Trump, l’esbojarrat útil

L’arribada de Trump a la presidència dels Estats Units provoca una mena de por a segons qui, d’expectatives a segons quins altres i de distracció a molts de nosaltres. Ja adverteixo que els que han d’estar veritablement terroritzats són els immobilistes. Perquè per a bé o per a mal, o per a equivalent, les coses es bellugaran. He de reconèixer que la lectura dels diaris ha esdevingut, d’ençà que en Trump va arribar al poder, més entretinguda. Personalment, mai he sentit per de l’arribada d’aquest personatge elegit per la majoria d’americans. Més aviat curiositat.

S’equivoquen aquells que han decidit treballar per anar a la contra del que faci Trump. També aquells que quedin favorablement enlluernats per les seves accions. En qualsevol cas, tant els uns com els altres han de reconèixer que l’activitat política mundial quedarà sacsejada. Perquè en Trump és un esbojarrat, que no vol dir negatiu ni positiu. Un esbojarrat és algú que a voltes les encerta i altres no. Per ara, ell les va engaltant tal com ragen. És clar que, seguint el principi Roosevelt, passats els 100 primers dies la cosa se li complicarà més dels que ja ho està.

"Perquè en Trump és un esbojarrat, que no vol dir negatiu ni positiu. Un esbojarrat és algú que a voltes les encerta i altres no"

Seria un gran error que Europa, en el seu conjunt -que inclou, a més de la Unió Europea (UE), el Regne Unit, Suïssa, Noruega...- volguessin seguir els passos dels Estats Units. Perquè Amèrica té el seu origen en una altra manera d’entendre Europa. Europa ha de continuar perseguint allò que es va fixar de manera encertada després de la Segona Guerra Mundial, i que cloïa segles de confrontacions bèl·liques: la democràcia social de dret.

El president dels Estats Units, Donald Trump, als Estats Units | EP

S’equivoquen aquells que mantenen i difonen la idea que Europa està quedant endarrerida de manera estructural respecte de la Xina i els Estats Units. Els que així procedeixen ho fan sempre -la crisi del petroli dels setanta, la crisi financera dels noranta, la Gran Recessió del 2007, etc. I són d’una superficialitat que fa basarda. Si hi ha un lloc al món que on la humanitat encara s’emmiralla, aquest és Europa. No ens enganyem, Trump vol solucionar els problemes que té a l’americana. Però té els mateixos que Europa: la productivitat i el benestar de les classes més humils que s’ha vist deteriorat arran de la globalització.

Si vols saber-ne més

 

   

El calendari d'aranzels de Trump: quan els aplicarà a Catalunya i a quins productes afectaran?    

 

 

Dit tot això, seria d’insensats -tant com en Trump- ignorar les nafres sobre les quals, mira per on, el nou president americà posa el dit. Perquè si fossin inexistents, no ens farien mal. I aquestes nafres s’han de guarir si volem que l’estil de vida europeu de postguerra continuï sent un cas d’èxit. Em venen al cap algunes nafres de caràcter econòmic -que són les que ens interessen aquí.

• Reducció de burocràcia. Ho podem fer com ho fa Trump, o ho podem fer d’altres formes. Però s’ha de fer. A tots nivells. Des de Brussel·les al poble més insignificant. S’hauria d’acabar amb el funcionariat i passar a contractes laborals. Les causes que van donar lloc a la figura del funcionari han desaparegut fa anys.

"Si hi ha un lloc al món que on la humanitat encara s’emmiralla, aquest és Europa. No ens enganyem, Trump vol solucionar els problemes que té a l’americana"

• Política comercial internacional. S’han de redefinir les regles del joc. Entre democràcies la transparència hi és per principis. A la Xina és nul·la, perquè de democràtica no en té res. I Europa peca de naïf. Les polítiques d’aranzels proteccionistes han d’existir, en la gradació que toqui, perquè no tots juguem amb les mateixes regles.
• Gestió de la immigració. La immigració irregular s’ha d’acabar. S’ha d’assumir que la immigració ha de ser regular i per cobrir feines que no podem dur a terme. Per tant, s’han de definir polítiques de quotes pactades en origen. I deixar d’autoinculpar-nos. Els principals responsables del desgavell migratori són els governants dels països exportadors de mà d’obra i els països de pas.

Si vols saber-ne més

 

   

Som els "vegetarians" a la barbacoa de Trump i Putin?    

 

 

• Despesa de defensa. Cadascú ha de ser responsable de la defensa comuna dels països democràtics. Tenir un exèrcit potent que ens defensa (OTAN) costa diners. S’ha d’acabar fer-se el progre mentre paga la festa un altre. Destinar recursos a temes agraïts mentre no paguem pels temes que tenen mala premsa. Espanya n’és un bon exemple.
• Gestió de la despesa. El sistema del qual ens hem dotat els europeus és car. I requereix una gestió dels diners molt acurada. Actualment no és així. Es malmeten molts recursos que són preciosos. I, generalment, és degut al populisme. A no saber dir que no. Els impostos no poden anar pujant indefinidament.

"Hem de deixar de comportar-nos com adolescent malcriats. No podem negar que els problemes existeixen"

• Ensenyament i formació. S’ha de procurar que la integració dels ciutadans en el sistema social i democràtic sigui efectiva. I això correspon a l’educació bàsica i a la formació de bons professionals. El perill provocat per la incorporació de la tecnologia de manera dominant és que hi hagi ciutadans que, simplement, no serveixin per fer res. Que, sorprenentment, siguin sobrers. I això no és acceptable.

Resum. Els objectius europeus no haurien de variar massa respecte als que, fa decennis es van fixar. Constitueixen, per dir-ho d’alguna manera, el somni europeu: respecte a la democràcia i a l’estat de dret, beneficis socials raonables, protecció als febles, lideratge en l’economia mediambiental, redistribució de la riquesa, etc. Per poder fer front a tot això les coses han de canviar. Hem de deixar de comportar-nos com adolescent malcriats. No podem negar que els problemes existeixen. El sistema ha anat deteriorant-se per l’ús i per l’abús d’uns usuaris sovint viciats que confonen consecucions valuosíssimes amb drets innats. Tot això es pot fer. Encara que ens sàpiga greu que el que denuncia Trump, algunes vegades, moltes, sigui cert.