Societat connectada, no només societat digital
22
de Maig
de
2017
Els grans moments de canvi en la història humana han tingut origen, gairebé sempre, en alguns descobriments i en alguns desenvolupaments tecnològics que han premés utilitzar-los.
El darrer, ara fa uns tres segles, va ser la troballa d'una gran quantitat de combustibles soterrats (carbó, petroli, gas...), junt amb la capacitat tecnològica de transformar la seva energia potencial en energia útil amb la invenció d'enginys com la màquina de vapor, el motor d'explosió, els generadors i motors elèctrics, o altres. Això va permetre que les persones poguessin augmentar molt el seu nivell de benestar consumint molta més energia, transformant molts recursos naturals en 'eines' i en 'aparells', i utilitzant-los pel seu benefici. Aquesta ha estat la clau de què hem conegut com a 'societat industrial'. L'enorme increment de l'energia a l'abast de cada persona, ens va canviar les vides, i la societat.
Sovint sento parlar ara de la 'societat digital', i tinc la impressió que és una expressió poc adequada, ja que només descriu un dels aspectes tecnològics del que ha passat, però no retrata prou la naturalesa i l'abast del canvi social que realment suposa. Crec que la descripció hauria de ser 'societat connectada', o tal volta, 'societat de la informació'. M'agrada més la primera, perquè està més relacionada amb la manera de viure. M'explico.
La 'digitalització' és simplement una manera de codificar en forma numèrica tot tipus d'informació (verbal, escrita, sonora, imatges fixes, imatges en moviment), utilitzant un sistema binari (el 0 i l'1). En paral·lel amb això, els progressos en la informàtica i la microelectrònica han permès processar instantàniament i emmagatzemar quantitats increïbles d'aquests números; i els progressos en les telecomunicacions (per cable o per ones electromagnètiques) han fet que la informació es puguin enviar i rebre quasi instantàniament des de qualsevol punt, tant si la persona com l'aparell està quiet o s'està movent. Això sí, sempre que estigui 'connectat a la xarxa'.
Aquest és l'element clau. No cal que s'entenguin les particularitats tecnològiques d'aquests progressos; tant és que la informació estigui expressada en freqüències (sonores o lluminoses) com en forma de bits... El que socialment és important és que ara tothom que estigui connectat, pot rebre, modificar, enviar, guardar, i utilitzar, quantitats ingents d'informació. La informació que era un bé escàs, s'ha convertit en un bé abundant; més aviat excessiu.
De la mateixa manera que va passar amb l'energia, ara està passant amb la informació. A Europa, el consum personal d'energia va augmentar unes 20 vegades al llarg dels tres darrers segles. Però ara, la quantitat d'informació disponible i circulant, ha augmentat durant les tres darreres dècades, molts milers de vegades. I a més totes les persones i els aparells han passat de ser receptors a ser també emissors, cosa que permet fer circular anònimament la informació. I també manipular-la!
Tot això ha fet que l'augment de la mobilitat de persones i de coses que vàrem viure al segle XX, s'hagi completat ara amb la dels bits que transporten informació (i també diners!). La connectivitat global suposa la mobilitat global. Aquesta és la nova 'societat connectada', en la que les xarxes complementen o substitueixen els lligams socials, imprescindibles per a la vida i per al treball. Això té molts avantatges i també molts perills, tant quant a la desinformació, com quant a la privacitat o el crim.
Hem de preveure i hem d'evitar les possibles conseqüències no volgudes d'aquesta globalització; però voler oposar-se a ella seria lluitar contra la realitat. Ho haurien d'entendre aquells corrents socials o polítics que prediquen el replegament nacional, el retorn a les fronteres, l'excussió dels 'altres'... Som en un món global i hem de saber ordenar-lo tant socialment com políticament. Les institucions estatals són insuficients i per tant impotents per fer-ho soles. Ens caldrà potenciar i ampliar les institucions supranacionals. No és d'estranyar que estiguem vivint uns moments de convulsió, ja que aquestes transicions són complexes, sobretot si no s'entenen.
El darrer, ara fa uns tres segles, va ser la troballa d'una gran quantitat de combustibles soterrats (carbó, petroli, gas...), junt amb la capacitat tecnològica de transformar la seva energia potencial en energia útil amb la invenció d'enginys com la màquina de vapor, el motor d'explosió, els generadors i motors elèctrics, o altres. Això va permetre que les persones poguessin augmentar molt el seu nivell de benestar consumint molta més energia, transformant molts recursos naturals en 'eines' i en 'aparells', i utilitzant-los pel seu benefici. Aquesta ha estat la clau de què hem conegut com a 'societat industrial'. L'enorme increment de l'energia a l'abast de cada persona, ens va canviar les vides, i la societat.
Sovint sento parlar ara de la 'societat digital', i tinc la impressió que és una expressió poc adequada, ja que només descriu un dels aspectes tecnològics del que ha passat, però no retrata prou la naturalesa i l'abast del canvi social que realment suposa. Crec que la descripció hauria de ser 'societat connectada', o tal volta, 'societat de la informació'. M'agrada més la primera, perquè està més relacionada amb la manera de viure. M'explico.
La 'digitalització' és simplement una manera de codificar en forma numèrica tot tipus d'informació (verbal, escrita, sonora, imatges fixes, imatges en moviment), utilitzant un sistema binari (el 0 i l'1). En paral·lel amb això, els progressos en la informàtica i la microelectrònica han permès processar instantàniament i emmagatzemar quantitats increïbles d'aquests números; i els progressos en les telecomunicacions (per cable o per ones electromagnètiques) han fet que la informació es puguin enviar i rebre quasi instantàniament des de qualsevol punt, tant si la persona com l'aparell està quiet o s'està movent. Això sí, sempre que estigui 'connectat a la xarxa'.
Aquest és l'element clau. No cal que s'entenguin les particularitats tecnològiques d'aquests progressos; tant és que la informació estigui expressada en freqüències (sonores o lluminoses) com en forma de bits... El que socialment és important és que ara tothom que estigui connectat, pot rebre, modificar, enviar, guardar, i utilitzar, quantitats ingents d'informació. La informació que era un bé escàs, s'ha convertit en un bé abundant; més aviat excessiu.
De la mateixa manera que va passar amb l'energia, ara està passant amb la informació. A Europa, el consum personal d'energia va augmentar unes 20 vegades al llarg dels tres darrers segles. Però ara, la quantitat d'informació disponible i circulant, ha augmentat durant les tres darreres dècades, molts milers de vegades. I a més totes les persones i els aparells han passat de ser receptors a ser també emissors, cosa que permet fer circular anònimament la informació. I també manipular-la!
Tot això ha fet que l'augment de la mobilitat de persones i de coses que vàrem viure al segle XX, s'hagi completat ara amb la dels bits que transporten informació (i també diners!). La connectivitat global suposa la mobilitat global. Aquesta és la nova 'societat connectada', en la que les xarxes complementen o substitueixen els lligams socials, imprescindibles per a la vida i per al treball. Això té molts avantatges i també molts perills, tant quant a la desinformació, com quant a la privacitat o el crim.
Hem de preveure i hem d'evitar les possibles conseqüències no volgudes d'aquesta globalització; però voler oposar-se a ella seria lluitar contra la realitat. Ho haurien d'entendre aquells corrents socials o polítics que prediquen el replegament nacional, el retorn a les fronteres, l'excussió dels 'altres'... Som en un món global i hem de saber ordenar-lo tant socialment com políticament. Les institucions estatals són insuficients i per tant impotents per fer-ho soles. Ens caldrà potenciar i ampliar les institucions supranacionals. No és d'estranyar que estiguem vivint uns moments de convulsió, ja que aquestes transicions són complexes, sobretot si no s'entenen.