Trump i el "sud global"

29 de Novembre de 2024

Amb el nomenament de Donald Trump com a president dels Estats Units tot es capgira. Però hi ha realitats i tendències que Trump no podrà controlar i que seran determinants per configurar el futur pròxim. Una d’elles és el pes creixent dels països del Tercer Món, terme creat durant la Guerra Freda (1945 - 1991) per definir els països que no estaven alineats ni amb els Estats Units ni amb el bloc comunista de la Unió Soviètica. Tots ells defensen els seus propis interessos i no volen estar estretament vinculats ni amb els Estats Units ni amb el tàndem Xina-Rússia. Actualment, se’ls anomena països del Sud Global.

Molts d’ells pertanyen simultàniament a diferents organitzacions territorials polític-econòmiques, com el G-20, BRIC, Grup de Shanghai, ASEAN, MERCOSUR o Unió Africana, entre d’altres. En general, estan ressentits amb les seves antigues metròpolis i els Estats Units per l’espoliació de recursos naturals soferta i per la supremacia que aquests encara practiquen avui. Cal dir, però, que entre els membres de totes aquestes organitzacions hi ha moltes rivalitats i interessos antagònics, fet que fa difícil emprendre accions conjuntes significatives.

"Entre els membres de totes aquestes organitzacions hi ha moltes rivalitats i interessos antagònics, fet que fa difícil emprendre accions conjuntes significatives"

Aquestes organitzacions són fruit de la voluntat d’aquests països de rebutjar els abusos d’Occident i desenvolupar-se en pau. Per exemple, ja l'any 1967 es va fundar l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) amb finalitats polítiques, econòmiques i culturals. Actualment, en formen part 11 països, amb un total de 700 milions d’habitants, entre els quals destaquen Indonèsia, Filipines, Vietnam i Tailàndia.

La Xina i Rússia, juntament amb Kazakhstan, Tadjikistan, Uzbekistan i d’altres països de la seva òrbita, van crear l’any 2001 l’Organització de Col·laboració de Shanghai (SCO) a la qual s’hi han afegit posteriorment Kirguizstan, l’Índia, Pakistan i Iran.

Un altre fòrum polític i econòmic molt destacat és l’anomenat BRIC, creat l’any 2009 pel Brasil, Rússia, Índia i la Xina. Posteriorment, s’hi han afegit Sud-àfrica, Iran, Emirats Àrabs Units, Egipte i Etiòpia. Aquest fòrum té com un dels objectius aconseguir més protagonisme en la governança mundial. Actualment, els països del BRIC agrupen el 46% de la població i un 37% del PIB mundials.

En totes aquestes organitzacions hi és present la lluita entre els Estats Units i la Xina per la futura hegemonia mundial. Les dues grans potències estan fomentant aliances per ampliar la seva àrea d’influència. El paper que jugaran els països del BRIC i del Sud Global serà determinant en aquesta pugna.

"Venen temps difícils. Hi ha poques raons per l’optimisme, però en cap cas es pot perdre l’esperança -i de la necessitat cal fer-ne virtut-"

La prepotència i la visió ultranacionalista i proteccionista de Trump obligarà els països a prendre mesures per protegir-se i d’alguna manera accelerarà el procés -ara tímid- d’impulsar un model alternatiu al sistema econòmic mundial actual, encara caracteritzat pel control de les institucions econòmiques i monetàries internacionals -el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, etcètera- per part dels Estats Units i pel rol preponderant del dòlar.

Donald Trump no podrà aturar l’actual procés de decadència dels Estats Units com a única potència mundial. Però cal pensar que s’hi resistirà a fons, de manera que es pot entrar en un període més caòtic i ple de tensions durant el qual, tanmateix, s’anirà configurant una futura governança mundial de caire multilateral. Venen temps difícils. Hi ha poques raons per a l’optimisme, però en cap cas es pot perdre l’esperança -i de la necessitat cal fer-ne virtut-.