicionants dels nostres desenvolupaments econòmics. Els nostres néts seran europeus, i escolliran viure en aquell país on millors garanties li aportin al seu desenvolupament professional, una vegada completa la seva formació acadèmica. En els pròxims sis anys i, segurament amb major èmfasi encara a partir del 2020, de forma progressiva, des de Brussel·les ens aniran encaminant cap a allò que majors avantatges competitius ens aportin enfront dels nostres països veïns. I ho faran per què serà únicament en aquells sectors en els quals demostrem majors capacitats d'innovació i d'especialització en els que rebrem finançament a poder injectar als nostres investigadors i a empreses innovadores que, en cas contrari, sucumbirien davant una competència més capacitada.
Per descomptat, a Catalunya seguirem gaudint de tots els serveis bàsics autòctons: educació, salut, social, etc. Però possiblement els cotxes més moderns i més eficients energèticament s'acabin fabricant quasi exclusivament en un parell o tres de països nòrdics, i els medicaments més eficaços i econòmics per a determinades malalties cròniques es facin només a empreses farmacèutiques d'un nucli reduit de països centreeuropeus.
I nosaltres? Què volem ser de grans ser? Catalunya no pot quedar-se enrere. Comptem amb grans investigadors, i amb empreses capdavanteres en sectors tecnològics emergents que han de donar una passa endavant, cercant aliances a l'administració. Som un país de ciutats, on ens agrada viure bé, la qual cosa no està renyada ni amb la feina ni amb la nostra capacitat emprenedora. El nostre clima ens permet gaudir de l'entorn urbà, tant com de l'entorn rural i de costa.
Podem ser els millors en el desenvolupament de ciutats sostenibles, intel·ligents, amb una orientació clara de servei al ciutadà. Ciutats a les quals vinguin els europeus a viure i a visitar com a turistes, però alhora a conviure i compartir experiències professionals, a innovar.
Al voltant de les ciutats es desenvolupa una indústria de serveis molt potent, en els àmbits de la mobilitat, la generació i gestió eficient d'energies "verdes", la innovació en materials per a la construcció d'edificis amb millors condicions d'aïllament tèrmic, de serveis al turista que transformin les ciutats en "destinacions intel·ligents" amb capacitat per oferir dinàmicament les necessitats demandades per als seus visitants, etc.
We must choose. Progressar i caminar com els millors països europeus. We have an oppotunity to grow. Aprofitem-la bé.
O el que en paraules planeres vindria a ser: els ajuts que des d'Europa es destinaran a les nostres empreses, universitats, administracions i centres tecnològics i d'investigació, per a la millora competitiva d'aquells sectors que, des de Catalunya, escollim potenciar.
Sí, per què caminem cap a un model d'Europa on els seus estats membres hauran d'escollir quins són els millors models de desenvolupament econòmic, per així afavorir economies d'escala i potenciar nuclis d'especialització, des de sectors primaris fins a sectors de serveis, passant per tota la diversitat de sectors industrials. Veure-ho des d'una perspectiva merament a curt termini, intentant abastar molt per a repartir poc entre els diferents sectors econòmics del país, seria, sens dubte, un error.
Segurament no de la mateixa magnitud que el comés quan els fons FEDER es varen destinar quasi exclusivament a la "totxana" i a les "infraestructures", perquè no és possible desmerèixer la millora urbanística (tot i que tot és opinable) que les nostres ciutats han obtingut com a resultat d'aquests ajuts econòmics per a projectes urbans. Però sí que ho seria, si penséssim que són fons únicament per ajudar a aixecar-nos d'una crisi mitjançant la dotació econòmica a tasques d'investigació i innovació com a flotador de projectes que, sense aquests ajuts, no veurien la llum, amb la consegüent disminució de recursos productius, és a dir, de llocs de treball. Sapiguem llegir entre línies, des d'una visió més estratègica.
Europa camina per a convertir-se en un Estat Europeu, plurinacional, per global. I cal posar els fonaments d'especialització territorial en tots els àmbits econòmics. La mobilitat geogràfica i l'idioma deixaran de ser condicionants dels nostres desenvolupaments econòmics. Els nostres néts seran europeus, i escolliran viure en aquell país on millors garanties li aportin al seu desenvolupament professional, una vegada completa la seva formació acadèmica. En els pròxims sis anys i, segurament amb major èmfasi encara a partir del 2020, de forma progressiva, des de Brussel·les ens aniran encaminant cap a allò que majors avantatges competitius ens aportin enfront dels nostres països veïns. I ho faran per què serà únicament en aquells sectors en els quals demostrem majors capacitats d'innovació i d'especialització en els que rebrem finançament a poder injectar als nostres investigadors i a empreses innovadores que, en cas contrari, sucumbirien davant una competència més capacitada.
Per descomptat, a Catalunya seguirem gaudint de tots els serveis bàsics autòctons: educació, salut, social, etc. Però possiblement els cotxes més moderns i més eficients energèticament s'acabin fabricant quasi exclusivament en un parell o tres de països nòrdics, i els medicaments més eficaços i econòmics per a determinades malalties cròniques es facin només a empreses farmacèutiques d'un nucli reduit de països centreeuropeus.
I nosaltres? Què volem ser de grans ser? Catalunya no pot quedar-se enrere. Comptem amb grans investigadors, i amb empreses capdavanteres en sectors tecnològics emergents que han de donar una passa endavant, cercant aliances a l'administració. Som un país de ciutats, on ens agrada viure bé, la qual cosa no està renyada ni amb la feina ni amb la nostra capacitat emprenedora. El nostre clima ens permet gaudir de l'entorn urbà, tant com de l'entorn rural i de costa.
Podem ser els millors en el desenvolupament de ciutats sostenibles, intel·ligents, amb una orientació clara de servei al ciutadà. Ciutats a les quals vinguin els europeus a viure i a visitar com a turistes, però alhora a conviure i compartir experiències professionals, a innovar.
Al voltant de les ciutats es desenvolupa una indústria de serveis molt potent, en els àmbits de la mobilitat, la generació i gestió eficient d'energies "verdes", la innovació en materials per a la construcció d'edificis amb millors condicions d'aïllament tèrmic, de serveis al turista que transformin les ciutats en "destinacions intel·ligents" amb capacitat per oferir dinàmicament les necessitats demandades per als seus visitants, etc.
We must choose. Progressar i caminar com els millors països europeus. We have an oppotunity to grow. Aprofitem-la bé.