Silenci
20
de Novembre
de
2014
La saviesa de Shakespeare, en boca de Macbeth, ens recorda que la vida "és un conte, narrat per un boig, ple de soroll i fúria, que res no significa". El soroll mediàtic d'aquests dies m'ha fet pensar en les vegades que el soroll ha impedit a les nostres empreses pensar amb lucidesa. Aquest mateix soroll que tantes vegades s'ha concretat en les manifestacions internes o a l'exterior en què sembla que l'important és fer fressa ja sigui per impactar els altres, el mercat o amagar la mateixa incompetència. Com diu el refrany, "molta fressa i poca endreça".
Vull reivindicar aquí, doncs, la rellevància d'un determinat silenci, el de la tranquil·litat interior i la profundització pausada però constant que permet analitzar tendències i mercats, dibuixar estratègies, fer recerca, repensar-se o fins i tot comunicar-se adequadament. Molt sovint la posta en valor d'aquest silenci es correspon amb la visió a mig i llarg termini i, per suposat, amb el soft power la manca del qual ha portat a la caiguda de molts empresaris i directius d'èxit.
Em va agradar molt una frase que vaig llegir del blog de Josep Maria Lozano: "L'insondable silenci de Vermeer no és altra cosa que una educació de la mirada". Educar la mirada cap a dins de les nostres organitzacions, i educar-la per veure l'exterior sense fúria ni sorolls! Hauríem d'establir com a obligació empresarial –i personal!- la d'observar periòdicament una estona de silenci i soledat diaris, sense mòbils, sense interrupcions, sense fer res "útil".
Òbviament rebutjo el silenci, fill de la por o de la indecisió, o de la ignorància (encara que en aquest darrer cas, pot ser millor callar...). Silenci no vol dir que no parlis o que no facis res. Silenci és també saber triar els moments en què cal fer soroll.
Diuen que quan els extraordinaris filòsofs del Cercle de Viena, (Schlick, Gödel, Carnap i altres), valedors de la concepció científica del món, volien discutir entre ells, sortien del silenci de les biblioteques i es reunien al Cafè Arkaden per fer-ho de gust i no molestar els seus companys pensadors.
Vull reivindicar aquí, doncs, la rellevància d'un determinat silenci, el de la tranquil·litat interior i la profundització pausada però constant que permet analitzar tendències i mercats, dibuixar estratègies, fer recerca, repensar-se o fins i tot comunicar-se adequadament. Molt sovint la posta en valor d'aquest silenci es correspon amb la visió a mig i llarg termini i, per suposat, amb el soft power la manca del qual ha portat a la caiguda de molts empresaris i directius d'èxit.
Em va agradar molt una frase que vaig llegir del blog de Josep Maria Lozano: "L'insondable silenci de Vermeer no és altra cosa que una educació de la mirada". Educar la mirada cap a dins de les nostres organitzacions, i educar-la per veure l'exterior sense fúria ni sorolls! Hauríem d'establir com a obligació empresarial –i personal!- la d'observar periòdicament una estona de silenci i soledat diaris, sense mòbils, sense interrupcions, sense fer res "útil".
Òbviament rebutjo el silenci, fill de la por o de la indecisió, o de la ignorància (encara que en aquest darrer cas, pot ser millor callar...). Silenci no vol dir que no parlis o que no facis res. Silenci és també saber triar els moments en què cal fer soroll.
Diuen que quan els extraordinaris filòsofs del Cercle de Viena, (Schlick, Gödel, Carnap i altres), valedors de la concepció científica del món, volien discutir entre ells, sortien del silenci de les biblioteques i es reunien al Cafè Arkaden per fer-ho de gust i no molestar els seus companys pensadors.