Sempre ens quedarà Sevilla (i 'olé')

Un dels problemes que planteja no tenir govern -que és el que està succeint a Catalunya els darrers més de 20 anys- és que no es fan projectes importants. Si, a sobre, no s’aproven pressupostos, la cosa esdevé dramàtica. Es governa pel mètode del saltimbanqui que va executant coses a bocins -sovint erràtiques, si no contradictòries- en els temes més diversos: fiscalitat, despesa social, inversions, etc. Per a Catalunya, que ha augmentat la població en un 30% -sense que ningú ens ho hagi justificat-, el tema esdevé letal. Sobretot quan parlem d’infraestructures. No és lamentable que la darrera “gran” obra sigui el túnel de Bracons que, tot i ser inaugurat pel president Montilla, va ser projectat i executat pels governs Pujol? Ep, parlo d’un túnel de 4,5 quilòmetres es va començar el 2003 i que va constituir un calvari, ja que, després de diversos “no a tot” als que ens té acostumats la societat catalana, es va inaugurar el 2009. Tota una proesa.

Un dels actes de censura que els governants despleguen quan controlen els mitjans de comunicació, consisteix no només a elogiar la política local sinó a infamar el que té lloc a fora. Si, a sobre, l’economia creix -en valor absolut, que no per càpita- aleshores té lloc la famosa frase “¡que no estamos tan mal, coño!”. És a dir, que arribat el moment en què no es pot amagar que els governants són dolents s’opta per intoxicar dient que a fora tampoc van bé. I un dels bonics mètodes consisteix en el fet que la premsa calli allò que succeeix Pirineu enllà.

Si vols saber-ne més

 

   

Xavier Roig-Sense pressupostos no hi ha democràcia

Tot això ho dic per dues notícies que han passat desapercebudes a casa nostra i que fan referència a construccions d’infraestructures europees vitals per al continent, i de les quals quedem al marge.

La primera va ser la inauguració del túnel ferroviari més llarg del món el 2016 i que ha estat en obres un any per millorar-ne la seguretat -re-inaugurat el 2024-. Aquest túnel connecta el nord d’Itàlia amb el nord d’Europa. Vull dir que les mercaderies viatgen de sud a nord amb una gran facilitat, connectant la Llombardia amb els Països Baixos i, no cal dir-ho, amb diversos estats alemanys. Ja se sap que la Llombardia supera en PIB per càpita molts dels lands alemanys. I no només la Llombardia queda unida amb el nord, sinó també el port de Gènova -atenció!-. El túnel, estan asseguts, té una longitud de 57 kilòmetres. Enginyeria suïssa amb pocs estirabots: cada dia uns quants metres. Així durant anys.

"Dues notícies que han passat desapercebudes a casa nostra i que fan referència a construccions d’infraestructures europees vitals per al continent"

Per si no n’hi ha prou, s’ha començat fa temps la construcció d’un altre túnel ferroviari que guanyarà en longitud el de Saint Gottardo per mig kilòmetre. Parlo del que utilitzarà la nova línia d’alta velocitat Lió amb Torí (Mont d’Ambin) i que espera estar finalitzat el 2033. És una obra enorme que, un cop més, connectarà el nord d’Itàlia amb la resta d’Europa. La línia total tindrà 271 kilòmetres i serà d’alta velocitat, a més de servir per a càrrega. Una obra d’enginyeria franco-italiana puntera al món.

Si girem la vista cap a casa nostra, l’estat no pot ser més deplorable. El famós Corredor Mediterrani va fent, a cops de colze, amb unes perspectives que no permeten l’optimisme. Mentrestant, l’autopista que ens uneix amb França -per cert, per què només n’hi ha una?- està permanentment saturada de camions, ja que el transport de mercaderies per ferrocarril esdevé impossible -després de 40 anys d’haver-nos incorporat a la Unio Europea (UE), Catalunya no ha sabut construir 160 kilòmetres de tren d’ample europeu per transportar càrrega-.

"Sempre ens quedarà Sevilla quan a Barcelona se’ns acabi la superfície per instal·lar-hi terrasses"

Llegeixo que Renfe estudia unir Barcelona amb Sevilla amb aquest tren d’alta velocitat anomenat AVE -únic cas a Europa on al nom s’inclou el patrioterisme, però que d’espanyol no en té res, ni tan sols el finançament-. Suposo que molts quedaran satisfets d’aquest projecte d’enginyeria avançada (“ja no haurem d’aturar-nos a Madrid!”). Gran projecte, sí senyor! Bé, qui té poca feina, el gat pentina. No tenim els túnels més llargs de món, però sempre ens quedarà Sevilla quan a Barcelona se’ns acabi la superfície per instal·lar-hi terrasses.