TikTok, el temps i la geopolítica

"He vist coses que vosaltres els humans no creuríeu mai de la vida. He vist com atacaven naus incendiades més enllà d'Orió i Macron felicitar els estudiants de secundària en un vídeo de TikTok." 

La popular aplicació és la plataforma de vídeo de moda i, amb Netflix, una de les guanyadores d’aquest primer confinament. Les xifres són de vertigen: només al febrer va acumular vora 2 mil milions de descàrregues, 4ª aplicació més descarregada el 2019, 800 milions d’usuaris a tot el món (superant Twitter) i presència a 154 països. Bytedance, l’empresa propietària de TikTok, val avui més de 100 mil milions de dòlars.

TikTok va néixer el 2016 (Doujin per al mercat Xinès, TikTok per a l’internacional) com una aplicació per compartir vídeos curts educatius. Es va desenvolupar en 200 dies. El 2017 Byedance va comprar la xarxa competidora de vídeos curts musicals musical.ly per 1.000 milions de dòlars i de la fusió amb el TikTok inicial n’ha resultat la xarxa social que coneixem.

Una part del seu èxit s’explica per la senzillesa de l’aplicació, des del seu concepte fins a la seva execució. Tothom està acostumat a compartir missatges curts amb contactes; compartir vídeos de 15 segons és immediat, no fa mandra i no cal pensar-s’hi massa. Per veure’ls encara menys. El mateix passa amb les reaccions dels usuaris a un vídeo que poden anar ser “m’agrada”, compartir-lo o respondre amb un vídeo.

"Les xifres de TikTok: al febrer va acumular vora 2 mil milions de descàrregues, 4ª aplicació més descarregada el 2019, 800 milions d’usuaris a tot el món (superant Twitter) i presència a 154 països. Val avui més de 100 mil milions de dòlars"

Una interfície inexistent que deixa tot l’espai als vídeos en format vertical, un desplaçament vertical infinit que fa impossible no mirar el següent vídeo i un impecable algorisme de recomanació basat en IA fan la combinació perfecta que és TikTok. Déu (i el dimoni) acostumen a ser en els detalls, especialment en els que no es veuen.

És el cas del secret més ben guardat de TikTok: el temps. O més ben dit, l’absència de temps. Els vídeos no tenen una data de creació com pot tenir un tuit, una foto d’Instagram o un apunt al mur de Facebook. Aquesta “desprovisió temporal” dificulta que ens formem una idea clara del context del que estem veient. I això té els seus avantatges: els continguts són atemporals, els usuaris es concentren en el lleure i no hi ha la polarització derivada de l’actualitat i els vídeos que veiem poden tenir mesos.

La part més interessant de l’aplicació és la pestanya de “Per a tu” on l’algorisme selecciona continguts personalitzats per a cada usuari d’acord amb els seus “senyals”. Els senyals poden ser forts com els habituals de “a qui segueixes”, “agradaments”, etiquetes, vídeos vistos fins al final, o febles com la geolocalització, marca i model de mòbil, freqüència d’ús de l’app. Amb totes aquestes entrades l’algorisme fa grups petits d’usuaris als quals ensenya tres tipus de continguts: vídeos de qui segueixen, vídeos populars i vídeos de desconeguts que poden tenir molt poques visualitzacions. A partir d’aquí n’estudia les reaccions i si provoquen interaccions n’amplia el grup i torna a començar en una mena de procés similar al de l’expansió d’una taca d’oli. En qüestió d’hores el vídeo d’un anònim es pot convertir en viral a tot el món.

Finalment, el darrer punt que distingeix TikTok de la resta de xarxes socials és la geopolítica. TikTok és la primera xarxa social global que no ha sortit dels EUA i això provoca molts freds de peus. Que una empresa xinesa sotmesa a les lleis d’un estat totalitari que pot requerir-li totes les dades en qualsevol moment sigui la que més influència té en el segment 14-25 global, especialment el dels EUA, no és un tema trivial. L’empresa assegura que no està controlada per l’estat xinès però no hi ha manera de saber-ho. Si volem ser malpensats tenim molt camp per córrer. La interferència de Rússia en l’elecció de Trump el 2016 només utilitzant la informació pública disponible dels votants a Facebook per desmobilitzar els negres en particular fa que la teoria cotitzi a l’alça als parquets conspiranoics.

"El darrer punt que distingeix TikTok de la resta de xarxes socials és la geopolítica. TikTok és la primera xarxa social global que no ha sortit dels EUA i això provoca molts freds de peus"

L'Índia amb 119 milions d’usuaris de TikTok actius fins ara, l’acaba de prohibir junt amb 58 aplicacions xineses més acusant-la de posar en perill la seguretat nacional (i creieu-me que en termes de seguiment l'Índia sap de què parla). Austràlia i els EUA s’ho estan pensant. A Trump no li ha fet gens de gràcia que TikTok s’hagi convertit en el mitjà de difusió preferit dels joves que protestaven per la mort de George Floyd i que suposadament a través de TikTok es rebentés la convocatòria al seu primer acte públic després del confinament a Tulsa.

I finalment, TikTok amb els seus vídeos verticals de 15 segons és la primera gran xarxa social que ha nascut al mòbil per a una generació mòbil. A diferència de YouTube, Facebook, Twitter o Instagram, que adopten formats anteriors als mòbils i els adapten a una nova audiència i a nous casos d’ús mòbils, TikTok crea un nou format d’expressió audiovisual per a un nou públic. Els continguts de YouTube es poden veure al cinema, a la tele o a l’ordinador. Instagram és la fotografia de Niepce i Daguerre feta mòbil i Twitter són els telegrames o els titulars dels diaris posats en columna. TikTok només es pot crear i experimentar al mòbil.

TikTok és un curiós experiment global que suma la intel·ligència natural dels seus 800 milions d’usuaris amb l’artificial dels seus algorismes al servei del capitalisme de dades (o de vigilància segons el grau de conspirania de cadascú). No és nou en el fons però sí en la forma. Per a seure (des)preocupats i veure passar pel palmell de la mà la geopolítica en format de tirallonga infinita de vídeos altament addictius.