Últimament surten moltes les veus que avisen de les conseqüències negatives sobre l'anunciada
recuperació econòmica dels baixos salaris, com explica l'últim
estudi presentat per EADA, que desde l'inici de la crisis, no han parat d'allunyar-se dels països mes desenvolupats de la UE.
Una situació previsible tenint en compte que amb la incorporació a l'
euro, ja no es pot jugar amb la
devaluació monetària per guanyar
competitivitat. Podríem pujar els salaris? Ara per ara, No. Tal com tenim plantejats els criteris de gestió de les
empreses i del conjunt de la societat es impossible equiparar els
salaris amb la resta de la UE.
És important entendre perquè els
salaris baixen i ho seguiran fent si els
empresaris, que tenen la clau principal, no canvien els seus criteris de
gestió. Des de sempre les
empreses fixen els seus
preus de venda en funció dels seus
costos d'adquisició o de
producció, entre els que es troba la partida de salaris que sol ser important. Per altra banda, la majoria de
pimes no han invertit prou en incrementar la
productivitat ni en formar el seu personal.
Finalment, la gran majoria de les
empreses associen
competitivitat amb preus baixos com l'única manera d'incrementar les seves
vendes. Per poder baixar
preus, es llencen en retallades dràstiques de despeses que és sinònim de reducció de plantilla, baixades salarials o pitjor encara, d'hores extres no remunerades.
Queda clar que alguna cosa s'està fent malament si la única manera de ser competitiu es jugar amb els
salaris considerats erròniament una
despesa en lloc d'un actiu.
Les conseqüències d'aquesta
estratègia sense sentit són una saturació dels
llocs de treball i una desmotivació creixent que acaba repercutint directament sobre la qualitat dels
serveis. Per eliminar d'una vegada per sempre aquesta visió simplista de ser competitius a base de salaris baixos, les
empreses han de trencar la relació establerta entre
competitivitat i
preus, però sobre tot, competitivitat i
salaris. Encara avui massa
empreses utilitzen sistemes obsolets de càlcul de
costos que impedeixen incrementar la seva
rendibilitat i millorar la seva
competitivitat.
La
competitivitat no té res a veure amb els
salaris. Està directament relacionada amb la
productivitat on les
empreses, les quals tenen l'obligació d'invertir
recursos per incrementar-la, fugint de les solucions fàcils i tercermundistes de jugar amb els
salaris, que té els seus propis límits.
Si agafem els països de referència de la UE, veiem que els més competitius tenen nivells molt alts tant de salaris com de formació del personal de les
empreses. El nostre país no pot seguir enquistat en el camí de
economialow-price o el l
ow-cost si vol formar part de les
economies capdavanteres.
Desprès de vuit anys d'una crisi anunciada per alguns, la majoria de les
empreses s'ha dedicat a mantenir models obsolets de
negoci, apostant pels sectors de sempre, serveis, turisme i construcció i deixant de banda la
indústria, obviant la formació de les persones, basant l'èxit en el
mercat nacional i les
exportacions en termes de
preus i no de
valor afegit i ignorant les mesures de
productivitat tan necessàries que ens haguessin apropat a Europa.
Si canviem els criteris de
gestió, invertim en
formació seriosa i incrementem la
productivitat en termes reals, podríem tenir salaris equiparables als de Bèlgica, Holanda o Alemanya. Requereix un gran esforç i un canvi de mentalitat dels
empresaris, dels
treballadors i del Govern de torn. No fer-ho ens aboca a seguir baixant els
salaris per mantenir la
competitivitat.