Cotxes i mercat de llengua catalana

Sembla que abans que acabi l’any tindrem el primer cotxe amb el nom d’una ciutat catalana, o més aviat amb el nom llatí de la ciutat romana que ha donat nom a Tarragona. Tanmateix, més enllà del nom, el nou Seat Tarraco, s’adequarà en matèria de llengua a allò que estipula la llei? Els consumidors podrem disposar de la parla del navegador GPS del cotxe en català, o de les aplicacions connectades, o de tots els sistemes multimèdia?

Tant de bo que sí, perquè ara per ara en el sector dels vehicles es dona la paradoxa que el mercat on el català és llengua oficial, que representaria el 10è país de la Unió Europea en compra de vehicles, es troba a la cua pel que fa al compliment de la llei i la possibilitat d’usos lingüístics. 

Només tenint en compte els territoris on el català és oficial (Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra), el nostre mercat se situa per sobre d’altres mercats com el danès, el romanès, el txec, l’hongarès, el grec o el portuguès. També és superior a d’altres mercats extracomunitaris com el suís, el noruec o l’islandès. A Europa, es trobaria just entre el suís i el suec.

L’any 2017, allí on el català és llengua oficia, es van vendre 364.334 vehicles no comercials. Només a la Catalunya del Sud (sense comptar la Catalunya del Nord ni la Franja de Ponent), en van ser 190.480. Extraordinàriament, el nostre territori es troba a la cua pel que fa al compliment legal en la distribució dels vehicles i en els usos lingüístics en les aplicacions que hi ha incorporades al vehicle. Hi ha un incompliment generalitzat de les lleis de consum vigents (que obliguen, per exemple, a disposar del manual d’instruccions del vehicle en la llengua corresponent) i una manca evident pel que fa a la llengua en l’ordinador de bord, el navegador GPS, els catàlegs o el web. En aquest aspecte, se situaria per sota dels 28 estats de la Unió Europea. Als escàndols i fraus legals en salut ambiental en el sector automobilístic que darrerament hem sentit als mitjans de comunicació, s’afegeix aquest escàndol en salut cultural i en drets de consum quan es tracta del consumidor de parla catalana.

"Al 'Dieselgate' s'ha de sumar aquest escàndol en salut cultural i en drets de consum quan es tracta del consumidor de parla catalana"

Més enllà d’aquesta discriminació, cal tenir en compte que la tecnologia permet esmenar-ho folgadament. Al mercat hi ha navegadors per a cotxes en català, aplicacions lligades al cotxe en català, sistemes de teach-to-speach (lectura de textos amb parla) en català i professionals més que preparats per a traduir els manuals d’instruccions, els catàlegs o els webs.

Així mateix, els ens locals i l’Administració autonòmica són importants compradors de vehicles que, tot i els acords presos, no els han exigit que s’adeqüin –ni tan sols– a les lleis de consum.