Turisme: entre poc i massa
01
de Març
de
2016
Mai m'ha agradat fer anàlisi de l'economia balear des dels agregats del sector terciari (quaternari, de serveis, de turisme...) com a marc de referència. Necessitem desagregació, microcirurgia en les actuacions i no tractar igual als desiguals. La realitat és que afortunadament la prestància dels territoris insulars afavoreix l'empenta d'una demanda externa (ara sí, dels visitants, en consum inversió) que acompanya la interna (resultant de l'activitat econòmica pròpia i alhora alimentada per la demanda exterior).
Tenir demanda addicional a la pròpia és sempre un avantatge per a qualsevol economia, que prou troben a faltar els països que no la tenen, ja que permet un pool de diversificació més gran que la que permet l'autarquia i l'aïllament.
Altra cosa és com l'oferta respon a aquesta demanda i, en el millor dels casos, com som capaços de reorientar l'oferta que indueixi una millor demanda més convenient. Per tant, podem dir que tenim afortunadament turisme. Els turistes saben d'entrada que busquen primàriament quan contemplen el destí balear, en un paquet senzill d'esbarjo i bon temps respecte del qual visualitzen el preu en un mercat així definit tan ample que resulta molt competitiu. Altra cosa és la nostra capacitat de reorientar aquella demanda primària amb complements que generin una disposició a pagar més alta, inicialment sense fer perdre la certesa del paquet bàsic primari del descans, i amb una experimentació final que permeti repetir a futur o recomanar-lo a tercers.
Si es té èxit reputacional, la nova oferta pot cribar millor la demanda externa i induir la que ens pugui ser més interessant tot retroalimentant l'oferta. Si volem oferir natura, hem de garantir que els illencs som els primers a cuidar-la i l'Administració discrimina positivament aquest tipus d'oferta per aquests visitants respecte dels altres que continuïn visitant-nos, per majoritaris que aquests últims, encara a curt termini, puguin ser. Dit d'altra manera, no podem oferir -posem el cas- casc antic valuós, seguretat als carrers i tranquil·litat si es mantenen bars musicals als baixos d'hostalatges, aparells d'aire condicionat sorollosos i no som capaços d'evitar juergues al carrer. Ni assegurem el descans nocturn quan les nostres motos o els vehicles de la recollida d'escombraries municipals el malmeten.
Fins ara la situació s'ha resolt zonificant, amb urbanitzacions de més luxe en les quals són els propietaris privats els que autosel·lecionen garantint el paquet complet (descans, sense soroll i bona vista), o 'privatitzant' l'espai, és a dir des de grans finques rústiques en les quals el que hom desitja ho troba després de saltar totes les dificultats de tràfec, camins rurals intransitables i escassos serveis públics complementaris. Però això no permet una demanda prou important, per excel·lent que aquesta sigui, i allunya a la població dels nostres visitants per interaccionar amb el turisme que no busca la qualitat més gran que els representants polítics d'aquesta mateixa població diuen perseguir.
Com a resultat, molts illencs viuen la situació com un gran frau que arremet contra 'el turisme' com un tot. A la vegada, els efectes arrossegadors d'aquella demanda externa més selectiva no són els esperats, ja que els beneficis sovint queden localitzats en mans d'aquelles propietats estrangeres que és on se signen els millors contractes.
Tenir demanda addicional a la pròpia és sempre un avantatge per a qualsevol economia, que prou troben a faltar els països que no la tenen, ja que permet un pool de diversificació més gran que la que permet l'autarquia i l'aïllament.
Altra cosa és com l'oferta respon a aquesta demanda i, en el millor dels casos, com som capaços de reorientar l'oferta que indueixi una millor demanda més convenient. Per tant, podem dir que tenim afortunadament turisme. Els turistes saben d'entrada que busquen primàriament quan contemplen el destí balear, en un paquet senzill d'esbarjo i bon temps respecte del qual visualitzen el preu en un mercat així definit tan ample que resulta molt competitiu. Altra cosa és la nostra capacitat de reorientar aquella demanda primària amb complements que generin una disposició a pagar més alta, inicialment sense fer perdre la certesa del paquet bàsic primari del descans, i amb una experimentació final que permeti repetir a futur o recomanar-lo a tercers.
Si es té èxit reputacional, la nova oferta pot cribar millor la demanda externa i induir la que ens pugui ser més interessant tot retroalimentant l'oferta. Si volem oferir natura, hem de garantir que els illencs som els primers a cuidar-la i l'Administració discrimina positivament aquest tipus d'oferta per aquests visitants respecte dels altres que continuïn visitant-nos, per majoritaris que aquests últims, encara a curt termini, puguin ser. Dit d'altra manera, no podem oferir -posem el cas- casc antic valuós, seguretat als carrers i tranquil·litat si es mantenen bars musicals als baixos d'hostalatges, aparells d'aire condicionat sorollosos i no som capaços d'evitar juergues al carrer. Ni assegurem el descans nocturn quan les nostres motos o els vehicles de la recollida d'escombraries municipals el malmeten.
Fins ara la situació s'ha resolt zonificant, amb urbanitzacions de més luxe en les quals són els propietaris privats els que autosel·lecionen garantint el paquet complet (descans, sense soroll i bona vista), o 'privatitzant' l'espai, és a dir des de grans finques rústiques en les quals el que hom desitja ho troba després de saltar totes les dificultats de tràfec, camins rurals intransitables i escassos serveis públics complementaris. Però això no permet una demanda prou important, per excel·lent que aquesta sigui, i allunya a la població dels nostres visitants per interaccionar amb el turisme que no busca la qualitat més gran que els representants polítics d'aquesta mateixa població diuen perseguir.
Com a resultat, molts illencs viuen la situació com un gran frau que arremet contra 'el turisme' com un tot. A la vegada, els efectes arrossegadors d'aquella demanda externa més selectiva no són els esperats, ja que els beneficis sovint queden localitzats en mans d'aquelles propietats estrangeres que és on se signen els millors contractes.