Si no et paguen la nòmina, queda't amb l'empresa

Manclús, Mol-Matric, Cartonajes Aitana, Alfombras Sherlimp, Gramagraf, Metalva... Són noms d'empreses que tenen alguna cosa en comú: pimes espanyoles que han fet fallida en crisis anteriors, que han estat recuperades pels seus treballadors en cooperatives, que funcionen i que resisteixen a les crisis després de molts anys. Només en aquestes sis empreses s'han salvat i mantingut més de 150 llocsdetreball.

A Espanya, es parla poc d'empreses en fallida que s'hagin recuperat. Un dels motius d'aquesta desconeixença és la dificultat per fer-les visibles: és molt difícil aconseguir informació a gran escala sobre aquestes companyies perquè aquesta no està centralitzada. I no està centralitzada perquè normalment els obrers no són conscients de la importància dels seus esforços, gairebé no tenen suports més enllà del moviment cooperatiu, i quan ho aconsegueixen no s'autodenominen "empresa recuperada", sinó simplement – i sovint en veu baixa -, cooperativa.

Malgrat tot, no només existeixen, sinó que també fa molts anys que funcionen (unes quantes estan en marxa des dels anys setanta). La seva trajectòria demostra que el traspàs es pot fer bé, que és possible, rendible i sostenible a l'hora. Són un exemple viu de que hi ha alternatives.

Només a Catalunya, les empreses recuperades fa trenta anys tenen al darrere un fort component polític, que avui en dia forma part del moviment cooperativista català. Potser per això Joaquim Jordá, l'únic cineasta que va parlar d'aquest tema als seus documentals "Numax Presenta" i "20 años no es nada", és català.

Les empreses recuperades han estat exitoses i les podem trobar arreu del territori. Només cal triar unes quantes cooperatives a l'atzar i preguntar pels seus inicis per adonar-nos que realment existeixen. Caldria que algú es dediqués a entrevistar una per una les 18.000 cooperatives que hi ha a Espanya, però de moment ningú ho ha fet. La Confederación de Cooperativas de Trabajo Asociado (COCETA) ho ha intentat, però caldran més recursos per tirar-ho endavant.

Seria fantàstic que hi hagués més investigacions sobre el tema, més moviments estudiantils interessats, que els principals sindicats hi donessin suport (fins ara ha semblat que hi estan en contra, i és força vergonyós). Que s'hi impliquessin més organitzacions relacionades amb els drets laborals, i més advocats i més jutges interessats en facilitar el procés de recuperació d'una empresa als treballadors, perquè, per exemple, no es quedin amb els deutes dels antics propietaris.

Tot treballador té l'opció de continuar amb l'empresa en cooperativa, tot i que, per suposat, cal anar amb compte. El més probable és que moltes persones s'aturin fins i tot abans de començar el camí, i d'altres a la meitat. Seria irresponsable dir que sempre és recomanable lluitar per reconduir una empresa que ha fet fallida. Però val la pena mirar-'ho.

De fet, en l'actualitat he escoltat més d'un procés de reconversió que va bé, com Mec2010, o el Conservatorio Histórico de Santiago, recuperat quan va començar la crisi econòmica. Fa un temps em van comentar un procés al País Basc, que avui forma part de la Corporación Mondragón. I segur que n'hi a més.