Silicon Valley contra Trump. Crispetes
02
de Febrer
de
2017
Act.
02
de Febrer
de
2017
Hi ha dos tuits que expliquen el demencial moment que estan vivint els EUA i per extensió la resta del món. L'un és de Donald Trump on dos dies després de les eleccions deia que li encantava Twitter, ja que era com tenir un diari propi però sense les pèrdues. L'altre és de diumenge passat i s'hi veu el Sergei Brin a la manifestació a l'aeroport de San Francisco contra les mesures xenòfobes de Trump. El cofundador de Google hi surt amb el mòbil a la mà mentre conversa amb atenció amb una noia que porta un vel. Brin assistia a la protesta en representació pròpia com a refugiat que va ser.
El tuit de Trump explica el panorama mediàtic actual: les xarxes socials i els mitjans digitals en general com a quart poder. Fins al passat novembre era impossible que un candidat com Donald Trump i amb els grans mitjans nord-americans en contra, arribés a guanyar unes eleccions. Les xarxes socials —especialment Facebook— van tenir un paper determinant a l'hora de difondre el missatge populista de Trump, fent-lo arribar als seus electors en el moment i forma adequats.
El poder de les xarxes es veu en la correlació que hi ha entre els tuits de Donald Trump i el valor del peso mexicà. Els tuits dirigits a General Motors amenaçant-los amb sancions si fabricaven a Mèxic i els que es vantava d'haver forçat Ford a cancel·lar una inversió de 1.600 milions de dòlars en una planta a Mèxic van devaluar la moneda mexicana un 3,5% respecte al dòlar. La intervenció del Banc Central Mexicà a principis de gener va fer remuntar el peso un 1,5% que quedar en no res el mateix dia, quan Trump va fer un tuit amenaçant Toyota si no cancel·lava els plans d'obrir una nova planta a Mèxic. La paradoxa és que afeblint el peso fa encara més atractives les inversions nord-americanes a Mèxic.
Repassar el timeline de @realDonalTrump és repassar la línia del que es coneix a la xarxa com hater —en català odiador, que s'entén més—. De manera indistinta, individus, col·lectius, països, institucions, empreses, mitjans de comunicació són el blanc dels seus tuits, arribant a la paradoxa que un president dels EUA se n'alegri que a una empresa nord-americana com el New York Times li vagin malament les coses (l'afirmació va resultar ser falsa).
Però aquest cop ha tocat os: Silicon Valley. Al nom de Sergei Brin l'hi hem d'afegir el de Mark Zuckerberg (Facebook), Sundar Pichai (Google), Tim Cook (Apple), Jeff Bezos (Amazon), Travis Kalanik (Uber), Brian Chesky (Airbnb), Elon Musk (SpaceX i Tesla) i Reed Hastings (Netflix). Aquests són només alguns dels directius d'empreses tecnològiques punteres que s'han manifestat públicament contra l'ordre executiva del Donald Trump que prohibeix l'entrada als Estats Units de ciutadans de 7 països musulmans. A banda de raons ètiques n'hi ha de pràctiques: moltes d'aquestes empreses donen feina a treballadors dels països en qüestió, al sector hi ha dèficit de perfils tecnològics que el sistema educatiu nord-americà no cobreix i alguns dels fundadors d'aquestes grans empreses són immigrants, fills d'immigrants o refugiats.
Trump té un problema de postveritat (rebuscat eufemisme de mentida) amb el seu Make America Great Again. Donar per bo aquest eslògan és no entendre res. A banda de l'exercici de supremacisme o d'ignorància (probablement tots dos) d'equiparar els EUA amb tot Amèrica, hi ha subjacent el fet que els EUA estaven millor quan es fabricaven els cotxes a Detroit i els nord-americans no compraven Toyota, que no pas ara que les empreses de més valor del món són a Silicon Valley.
Em sap greu però els números estan en contra seu. Si agafem dades del 1990 de Detroit i les comparem amb les de Silicon Valley del 2014 comprovarem que les tres grans de la indústria de l'automòbil tenien un valor combinat de 36.000 milions de dòlars amb un volum de negoci agregat de 250.000 milions. El 2014 les tres grans de Silicon Valley amb el mateix volum de negoci tenien un valor d'1,09 bilions.
Això no vol dir que la riquesa estigui ben repartida, però pensar que l'antic model productiu basat en la transformació d'àtoms per a un mercat intern pugui superar l'actual basat en la transformació de bits per a un mercat global és no entendre res de res.
Tenir el Washington Post, el New York Times i la CNN en contra és una cosa i una altra de molt diferent és tenir-hi Google, Facebook, Amazon, Apple i Microsoft, les cinc grans, i de propina la resta de tecnològiques. A mi tenir-los en contra, especialment Facebook i Google, em faria respecte.
Fins ara s'havien mantingut al marge del debat polític al voltant de Trump destacant el seu paper de plataforma i no de mitjans (tot i que Facebook és el mitjà més llegit del món), però amb les darreres declaracions públiques els seus directius han fet editorials amb més impacte que les que puguin fer les del Washington Post, el New York Times o la CNN. Crispetes.
El tuit de Trump explica el panorama mediàtic actual: les xarxes socials i els mitjans digitals en general com a quart poder. Fins al passat novembre era impossible que un candidat com Donald Trump i amb els grans mitjans nord-americans en contra, arribés a guanyar unes eleccions. Les xarxes socials —especialment Facebook— van tenir un paper determinant a l'hora de difondre el missatge populista de Trump, fent-lo arribar als seus electors en el moment i forma adequats.
El poder de les xarxes es veu en la correlació que hi ha entre els tuits de Donald Trump i el valor del peso mexicà. Els tuits dirigits a General Motors amenaçant-los amb sancions si fabricaven a Mèxic i els que es vantava d'haver forçat Ford a cancel·lar una inversió de 1.600 milions de dòlars en una planta a Mèxic van devaluar la moneda mexicana un 3,5% respecte al dòlar. La intervenció del Banc Central Mexicà a principis de gener va fer remuntar el peso un 1,5% que quedar en no res el mateix dia, quan Trump va fer un tuit amenaçant Toyota si no cancel·lava els plans d'obrir una nova planta a Mèxic. La paradoxa és que afeblint el peso fa encara més atractives les inversions nord-americanes a Mèxic.
Repassar el timeline de @realDonalTrump és repassar la línia del que es coneix a la xarxa com hater —en català odiador, que s'entén més—. De manera indistinta, individus, col·lectius, països, institucions, empreses, mitjans de comunicació són el blanc dels seus tuits, arribant a la paradoxa que un president dels EUA se n'alegri que a una empresa nord-americana com el New York Times li vagin malament les coses (l'afirmació va resultar ser falsa).
Però aquest cop ha tocat os: Silicon Valley. Al nom de Sergei Brin l'hi hem d'afegir el de Mark Zuckerberg (Facebook), Sundar Pichai (Google), Tim Cook (Apple), Jeff Bezos (Amazon), Travis Kalanik (Uber), Brian Chesky (Airbnb), Elon Musk (SpaceX i Tesla) i Reed Hastings (Netflix). Aquests són només alguns dels directius d'empreses tecnològiques punteres que s'han manifestat públicament contra l'ordre executiva del Donald Trump que prohibeix l'entrada als Estats Units de ciutadans de 7 països musulmans. A banda de raons ètiques n'hi ha de pràctiques: moltes d'aquestes empreses donen feina a treballadors dels països en qüestió, al sector hi ha dèficit de perfils tecnològics que el sistema educatiu nord-americà no cobreix i alguns dels fundadors d'aquestes grans empreses són immigrants, fills d'immigrants o refugiats.
Trump té un problema de postveritat (rebuscat eufemisme de mentida) amb el seu Make America Great Again. Donar per bo aquest eslògan és no entendre res. A banda de l'exercici de supremacisme o d'ignorància (probablement tots dos) d'equiparar els EUA amb tot Amèrica, hi ha subjacent el fet que els EUA estaven millor quan es fabricaven els cotxes a Detroit i els nord-americans no compraven Toyota, que no pas ara que les empreses de més valor del món són a Silicon Valley.
Em sap greu però els números estan en contra seu. Si agafem dades del 1990 de Detroit i les comparem amb les de Silicon Valley del 2014 comprovarem que les tres grans de la indústria de l'automòbil tenien un valor combinat de 36.000 milions de dòlars amb un volum de negoci agregat de 250.000 milions. El 2014 les tres grans de Silicon Valley amb el mateix volum de negoci tenien un valor d'1,09 bilions.
Això no vol dir que la riquesa estigui ben repartida, però pensar que l'antic model productiu basat en la transformació d'àtoms per a un mercat intern pugui superar l'actual basat en la transformació de bits per a un mercat global és no entendre res de res.
Tenir el Washington Post, el New York Times i la CNN en contra és una cosa i una altra de molt diferent és tenir-hi Google, Facebook, Amazon, Apple i Microsoft, les cinc grans, i de propina la resta de tecnològiques. A mi tenir-los en contra, especialment Facebook i Google, em faria respecte.
Fins ara s'havien mantingut al marge del debat polític al voltant de Trump destacant el seu paper de plataforma i no de mitjans (tot i que Facebook és el mitjà més llegit del món), però amb les darreres declaracions públiques els seus directius han fet editorials amb més impacte que les que puguin fer les del Washington Post, el New York Times o la CNN. Crispetes.