Etnògraf digital

La tecnoreligió de la IA

26 de Desembre de 2024
Josep Maria Ganyet | VIA Empresa

L'única predicció que els experts encerten cada any és la que a final d’any hi haurà reculls de prediccions que seran inevitablement impossibles de llegir passats dotze mesos. No sé si ara fa un any algú va predir que la intel·ligència artificial passaria de ser una tecnologia a ser una religió. En tot cas és on som.

 

La IA està mutant en una tecnoreligió amb tots els seus ets i uts, promesa de salvació i vida eterna incloses. Això arribarà amb l’esperada “singularitat” que tant predica Ray Kurzweil, çò és, quan les màquines ens superin en intel·ligència. Kurzweil, al seu llibre de títol profètic de 2005 La singularitat és a prop anuncia que això passarà el 2029 i, per si no n’hi havia prou, que el 2049 ens fusionarem amb les màquines.

"La IA està mutant en una tecnoreligió amb tots els seus ets i uts, promesa de salvació i vida eterna incloses"

També hi trobem figures messiàniques com les d’Elon Musk i Sam Altman d’OpenAI. Musk predica la bona nova a través de la seva xarxa X -hi tenim la creu i tot- que després d’haver-la estès als EUA ara s’ha proposat portar-la a tot el món començant per Alemanya on dona suport al partit neo-nazi AfD, i també a la Gran Bretanya, on dona suport financer al racista Nigel Farage per tal que arribi a primer ministre. Altman és més discret, però la seva bona nova ens arriba en forma de textos generats per ChatGPT refosos d’altres textos anteriors. En això també s’assembla a les altres religions.

 

La pugna entre Musk i Altman per veure qui és el messies d’aquesta nova religió té deixos bíblics i recorda poderosament la de Jesús i Joan Baptista per veure que era l’ungit de Déu. Ambdós van cofundar OpenAI un llunyà 2015 -Musk i Altman, s’entén- i van compartir consell fins que Musk se’n va anar adduint que el seu codi moral li impedia de ser en una empresa amb qui competia en IA amb Tesla. Com que Musk ha demandat Altman per desviar OpenAI de la seva missió inicial no comercial i oberta, hem sabut pels documents públics del sumari que de codi moral res de res: el van fer fora perquè volia controlar el consell.

Clar que Musk tant podria ser el messies com Judes. La pugna soterrada amb Altman va fer que fos un dels destacats signats que el març del 2023 demanaven en una carta oberta una moratòria en el desplegament de la IA, que llavors liderava OpenAI. Totes les demandes de la carta es poden resumir en una: que pari OpenAI fins que la resta ens posem al dia. Posteriorment, vam saber que mentre amb una mà signava la carta de demora, amb l’altra signava xecs per valor de 1.000 milions de dòlars per comprar GPU a Nvidia per al seu model d’IA Grok. Mateu 6,3-4: “Que no sàpiga la teva mà esquerra allò que fa la dreta”.

I si anem a l’antic testament -aquesta tecnoreligió també en té- hi trobarem el mite de David contra Goliat, en forma d’un menut OpenAI que fa trontollar el gegant Google. De fet, el gegant ja feia temps que li costava molt caminar: els resultats de les cerques de Google han anat perdent qualitat i cada cop més les respostes venen de fòrums com Reddit. Que l’arribada d’OpenAI va agafar Google amb el pas canviat ho demostra el fet que internament es referien a ChatGPT com “el prototip”. Els llançaments dels seus xatbots, primer del Bard i ara del Gemini, de pressa i corrents per competir mediàticament amb ChatGPT han provocat pífies monumentals al Goliat de la cerca.

Un altre aspirant a Goliat és Apple. Apple no va abraçar la fe de la IA d’entrada sinó que després d’un període inicial d’agnosticisme ha passat a ser un practicant no-creient. Apple està desubicada pel que fa a l’adopció de la IA als seus productes i malgrat la posició agnòstica ja li ha tocat el rebre. Un dels serveis que ofereix fora de la UE és el de resum de notificacions. En lloc de rebre 50 notificacions dels serveis de notícies als que estem subscrits, la IA d’Apple és capaç de fer-nos-en un resum en una sola notificació. El problema és que la IA, com la resta de religions, sol fallar i la setmana passada un resum de notícies de la BBC informava que l’assassí del CEO de UnitedHealthcare, Luigi Mangione s’havia suïcidat. De moment continua viu. Presoner, però viu.

"Que l’arribada d’OpenAI va agafar Google amb el pas canviat ho demostra el fet que internament es referien a ChatGPT com “el prototip”"

I com tota bona religió ha de contenir la seva dosi de descreguts, heretges i cismàtics. De moment Apple, des del seu enfocament de practicant no-creient, refusa de fer servir el terme intel·ligència artificial: en lloc de fer servir l’anglès Artificial Intelligence fan servir el seu Apple Intelligence. Mateixes inicials, significats diferents. Els cismes comencen per canviar el nom de les coses.

Potser l’heretge més conegut és el mític Jaron Lanier, enginyer informàtic, músic multiinstrumentista, compositor de música clàssica, escriptor i pioner de la realitat virtual (que combinava amb LSD). Deia sobre la IA: “No oblidem que la IA és un terme que ens vam inventar els informàtics quan depeníem de finançament públic”. La negació de la IA és una heretgia encara més gran que la negació de la tecnoreligió que se’n deriva!

I si parlem descreguts no podem oblidar Gary Marcus, el més gran descregut del regne, això sí, amb dades. Marcus, psicòleg, científic cognitiu, escriptor i professor emèrit de psicologia i neurociència de la Universitat de Nova York, és conegut per la seva recerca en neurociència i IA. Un article seu del 2022 que porta per títol L’aprenentatge profund s’estampa amb un mur encara desperta les ires dels més devots i de la cúria de la IA, entre ells l’aspirant a messies Sam Altman. Contra el papanatisme tecnoreligiós imperant us recomano la seva homilia diària en forma de butlletí a substack.

Ve a tomb reivindicar la figura de Marcus el dia de Sant Esteve. Tant l’un com l’altre tenen en comú un esperit crític davant dels dogmes establerts que tant incomoda els guardians de la tradició. Esteve, al segle I, va qüestionar l’ortodòxia religiosa del Sanedrí, mentre que Marcus desafia a constantment l’entusiasme acrític per la IA. Esteve va ser vist com una amenaça per als capitostos, acusat de blasfèmia i lapidat. Marcus ha estat sovint atacat o ignorat per sectors de la comunitat IA que perceben les seves crítiques com a heretgies tecnològiques. 

Esteve no es va mossegar la llengua davant el Sanedrí de la mateixa manera que Marcus no ho fa en els seus llibres i articles. Esteve es va convertir en el primer màrtir per la nova religió cristiana, Marcus, podria ser el primer màrtir de la nova tecnoreligió de la IA i ja ho tindríem tot.