Stajanovisme digital

Les llargues hores de pantalla que ens ha deportat el confinament, encadenant reunions infinites em van recordar allò del Stajanovisme però en format digital. Stajanov va ser un miner rus que va destacar per la seva productivitat i va ser agafat com a exemple per la propaganda soviètica que va construir al voltant d'un moviment en favor de la productivitat a mitjans dels anys trenta. Portem quatre mesos parlant del teletreball. No és gens nou, a més es fa amb tecnologies que ja tenen bastants anys, l'única cosa realment nova és l'experiència massiva que hem viscut. Moltes corporacions i institucions han descobert que podien organitzar-se d'altres maneres. Però més important que el teletreball ha estat establir noves formes de confiança no presencial i de major flexibilitat en les formes de fer. És molt important que les organitzacions aprenguin i desaprenguin d'allò viscut durant la COVID. No fer-ho és malgastar una enorme oportunitat i autocondemnar-se a inèrcies imperturbables.

I amb la proliferació del teletreball han aparegut els talibans del teletreball, com no podia ser d'una altra manera. Ja em perdonaran, però en la meva vida habitual, fora de l'emergència COVID, em passo el dia viatjant i per tant teletreballant. Sé per experiència, que es pot ser molt productiu sense necessitat de la presencialitat, però ningú em convencerà que la presencialitat no té molts avantatges. L'important és treballar amb flexibilitat, posant-li sentit comú, sense mitificar ni la presencialitat ni el teletreball. Les sincronies de la presencialitat generen un tipus de complicitats i agilitats que no és bo perdre, permeten la socialització del que hem d'aprendre i desaprender junts. També generen un tipus diferent de vincle, ho he vist a Silicon Valley i ho he vist a casa. Conec gent molt més vinculada a una tecnologia que no a una comunitat professional. La seva relació emocional amb l'empresa que els té contractats és molt baixa.

"Les empreses consistents seran flexibles. La rigidesa afebleix. La flexibilitat enforteix"

Crec que aquestes empreses que ara decreten el teletreball com a nova veritat no trigaran a veure les notables patologies que genera. El més assenyat és la flexibilitat i enrecordar-nos que tothom no pot treballar des de casa. Que hi ha molts treballs en què la presencialitat no és opcional. Segurament si el teletreball es consagra més enllà de l'emergència sanitària, els treballadors presencials exigiran un complement salarial per presència. Però això no seria molt preocupant, allò realment determinant és si podem construir empreses consistents amb gent que només es vegi per pantalla. Una cosa és funcionar, i una altra fer-ho amb un alt nivell de compromís i amb la imprescindible necessitat de construir oportunitats contínuament per mantenir la competitivitat. La qüestió de si és bo prescindir d'aquesta espontaneïtat creativa que s'acostuma a donar en els racons informals dels llocs de treball, dels comentaris un cop acabades les reunions, de l'agilitat que de vegades procura el fet de trobar-nos pels passadissos, la riquesa de les interaccions presencials en tallers de treball, etc. No cal exagerar els avantatges de la presencialitat ni les del teletreball, tot té el seu costat positiu i aplicats amb sentit comú, és una gran aportació a empreses més adaptables, més flexibles.

És probable que anem a un tipus d'empresa molt més líquida, amb un nucli dur molt consolidat, molt compromès i diferents capes de col·laboradors, molts d'aquests en format no presencial. El debat de debò no és sobre el teletreball, el debat central és sobre el propi treball i tots ho sabem. Tendim a l'exageració. Moltes empreses ja comencen a notar que les inèrcies creades durant el teletreball no seran fàcils de trencar i que moltes d'aquestes inèrcies no són positives ni per a l'empresa ni per al propi treballador. Les empreses no només són màquines d'executar, són espais físics i digitals pels quals transcorre una part molt important de la nostra vida, són comunitats que és forcen per vendre avui i per explorar què i com vendran demà. I com a tals, les empreses són projectes humans per crear valor corporatiu i valor social, que necessiten adaptar-se, que necessiten que la seva gent aprengui i desaprendre juntes, que requereixen ser alhora eficients i innovadores. La relació que s'estableix entre les persones marca les comunitats i la cultura corporativa que les distingeix. Que aquesta relació de persones es faci en un mix analògic – digital raonable, adaptatiu i flexible on les formes de realitzar el treball sembli el més assenyat. La resta, o sona molt antic o molt inconsistent. Les empreses consistents seran flexibles. La rigidesa afebleix. La flexibilitat enforteix.