La ciutat de Barcelona ha desenvolupat durant aquests darrers anys una forta bateria de polítiques públiques dirigides a l'assoliment de dos objectius fonamentals, no caure en el contagi financer i actuar com a veritable agent impulsor de la recuperació i del creixement econòmic. El rigor en la gestió pública, l'executivitat del conjunt de l'organització, la determinació d'objectius clars i definits, el respecte absolut per la sostenibilitat econòmica que permeti el finançament de fortes polítiques socials, el posicionament d'una imatge de Barcelona que aposta per ser un centre d'innovació, cultura, creativitat i fonamentalment un gran pol de creixement econòmic.
Barcelona de cap manera serà un model d'èxit, si aquest èxit no es trasllada en qualitat de vida i social per al conjunt de tota la ciutadania. Barcelona per tant, quan aposta per posicionar-se al món com la millor ciutat d'Europa per fer possible el creixement de productes i serveis de futur amb tot el coneixement que comporta i està associat a aquest objectiu, ho fa tenint en compte que l'activitat econòmica que volem a la ciutat no pot actuar a cost de paràmetres que es puguin entendre contraris a les necessitats mínimes de les persones.
La responsabilitat social esdevé per Barcelona un autèntic compromís col·lectiu, un compromís amb un nou model de creixement econòmic. Un creixement econòmic que aposta per una entesa de qualitat i futur entre l'empresa i el treball, on l'empresa té molt clar que només amb el seu compromís social, només amb el seu compromís amb l'entorn i les persones aconseguirà unes bases sòlides per a desenvolupar les millors i més competitives organitzacions, productes i serveis per a uns mercats cada dia més competitius però també més sensibles amb tot allò que té relació amb l'ètica, els valors i el respecte per la societat i les persones.
Aquelles empreses que vulguin créixer amb models que no tinguin en compte els paràmetres bàsics més elementals de preocupació per les persones, no són les empreses que han de portar associada la marca Barcelona. La marca Barcelona és una marca que vincula futur, empresa, coneixement amb benestar i qualitat social, no pot ser d'una altra manera.
L'alcalde de Barcelona ha proposat un element fonamental per tal de bastir aquests nous models que han de ser propis de Barcelona amb un tema tan fonamental com és aquell que té referència amb el treball digne, on ningú ha de treballar per sota d'un import que es pugui considerar mínim. El Salari Mínim es situa a l'Estat Espanyol en 648,60 Euros/mes (per 14 pagues), amb un creixement des del 2011 de només 7,20 euros. Per disposar d'una altra referència, l'any 2008 assolia els 600 euros.
Això actualment ens inclou dins el Grup segon definit per Eurostat, conjuntament amb Grècia, Malta, Portugal i Eslovàquia. Lluny d'aquells països que ja han assolit els 1.000 euros, com són, Regne Unit (1.379 euros), França (1.458 euros), Irlanda (1.462 euros), Alemanya (1.473 euros), Bèlgica i Holanda (1.502 euros) i Luxemburg (1.923 euros.
El model Barcelona al que feia referència inicialment, aquest model de creixement econòmic basat en un compromís de futur social i per a la vida de les persones no pot estar subjecte al mínim establert actualment i que no respon a la realitat latent que correspondria a un autèntic salari de mínim de la ciutat de Barcelona.
La proposta de l'alcalde de Barcelona planteja:
No tenir cap treballador a la ciutat que tingui una retribució inferior a aquella que és determini com a "salari mínim de Barcelona". A través de la mesa empresa i treball, posar en funcionament els mecanismes d'anàlisi i debat necessaris per determinar l'import del Salari Mínim de Barcelona. Emplaçar a les empreses de Barcelona a què voluntàriament apliquin el Salari Mínim de Barcelona com el salari mínim a percebre dins les seves retribucions laborals. Emplaçar als agents a què traslladin aquest salari mínim de Barcelona als convenis col·lectius per a efectivament assolir un marc d'obligat compliment.
L'Ajuntament s'ha compromès a complir amb aquest salari mínim de la ciutat que determinin les parts, per al que és tota la seva administració pública, tots els seus ens dependents, empreses públiques i tota la cadena de contractació pública a través de les clàusules socials dels plecs de condicions.
Barcelona està clarament immersa en un projecte que aposta pel creixement i les oportunitats de futur, una Barcelona però que no busca models de creixement basats en paràmetres del passat sinó un model de compromís amb l'entorn i les persones, l'autèntica responsabilitat social traslladada a l'àmbit territorial que ha d'esdevenir un fort motor de competitivitat i exemple dins el marc Europeu i global.