Si promets arrencar dits, hauràs d'arrencar dits
26
de Juliol
de
2016
2 broke girls, o Dos chicas sin blanca, és una sèrie que segueix les desventures de dues cambreres d'un restaurant de Brooklyn. En un episodi, el propietari del restaurant, d'origen coreà, és capturat per un grup de mafiosos coreans que estan a punt d'arrencar-li un dit del peu. Les noies li pregunten: "Per què li arrenques un dit?" I el mafiós respon: "Perquè vaig dir que li arrencaria un dit si no em pagava els deutes. Si li perdono, la gent em coneixerà com el que no arrenca els dits". Un raonament impecable. Si no compleixes les amenaces, ningú et prendrà seriosament.
Joaquim Nadal, conseller de Territori del 2003 al 2010, va ser l'artífex del traspàs del servei de Rodalies de Barcelona a la Generalitat. Un traspàs que només incloïa el dret a pintar els trens, perquè va oblidar el control de la infraestructura, dels combois, i del contracte amb Renfe. En un exercici de cinisme suprem, Joaquim Nadal va assegurar el gener del 2010 a Catalunya Informació que en el termini d'un any els usuaris de Renfe notarien un gran canvi en el servei de Rodalies.
L'any va passar i l'únic canvi que va arribar va ser de govern, ja que Artur Mas va guanyar les eleccions del 2010 a un tripartit que agonitzava. Lluís Recoder, que havia deixat un bon record com alcalde a Sant Cugat del Vallès, va ser l'escollit per portar la cartera de Territori. Recoder va ser molt actiu amb Rodaliesi va obrir 125 expedients a Renfe per infraccions greus. Tanmateix, el mateix Recoder admetia el 2012 que "Les inversions fetes han estat ridícules i no s'ha complert cap punt dels compromisos del traspàs" Per això, es va permetre anunciar un ultimàtum a Renfe perquè en el termini d'un mes "reflexioni".
Tanmateix, Recoder va deixar la conselleria el desembre del 2012, després de les accidentades eleccions en què Convergència i Unió es va deixar 10 escons, i de l'ultimàtum no se'n va saber més.
Recoder, amb fama de conciliador, va ser substituït per un altre conseller pactista, Santi Vila, que va estrenar mandat amb ganes d'arribar a acords amb Foment per Rodalies. Tot i així, a l'estiu del 2014 ja se n'havia cansat, i va declarar a l'Agència Catalana de Notícies que ''no es pot dir que el servei funcioni correctament''. També va anunciar, atenció, l'obertura d'un nou expedient sancionador. I els antics? Vés a saber. Vila també afirmava que seria ''molt exigent''.
De l'exigència, Vila va passar a l'acció: "Trencarem el monopoli de Renfe i un altre operador s'encarregarà del servei", va declarar a TV3 el febrer del 2015. Vila ja s'havia resignat al fet que la Generalitat no es podria desempallegar mai de Renfe perquè la Llei espanyola de Ferrocarrils ho impedeix, però almenys esperava poder trobar un nou operador per la línia de l'aeroport que tot just es començava a construir. La meva aposta? Si mai hi ha concurs, el guanyarà Renfe.
Vila també va acabar el seu mandat sense cap millora a Rodalies. Potser per això es va buscar un successor independentista pota negra com Josep Rull. El dia de la seva presa de possessió, el gener passat, Rull afirmava que seria un "corcó" amb Renfe i Adif perquè millorin el servei de Rodalies.
Al febrer, ja va tenir ocasió de demostrar els seus dots de corcó quan un incendi a l'antiga estació de Barcelona Marina va paralitzar tota la xarxa de Rodalies. Rull va dir que seria "bel·ligerant", i que responsabilitzava Adif d'aquest nou "incident greu".
Però els problemes continuen, i aquest juny passat Rull va anunciar expedients sancionadors contra Adif i Renfe i que estudiava arribar als tribunals pels problemes crònics de la línia R16 i l'enclavament de Mont-roig del Camp. Renfe i Adif segur que estaven tremolant de por, per això van oferir una solució: Allargar els horaris oficials perquè els retards es converteixin en normalitat.
Rull va organitzar una roda de premsa el 9 de maig per afirmar amb contundència: "No acceptarem una modificació unilateral d'horaris a Rodalies i Regionals", tota una demostració d'orgull i fermesa que va durar exactament un mes i mig fins que Territori va acceptar el canvi d'horaris. Això sí, a canvi d'una inversió promesa el 2010. Però no pateixin, perquè Rull no descansa i "Si els trens no arriben en el nou horari, serem d'una severitat extrema".
Si el mafiós coreà de 2 broke girls s'hagués passat sis anys prometent "severitat extrema", segurament no hauria cobrat cap deute, i qui sap si algú no s'hagués atrevit a arrencar-li uns quants dits del peu mentre dormia. Com a Catalunya, on mentre els consellers fan el milhomes, Renfe i Adif ens van arrencant la dignitat als soferts ciutadans.
Joaquim Nadal, conseller de Territori del 2003 al 2010, va ser l'artífex del traspàs del servei de Rodalies de Barcelona a la Generalitat. Un traspàs que només incloïa el dret a pintar els trens, perquè va oblidar el control de la infraestructura, dels combois, i del contracte amb Renfe. En un exercici de cinisme suprem, Joaquim Nadal va assegurar el gener del 2010 a Catalunya Informació que en el termini d'un any els usuaris de Renfe notarien un gran canvi en el servei de Rodalies.
L'any va passar i l'únic canvi que va arribar va ser de govern, ja que Artur Mas va guanyar les eleccions del 2010 a un tripartit que agonitzava. Lluís Recoder, que havia deixat un bon record com alcalde a Sant Cugat del Vallès, va ser l'escollit per portar la cartera de Territori. Recoder va ser molt actiu amb Rodaliesi va obrir 125 expedients a Renfe per infraccions greus. Tanmateix, el mateix Recoder admetia el 2012 que "Les inversions fetes han estat ridícules i no s'ha complert cap punt dels compromisos del traspàs" Per això, es va permetre anunciar un ultimàtum a Renfe perquè en el termini d'un mes "reflexioni".
Tanmateix, Recoder va deixar la conselleria el desembre del 2012, després de les accidentades eleccions en què Convergència i Unió es va deixar 10 escons, i de l'ultimàtum no se'n va saber més.
Recoder, amb fama de conciliador, va ser substituït per un altre conseller pactista, Santi Vila, que va estrenar mandat amb ganes d'arribar a acords amb Foment per Rodalies. Tot i així, a l'estiu del 2014 ja se n'havia cansat, i va declarar a l'Agència Catalana de Notícies que ''no es pot dir que el servei funcioni correctament''. També va anunciar, atenció, l'obertura d'un nou expedient sancionador. I els antics? Vés a saber. Vila també afirmava que seria ''molt exigent''.
De l'exigència, Vila va passar a l'acció: "Trencarem el monopoli de Renfe i un altre operador s'encarregarà del servei", va declarar a TV3 el febrer del 2015. Vila ja s'havia resignat al fet que la Generalitat no es podria desempallegar mai de Renfe perquè la Llei espanyola de Ferrocarrils ho impedeix, però almenys esperava poder trobar un nou operador per la línia de l'aeroport que tot just es començava a construir. La meva aposta? Si mai hi ha concurs, el guanyarà Renfe.
Vila també va acabar el seu mandat sense cap millora a Rodalies. Potser per això es va buscar un successor independentista pota negra com Josep Rull. El dia de la seva presa de possessió, el gener passat, Rull afirmava que seria un "corcó" amb Renfe i Adif perquè millorin el servei de Rodalies.
Al febrer, ja va tenir ocasió de demostrar els seus dots de corcó quan un incendi a l'antiga estació de Barcelona Marina va paralitzar tota la xarxa de Rodalies. Rull va dir que seria "bel·ligerant", i que responsabilitzava Adif d'aquest nou "incident greu".
Però els problemes continuen, i aquest juny passat Rull va anunciar expedients sancionadors contra Adif i Renfe i que estudiava arribar als tribunals pels problemes crònics de la línia R16 i l'enclavament de Mont-roig del Camp. Renfe i Adif segur que estaven tremolant de por, per això van oferir una solució: Allargar els horaris oficials perquè els retards es converteixin en normalitat.
Rull va organitzar una roda de premsa el 9 de maig per afirmar amb contundència: "No acceptarem una modificació unilateral d'horaris a Rodalies i Regionals", tota una demostració d'orgull i fermesa que va durar exactament un mes i mig fins que Territori va acceptar el canvi d'horaris. Això sí, a canvi d'una inversió promesa el 2010. Però no pateixin, perquè Rull no descansa i "Si els trens no arriben en el nou horari, serem d'una severitat extrema".
Si el mafiós coreà de 2 broke girls s'hagués passat sis anys prometent "severitat extrema", segurament no hauria cobrat cap deute, i qui sap si algú no s'hagués atrevit a arrencar-li uns quants dits del peu mentre dormia. Com a Catalunya, on mentre els consellers fan el milhomes, Renfe i Adif ens van arrencant la dignitat als soferts ciutadans.