Twitter està matant el periodisme

Sopar amb amics. Un dels presents mira el mòbil i exclama: "Que fort! Ara mateix a Turquia els militars estan donant un cop d'estat". Automàticament canvia el to de la conversa i tothom sintonitza Twitter al mòbil.El doll d'informació arriba sense filtre en els primers moments del cop i els comensals es converteixen en editors improvisats destacant en veu alta el més important del que els arriba als mòbils.

Comparteixin informació, expressen opinions, contrasten dades, verifiquen fonts i, amb la informació disponible, proven de destriar el gra de la palla en una improvisada redacció al voltant d'una taula plena de menjar. Twitter fa de ràdio i Periscope i Facebook Live fan de televisió amb un desplegament de corresponsals sense precedents als llocs dels fets. La sensació és estranya perquè mentre en altres esdeveniments violents d'abast global saps qui són els bons i qui els dolents, avui no és tan fàcil.

No passa massa estona que comencen a sonar mòbils —el problema de sopar amb periodistes— moment en què un dels presents s'aixeca i bo i, excusant-se, ens diu que s'ho veia venir i que ha de marxar a la redacció a cobrir el cop d'estat a l'edició digital del diari on treballa -em podeu seguir per Twitter-, bromeja.

Agafa el cotxe i se li engega la ràdio -sempre la porta sintonitzada una emissora de notícies 24 hores— on segueix el moment a moment de l'atemptat. Excepcionalment hi ha els conductors estrella de la cadena i experts opinadors que com ell han abandonat els respectius sopars. A ells també els han trucat a mig sopar mentre estaven seguint tot el que passava per Twitter, Periscope i Facebook Live. Als semàfors d'entrada a Barcelona aprofita per mirar Twitter al mòbil.

Arriba al diari. Totes les teles estan engegades sintonitzant els diferents canals internacionals amb imatges en directe de testimonis presencials que estan emetent tot el que passa mostrant vídeos de Periscope i Facebook Live de testimonis presencials. En un dels monitors -corren a apujar el so- fan una entrevista per Facetime a un noi que han localitzat per Twitter que havia penjat unes fotos impressionants de la resistència de la població. Explica en directe tot el que està passant mentre de fons es veuen passar els tancs.

El meu amic periodista seu a la taula i s'afegeix als companys que eren de guàrdia mentre n'arriben d'altres que, com ell, estaven sopant amb amics quan s'han assabentat del cop d'estat per Twitter. Comparteixin informació, expressen opinions, contrasten dades, verifiquen fonts i, amb la informació disponible, proven de destriar el gra de la palla al voltant d'una taula plena d'ordinadors.

Per l'edició impresa del diari de demà escriurà una columna sobre la importància del criteri editorial quan passen aquests tipus d'esdeveniments i de com Twitter està matant el periodisme.