Cap a una economia regenerativa

El canvi climàtic ha tornat a situar-se en els titulars de tots els mitjans, coincidint amb la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CP27) a Sharm el-Sheij, Egipte. Els líders mundials del G20 també l’han tractat a Indonèsia i ara també amb ocasió del Campionat del Món de Futbol que se celebra a Qatar.

I és que la societat demana que el tema del canvi climàtic estigui a l’agenda i s’abordin les mesures necessàries per conservar el nostre planeta. I el resultat és obvi, els països tracten aquest assumpte urgent i important de manera desigual i fan passar els seus interessos econòmics per endavant. És descoratjador veure com les mesures que es prenen no són dràstiques i compromeses per igual entre els països rics i els pobres.

Resulta evident que la ciència s’està polititzant envers el canvi climàtic i el diagnòstic és clar, hem de reduir les emissions de carboni. Aquest objectiu situa a l’empresa en el centre i és primordial que els seus executius adoptin les mesures necessàries que ajudin al planeta.

És descoratjador veure com les mesures que es prenen per lluitar contra el canvi climàtic no són dràstiques i compromeses per igual entre els països rics i els pobres

Crec que la manca de visió i coratge no els permet crear més riquesa i, al mateix temps, portar a terme polítiques mediambientals que regenerin el planeta. Un exemple real és el que va fer l’expresident mundial d’Unilever, Paul Polman, quan va augmentar la rendibilitat dels seus accionistes en un 300% al mateix temps que la companyia se situava en el número 1 en temes de sostenibilitat.

Paul Polman comparteix la seva visió en el seu llibre Net Positive, on exposa com s’han de liderar les organitzacions i evolucionar des d’una política de residu zero cap a una de regenerativa. I com ja arribem tard, resulta evident que si no regenerem el planeta el que fem és mantenir un model en què els recursos ja estan esgotats.

El que més m’ha impactat del seu llibre és com treballa els propòsits de les organitzacions, que a la fi es pot extrapolar a qualsevol model grupal o individual, i reformula el concepte de líder cap a una figura autèntica i amb propòsit. Un líder humanista amb vocació de servei cap a les persones de l’organització i cap al planeta per obtenir un millor rendiment.

Aquesta nova mirada sobre la responsabilitat dels executius i de les empreses és molt inspiradora i situa en el nucli absolut de les organitzacions la pràctica regenerativa mediambiental

Aquesta nova mirada sobre la responsabilitat dels executius i de les empreses és molt inspiradora i situa en el nucli absolut de les organitzacions la pràctica regenerativa mediambiental. Tracta també de com aconseguir resultats positius, a través d’associacions amb la societat civil, administracions, govern i competència, implicant i actuant amb el compromís de moltes parts. Perquè en cap altre lloc és més urgent aquesta necessitat de col·laboració que en la lluita del canvi climàtic; cal canviar el sistema cap al bé comú amb tots els participants.

Encara que sembli inversemblant o utòpic, puc dir que quan, coneixes el Paul Polman, veus que el que exposa és ben cert i que ho ha portat a terme des de fa molts anys. Exposa que tenir cura el medi ambient d’una manera convençuda i compartida és possible, i a més esdevé un avantatge competitiu. Ser una multinacional netament positiva no és sinònim de menys guanys pels accionistes, sinó tot el contrari. Cal difondre aquest missatge per tal de guarir el nostre planeta i ajudar als països a prosperar.

I és que els beneficis de ser una organització netament positiva són sorprenents. Cal reconèixer que aquesta aposta no serà còmode i pot suposar anar en contra dels interessos dels accionistes a curt termini o ser una amenaça per l’statu quo. Et pot fer ser més vulnerable i arriscar-te per actuar correctament.

Ser una multinacional netament positiva no és sinònim de menys guanys pels accionistes, sinó tot el contrari. Cal difondre aquest missatge per tal de guarir el nostre planeta i ajudar als països a prosperar

Finalment, puc afirmar que quan entres en aquesta nova perspectiva mediambiental - empresarial, t’adones que hi ha organitzacions que, en diferent mesura, ja ho estan portant a terme, obviant l’oli de palma, nodrint-se d’energies renovables, o bé com fa Aigües de Barcelona, enfocant tota la seva activitat des del punt de vista de la sostenibilitat, fomentant l’economia circular i inspirant-se en el cicle de la natura per regenerar l’aigua i reutilitzar-la. Una descoberta sobre la gestió netament positiva a casa nostra d’un recurs natural indispensable com és l’aigua.