Trumpologia

El retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units pot ser l'inici d'una nova etapa per a la política tecnològica del país o la continuació d’on ho va deixar. O de tot el contrari. Amb un enfocament clar cap a la desregulació i el foment de la innovació nacional, especialment per competir amb la Xina, el mandat de Trump sembla orientat a prioritzar el creixement econòmic i la supremacia tecnològica nord-americana. Les borses i Bitcoin han parlat ja abans que passi. Si és que passa. El comportament erràtic de Trump elevat a l'igualment erràtic de Musk aporten incertesa a les certeses i uns quants interrogants.

"El comportament erràtic de Trump elevat a l'igualment erràtic de Musk aporten incertesa a les certeses i uns quants interrogants"

IA

La IA és un dels temes més destacats de l’agenda tecnològica de Trump. Les seves decisions afectaran el seu desenvolupament i desplegament amb un impacte global. Trump ha anunciat la derogació de l'ordre executiva del presidentBiden que pretenia, entre d’altres, limitar els riscos associats a la intel·ligència artificial, com els biaixos algorítmics i els usos ètics dubtosos. En lloc d’això, el nou govern prioritzarà la velocitat i la innovació, buscant consolidar el lideratge global dels EUA en aquest camp (recordeu que sempre hi ha el comodí de la Xina). Fora salvaguardes i fora fiscalització dels grans models de llenguatge. No vols biaixos? Dues tasses.

Monopolis

La posició del govern federal sobre la competència sembla que també farà un gir de 180 graus. LinaKhan, presidenta de la Comissió Federal de Comerç amb només 35 anys, és qui ha encapçalat les investigacions sobre les pràctiques monopolístiques d’empreses com Google, Meta, Amazon i Apple. Musk ja ha anunciat que té les hores comptades.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet - Harris, Trump i Nash    

 

 

Si bé és cert que Trump ha criticat Google i Meta en campanya per ser massa “woke” i durant el seu primer mandat va iniciar accions legals en contra, podria optar ara per resoldre els litigis existents en lloc d’escalar-los. O no: Musk podria aprofitar el seu poder per a impulsar restriccions que perjudiquessin Google i Meta per donar així oxigen a la seva plataforma X. En el primer escenari aquestes corporacions consoliden els seus monopolis i augmenten el seu poder. En el segon és Musk qui ho fa. Podeu triar entre el foc i les brases.

Aranzels

En l'àmbit del comerç internacional, Trump busca reforçar la producció nacional a través de la imposició d’aranzels que podrien arribar al 60% als productes tecnològics importats, especialment de la Xina. Trump pretén així protegir la propietat intel·lectual nord-americana, reduir la dependència de proveïdors estrangers i impulsar així les indústries locals. Tanmateix, això podria incrementar els costos per als consumidors i provocar represàlies comercials que afectin les exportacions nord-americanes. De moment les empreses que depenen de productes de la Xina han corregut a acumular estoc. Passi el que passi els consumidors nord-americans en pagaran la diferència.

Xips

Aquesta rivalitat amb la Xina ja ve de l’anterior mandat de Trump. Si llavors el trofeu va ser Huawei, la peça de caça major d’aquest segon mandat són els semiconductors. I els semiconductors tenen un nom i el sap tothom: TSMC. Actualment, els EUA només produeixen un 10% dels semiconductors del món i tenen una forta dependència -com tothom- del gegant taiwanès. Això representa una vulnerabilitat estratègica davant l'amenaça de la Xina, que també en depèn, i que qualsevol dia fa un “à la poche” amb l’illa rebel. La producció local requereix inversions multibilionàries i molt de temps, que per poc que sigui sempre serà massa si Trump posa aranzels també als xips de Taiwan. Això faria pujar el preu de tota l’electrònica de consum. Per si els iPhones no fossin prou cars. 

Els EUA només produeixen un 10% dels semiconductors del món

El president cripto

Trump s’ha mostrat obertament favorable a convertir els EUA en un líder global en el sector cripto; en campanya s’ha autoproclamat com a “president cripto”. Un canvi notable des de posicionaments totalment contraris a les criptomonedes que sempre havia considerat una estafa. Els criptobros l’han votat en massa, que no només ha promès desregular el sector sinó que fins i tot ha promès commutar la sentència de cadena perpètua de RossUlbricht, el creador de Silk Road a la dark web (un lloc de compravenda de drogues amb criptomoneda). No en vam tenir prou amb les estafes multibilionàries de Sam Bankman Fried (FTX) i de Binance. Prepareu-vos per una allau d’innovació en l’àmbit de les estafes amb cripto-estafes.

Xarxes socials

Un altre punt de la seva agenda és la seva postura sobre les xarxes socials i la Secció 230, que eximeix les plataformes digitals de la responsabilitat derivada del contingut de llurs usuaris. Durant el seu primer mandat, Trump va mostrar una clara hostilitat cap a la Secció 230, considerant-la una amenaça per a la seguretat nacional i la integritat electoral. Trump ha estat molt crític amb aquesta normativa, argumentant que es fa servir per censurar discursos conservadors i afavorir els progressistes. Segurament la Secció 230 tenia raó de ser quan les xarxes socials eren mers agregadors dels continguts del que hi penjàvem. Avui, els mitjans socials són en realitat portades de diari 24 hores, editorialitzades segons el criteri de cada empresa substanciat en l’algorisme de recomanació.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet - Apocalipsi? Quina apocalipsi?    

 

 

Qualsevol canvi en aquest àmbit és molt delicat. Si les plataformes s’han de fer responsables de l’odi que hi puguin publicar elements com Trump i Musk, incorreran en costos de moderació que les farà inviables o bé aplicaran mesures d’autocensura que les faran inútils. Uns costos que acabarem pagant d’una manera o altra els usuaris.

TikTok

El futur de TikTok als Estats Units es troba en una situació delicada. Tot i que Trump s'ha mostrat contrari a una prohibició directa de l'aplicació, argumentant que això beneficiaria Meta, el Congrés ha aprovat una llei que obliga ByteDance, l'empresa propietària de TikTok, a vendre la plataforma o afrontar una prohibició completa al país. Malgrat que aquesta legislació limita el marge de maniobra de Trump per actuar unilateralment, podria intentar influir en el procés, sigui concedint una pròrroga a ByteDance o intervenint en l'aprovació d'una proposta de venda.

Un altre factor clau és la influència de JeffYass, un donant republicà amb una participació significativa a l’empresa matriu de TikTok ByteDance, que ha pressionat perquè Trump oblidi el tema. Equilibri complex entre lleis federals, pressions polítiques i interessos econòmics personals. TikTok continuarà fent ballar Trump.

Vehicles elèctrics

Trump és contrari a l’electrificació del transport. La Xina lidera el sector i qualsevol inversió és donar diners a l’enemic, segons diu el president taronja. O potser això era el que deia fins ara. Musk té interessos a desregular el sector perquè és qui més cotxes elèctrics ven al món. Això podria generar tensions entre els dos testosterònics personatges. El suport limitat de Trump a la transició cap a l’energia verda podria frenar l’expansió dels vehicles elèctrics als EUA i això el faria entrar en ruta de col·lisió amb Musk. Un moment o altre saltaran espurnes.

El suport limitat de Trump a la transició cap a l’energia verda podria frenar l’expansió dels vehicles elèctrics als EUA

Muskcoin

En un comunicat que semblava redactat a la classe dels dofins, Trump anunciava ahir que havia designat el “gran Elon Musk” com a cap del Department Of Government Efficiency, l’organització externa encarregada de retallar l’administració. Les seves inicials formen la paraula DOGE, la criptomoneda que va començar com un mem que impulsa Elon Musk. Des que se’n va saber el nom i el futur nomenament de Musk el seu valor ha incrementat en un 21% aquesta setmana fent més milionari encara Musk. El DOGE s’encarregarà de suprimir els reguladors que regulen les empreses de Musk. Han cantat conflicte d’interessos? Ja fa anys.