Salaris, horaris i productivitat

Aquests dies s’està parlant de reduir la jornada laboral a 37,5 hores la setmana. Tot plegat és una discussió banal. La realitat és que a Espanya es treballen 36,4 hores per setmana (dades Eurostat), encara que oficialment en siguin 40. Per tant, estem davant d’un simulacre de discussió. Típic en un país on res és el que sembla. A França es va passar a 37,5 hores setmanals l’any 2000 i l’economia del país no se’n va ressentir. És lògic en un país d’alta productivitat. El nostre cas és diferent del francès, ja que la nostra productivitat és miserable i aquest és el principal problema de la nostra economia -com bé han denunciat les associacions empresarials independents com ara el Cercle d’Economia.

Per què és delicat reduir el nombre d’hores de treball a Espanya? Respondre a aquesta pregunta és relativament senzill. Fent un símil macroeconòmic, podríem dir que la productivitat i l’ocupació a casa nostra són rígides. M’explico. Si es vol produir més i de forma competitiva, el que es fa és contractar més gent i pagar-los poc. Els nostres productes són competitius perquè en lloc d’aconseguir que un treballador generi 100 ens conformem a què en generi 75, a canvi de pagar-li per 70. És així que els nostres productes poden competir en preu amb els d’altres països.

"Si es vol produir més i de forma competitiva, el que es fa és contractar més gent i pagar-los poc"

La productivitat és fruit de moltes coses. De les ganes de treballar de l’empleat, de la remuneració, de l’organització, de la formació, de la inversió en tecnologia, de les infraestructures del país, etc. La meva experiència em diu que la manera d’incrementar la productivitat consisteix a fixar-se l’objectiu de reduir el nombre d’hores que s’està a la feina. En català tenim una frase perfecta: no és el mateix treballar que fer feina. Durant la jornada laboral es perden moltes hores de potencial productivitat.

Una manera de perdre temps és la xarrera, que és consubstancial a la nostra cultura. Només han d’anar a un taulell on els hagin de solucionar un tràmit i, després, anar a l’estranger a un taulell similar. Correus és un bon exemple. Però qualsevol altra activitat serveix: la carnisseria, la peixateria, la papereria, etc. Una verbositat insofrible. A les oficines succeeix el mateix -sumant-hi el fet que moltes tenen un racó per fer el cafè. Resultat? La gent plega de treballar tard per fer la mateixa feina que fa un alemany que plega a les 5 de la tarda. “Oh, és que aquí som diferents!”, que es diu. D’acord. Però, aleshores, no demanis gaudir de les mateixes condicions que un alemany.

"La gent plega de treballar tard per fer la mateixa feina que fa un alemany que plega a les 5 de la tarda"

Al meu entendre, s’hauria de començar per arreglar el nefast i tercermundista sistema d’horaris que tenim a Espanya. S’hauria de ser especialment rígid en aquest sentit. Entrar a les 9 esmorzat, una hora per dinar, i sortir a les 6 de la tarda - si continuem amb la “teòrica” setmana de 40 hores que ja hem vist que no és certa. I, a partir d’aquí, reduir la jornada fins a les 5:30 de la tarda. Ep, però fent la mateixa quantitat de feina. És a dir, incrementant la nostra productivitat que, actualment, és el 94% de la mitjana europea mentre que a França, per exemple, és el 126%.

La cosa té difícil sortida si no s’actua d’aquesta manera. La patronal i els sindicats espanyols (organismes perfectament burocratitzats i d’una inutilitat permanent i sostinguda) poden gastar el temps parlant i parlant de temes sense possibilitats. Però les empreses saben perfectament que d’un llonguet no es pot fer un pa de quilo.