El 2024 començarà bé i continuarà bé

Com els comentava la setmana passada, resulta inaudit el que està succeint al país a escala informativa. Pel que fa a la informació general, és sabut. Però, honestament, no m’esperava que la informació econòmica fos tan addicta al règim. Vull dir que repetir permanentment que, des del punt de vista econòmic, Espanya ho fa millor que Europa em recorda les concentracions de la plaça d’Orient de Madrid quan Franco va quedar aïllat. Les famoses pancartes “¡Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos!”. Que ningú informi la gent que pràcticament l'1,5% de creixement anual del PIB dels darrers anys prové dels ajuts europeus, em sembla greu i perillós. És un acte d’antieuropeisme repugnant. Des del final de la pandèmia hem anat tirant dels ajuts europeus que s’han anat rebent segons la següent taula: 

Font: Comissió Europea

Aquests ajuts formen part del fons Next Generation. I són subvencions. No s’han de tornar. Els països de la Unió Europea ens els donen a fons perdut. Ara bé, el programa Next Generation també posa a disposició nostra una quantitat equivalent en préstecs, que aquests sí s’han de tornar. Préstec en molt bones condicions, esclar. El pla de cobrament i retorn d’aquest segon tram dels fons Next Generation (el dels préstecs) va ser aprovat el passat mes de juny i, tenint en compte la inflació, els diners pendents del primer tram (el de subvencions a no retornar), i altres conceptes, arribarà als 90.000 milions. Que s’han de rebre entre ara i el final del 2026. 

I ara jo faig una pregunta als cervells informants dels mitjans de comunicació: si a un país li injecten el 6,5% del PIB en tres anys (parlo dels 90.000 milions), a algú li sembla que el país en qüestió pot anar malament? Doncs això és el que ens passarà a nosaltres: creixerem el 2% anual sense llevar-nos del llit. Espanya, lògicament “irá bien”. Veient el país que s’ha creat d’ençà l’entrada a la Unió Europea, no tinc clar que tants diners en tan poc temps sigui bo. L’esnobisme i l’arrogància espanyola no tenen límits. El cas és que, com vaig escriure aquí mateix, al senyor Pedro Sánchez totes li ponen, almenys des del punt de vista econòmic. Cap governant podia demanar un escenari millor. I jo predic: Espanya continuarà anant bé o relativament bé. No cal ser un expert.