Trumpelònia i la realitat

Trump és un d’aquests personatges de la història que té el superpoder de distorsionar la realitat. Personatges com Churchill, de qui ha tornat a posar el bust al despatx oval, o bé Steve Jobs, amb el seu famós camp de distorsió de la realitat comparteixen superpoder. També Hitler tenia aquest superpoder que va conservar fins al final. M’estalvio comparacions fàcils.

Tots aquests personatges comparteixen aquesta barreja d'encant, carisma, bravata, hipèrbole, persistència i màrqueting, que fa que la realitat del seu voltant es distorsioni, fent creure als que els envolten que l'impossible és possible. Penseu en tots els noms d’abans i us vindran al cap nombroses cites èpiques; des de la grandiloqüent “Mai tants havien degut tant a tan pocs” de Churchill, fins al “Make America Great Again”, passant pel “Think Different” d’Apple.

Si vols saber-ne més

 

   

El Golf de l'Amèrica de Trump    

 

 

Però cap d’aquests personatges no hauria canviat la història si no fos per la tecnologia. Recordeu que tecnologia i mitjà són sinònims (McLuhan). És rellevant.

Hitler, sense la ràdio, només hauria distorsionat la realitat de la camarilla de la cerveseria Bürgerbräu on va planificar el Putsch de Múnic. Els aparells de ràdio, que pràcticament regalava Goebbels a cada família, van estendre la distorsió a tot un país. Els missatges d’esperança de Churchill i de DeGaulle —poc més que mentides pietoses— no haurien arribat a la França ocupada sense les emissions de la BBC.

I Steve Jobs i Apple? Recordem que els seus inicis a mitjan dècada del 1970, no només són abans d’internet sinó que són abans de l’ordinador personal. Si bé és cert que des de molt jovenet, Jobs ja va demostrar el seu superpoder distorsionant la realitat dels qui l’envoltaven —parents, amics, primers clients i petits inversors— no hauria passat del seu garatge si no hagués estat pels mitjans. El seu camp de distorsió es va veure amplificat per dues tendències emergents de principis dels 80: les televisions per cable i les revistes especialitzades en informàtica. I d’aquí als grans mitjans d’àmbit nacional nord-americà fascinats pel Think Different de dos joves californians. La resta és història. Si voleu veure el camp de distorsió de la realitat en acció només cal que mireu Steve Jobs presentant l’iPhone el 2007.

"El Trump estrella mediàtica va aconseguir implantar a milions de cervells la imatge del que era ser un empresari d’èxit, malgrat no ser-ne, ni que la seva en fos la imatge"

Tornem al present. Trump també ha demostrat a bastament que pot distorsionar la realitat. Per a la gran majoria de gent, Trump és un empresari d’èxit fet a si mateix. La realitat, sense distorsió, és que el patrimoni, les finances i els contactes li venen de son pare, un constructor de Nova York que va fer fortuna amb el totxo. Aquest relat pot crear un camp de distorsió als cercles financers i del totxo de Manhattan, o dels EUA com era el cas de Trump als 80 i 90. Però perquè es converteixi en global calen mitjans, çò és, tecnologia.

Donald Trump, el nou president dels Estats Units | EP

Amb la seva participació en el programa The Apprentice la distorsió es va estendre com una taca d’oli per tot el país i, més important, per totes les classes socials, especialment les més populars: el Trump estrella mediàtica va aconseguir implantar a milions de cervells la imatge del que era ser un empresari d’èxit, malgrat no ser-ne, ni que la seva en fos la imatge. Però això només passava un dia a la setmana.

Les xarxes socials han permès a Trump distorsionar la realitat 24 hores al dia, set dies a la setmana a escala planetària i, per si això no fos prou, en directe. 5.220 milions de persones, més del 63,8% de la població mundial, utilitzen xarxes socials i aproximadament la meitat l’utilitzen com a font d’informació. I els que no, els n’arriba l’impacte per periòdics, ràdios i televisions, que n’amplifiquen el què hi passa. Quants cops heu vist la cobra capellera de na Melània? El ball amb els Village People? La signatura d’ordres executives amb un retolador de bingo? Cada imatge, més hiperbòlica que l’anterior, l’heu vista per terra, mar i Bluesky incomptables vegades.

"Les xarxes socials han permès a Trump distorsionar la realitat 24 hores al dia, set dies a la setmana a escala planetària i, per si això no fos prou, en directe"

El poder de distorsió dels mitjans no és nou. Agafeu Hollywood. Cent anys de propaganda nord-americana ens han portat a conèixer millor els pagesos i ramaders del segle XIX de Montana que no pas els de la Segarra; a aprendre’ns l’himne nord-americà de memòria; i a odiar russos, àrabs i xinesos. Molts dels joves tiktokers nord-americans que van “refugiar-se” a la també xarxa xinesa RedNote davant l’imminent tancament de TikTok, se sorprenien de trobar-hi joves com ells; amb cotxes elèctrics de gamma alta, iPhones i bosses Louis Vuitton. Tot el que hi veien no els quadrava amb la propaganda oficial nord-americana (s’ha de dir que RedNote és la xarxa preferida de les classes mitjanes i altes xineses i la misèria, com a totes les xarxes xineses, hi està censurada. Més distorsió).

Nota al marge: l’allau de jovent nord-americà no ha agradat gens a les autoritats xineses, que ja han demanat a RedNote que els comenci a bloquejar. Joves que han parlat de política o que s’han declarat obertament gais ja han vist com els han cancel·lat el compte. RedNote està contractant censors amb domini de l’anglès.

El poder de distorsió no és nou, però l’escala i el nivell de concentració sí. Avui, d’aquella web lliure que vam construir entre tots només en queda Viquipèdia. Internet són pràcticament 5 webs —Facebook, Instagram, Google, Amazon i X—, que són propietat de 4 senyors que estan sotmesos a la distorsió de la realitat de Trump; sotmesos per la distorsió de la realitat. Ho demostra el fet que fossin a la cerimònia de jurament del càrrec de president i hi ocupessin un lloc destacat; just darrere de la família i davant dels càrrecs de l’administració.

"Internet són pràcticament 5 webs —Facebook, Instagram, Google, Amazon i X—, que són propietat de 4 senyors que estan sotmesos a la distorsió de la realitat de Trump"

No descobrirem ara el fet que el poder econòmic necessita el poder polític i a l'inrevés. Si avui les tecnològiques són a la llotja del Capitoli és perquè ostenten el poder econòmic. Tal com avui hi ha els nerds, quan el poder econòmic era dels bancs, eren els seus delegats executius qui hi tenien un lloc destacat. Com abans els constructors, abans els magnats de l’acer, els del petroli o els del ferrocarril. Els Rockefeller, Morgan, Van der Bilt, Carnegie o Stanford van ser banquers, empresaris, lobbistes i polítics que en alguns casos van acumular més poder que els estats que representaven o que fins i tot que el govern federal. Els industrialistes del segle XIX que van arribar a posar en escac el govern es coneixen com els “Robber Barons” els “Barons lladres”. Si aneu a Viquipèdia n’hi trobareu la llista, junt amb les addicions de Musk, Bezos i Zucerberg. Que bonic que la Viquipèdia sigui un projecte obert i col·laboratiu.

Una nota sobre la Viquipèdia: Musk se la vol carregar. La fa còmplice dels “mitjans antics” per la sola raó de què cita diaris, teles i en general mitjans de comunicació com a font primària. Amb motiu de la seva salutació feixista ha reactivat la campanya senzillament perquè la seva entrada a Viquipèdia en recull el fet. El combat va més enllà de la rabiola d’un multimilionari: ell i la seva colleta s’han unit en una campanya orquestrada contra qualsevol font independent d’informació, en aquest cas Viquipèdia, una font terciària que cita fonts primàries que hi són per consens. Feu-hi una donació si podeu.

Elon Musk durant la investidura de Donald Trump | EP

És precisament la pàgina de Viquipèdia dels Robber Barons que ens ajuda a entendre la “llotja del Capitoli”. Tots els broligarques presents tenen comptes pendents amb l’administració nord-americana. Alphabet, la matriu de Google, necessita desregulació en el sector de la conducció autònoma, que lidera amb la seva empresa de taxis sense conductor Waymo. Musk també si és que vol complir la seva promesa de convertir tots els Tesla en taxis. Alhora també necessita desregulació en l’àmbit aeroespacial i un increment estratosfèric de la despesa pública per arribar a Mart. La Comissió Federal del Comerç va multar Amazon per pràctiques monopolístiques i sobre Google fa anys que planeja l’amenaça de l’aplicació de la llei antimonopoli que els obligaria a partir-se o a vendre’s parts de l’empresa.

La llei antimonopoli té les seves arrels a la Sherman Antitrust Act, promulgada el 1890 com a resposta a la ràpida industrialització de finals del segle XIX. Les grans corporacions que dominaven les indústries clau —petroli, l'acer i els ferrocarrils— feien servir pràctiques anticompetitives, com ara la fixació de preus i la monopolització per acumular poder econòmic i polític.

Però hi ha una paradoxa en tot plegat. Si els broligarques de la llotja del Capitoli són els amos del món, per què han de retre pleitesia al president dels EUA? Pleitesia pecuniària —cadascuna de les seves empreses va donar un milió de dòlars per la cerimònia— i pleitesia mediàtica de valor incalculable. Tenen els mitjans de producció, els mitjans d’informació i les seves empreses superen en valoració el PIB de molts estats de l’OCDE i malgrat tot no en tenen prou.

Què els falta, a banda d’un tobogan? Doncs molt fàcil, quan tens el volum d’un estat, competeixes amb estats i t’has d’enfrontar legalment a estats com la Xina o els de la UE et calen estructures d’estat, unes estructures que Trump els ha venut. El preu? El control dels mitjans de producció i, molt més important, el dels mitjans d’informació. Un estat a canvi de la distorsió global de la realitat.