No existeix la no comunicació

Que la comunicació és important en qualsevol àmbit de la nostra vida és una afirmació que segurament no hem de demostrar. Totes i tots en som prou conscients. Com animals socials que som, sabem que les interrelacions personals són vitals en qualsevol de les nostres activitats, i estem constantment interactuant amb altres exemplars de la nostra mateixa espècie.

On a vegades no estem suficientment atents i curosos és en crear una estratègia planificada i pensada per la comunicació.

En Psicologia es va establir fa temps que igual que tots ens comportem d’alguna o altra manera, no podem no comportar-nos, i per tant no existeix la no conducta, el mateix succeeix amb la no comunicació. El sol fet d’estar en silenci o de parlar més o menys alegre, ja comunica. És inherent a la nostra forma de ser, sempre interpretem el nostre entorn basant-nos en la comunicació que rebem o percebem.

"Interpretem el nostre entorn basant-nos en la comunicació que rebem o percebem"

Al moment que veiem una persona o escoltem una oferta comercial -tant sigui en una botiga, un anunci o ens parla un amic- ens fem una “pre-idea” instantàniament. No ho podem evitar. Serà un “pre-judici” poc raonat, no gaire extens, però alguna idea s’estableix en el nostre cap. Quants cops ens hem adonat que hem jutjat de forma inapropiada alguna persona per desconeixement i per ser precipitats?

Si hi ha quasi un absolut desconeixement o falta d’elements d’informació, potser donarem una presumpció d’innocència, i no jutjarem tan durament, però a la mínima que podem intentarem fer-nos una idea. Investigacions recents al Canadà han trobat que tenim uns 6.000 pensaments al dia. Altres estudis han destacat la importància que a vegades donem a la informació de quin país d’origen té un producte o servei per fer-nos una bona o mala idea del mateix producte o servei.

La comunicació sempre està present, i això malgrat que la utilitzem de forma més o menys conscient, amb una estratègia prèvia o no. Per tant, assumint aquest fet, millor aprofitar-ho i crear una planificació conscient.

"La comunicació sempre està present, i això malgrat que la utilitzem de forma més o menys conscient, amb una estratègia prèvia o no"

No hem de confondre que sempre estigui present la comunicació amb el fet que, a vegades, la comunicació té molt poca influència o determinació, i per tant els esforços que es puguin fer per una millor comunicació no tindran cap “reton de la inversió” com fóra desitjable. Hi ha casos i moments concrets que entre la no comunicació i la comunicació amb molt poca utilitat hi ha poca diferència. Però segurament són casos on el receptor te poc o gens d’interès, perquè si realment en tenim en una qüestió concreta, persona, empresa, servei, producte... això ens provocarà que si ens formarem ràpidament alguna opinió.

I quan no planifiquem conscientment una estratègia comunicativa, el que fem és actuar instintivament: analitzem la finalitat o objectiu que tenim, i desenvolupem un relat -o estratègia comunicativa- concreta per aconseguir-lo. Aquí és on tenir experiència prèvia dona grans avantatges (per exemple, si fa molt de temps que treballem en un sector).

Sigui com sigui, si la comunicació hi és, si no l’evitem, és millor utilitzar-la i pensar-la perquè ens vagi a favor.