Un sector privat socialment compromès
24
d'Octubre
de
2014
L'administració i el sector públic en el seu conjunt han de ser cada dia més competitius i preparats per tal de donar resposta als reptes que es plantegen, i fer-ho de forma ràpida, eficaç i eficient. A la vegada però, el sector privat esdevé també un conjunt d'actors que han de redefinir el seu paper i funció davant la societat.
És, des del meu punt de vista, un repte clau dels anys vinents redefinir les responsabilitats del sector públic i del sector privat, allò que correspon a un i a l'altre ja no pot basar-se en patrons del passat. El nou món i les noves revolucions digitals i de la informació conformen un ecosistema on els papers del fet públic i privat no poden només quedar en un marc del qual fins avui hem anomenat partenariats públic-privats, que en la gran majoria de casos no deixen de ser de gran valor però que no passen de ser una nova manera de concebre la col·laboració en certs desenvolupaments i gestió de serveis que no son cor exclusiu de la funció i activitat pública tradicional.
El sector privat, les empreses i les grans corporacions no poden actuar als mercats pensant que les externalitats que genera el lliure funcionament dels mateixos és un problema que només pot i ha de resoldre el sector públic. L'última crisi financera es pot veure des de molts punts de vista, i les responsabilitats estan bastament repartides, com per exemple ho són el descontrol de les finances públiques i la despreocupació absoluta del mercat respecte la sostenibilitat i l'impacte social en cas de fallida. El creixement a qualsevol preu no és amic de la humanitat ni del planeta.
La responsabilitat social de les grans corporacions s'ha de reinventar, les polítiques públiques i l'estratègia i funcionament de les empreses han de compartir responsabilitats socials i de sostenibilitat que impliquin la construcció d'un nou paradigma. El món ho necessita si realment ens preocupa la seva sostenibilitat econòmica i ambiental futura.
Estic totalment d'acord amb Jeffrey Sachs, amb qui vaig tenir l'oportunitat de compartir debat sobre aquest tema a Nacions Unides, en el marc del World Investment Forum, quan ell declara ser un ferm defensor dels mercats i del creixement econòmic però mai posant per damunt aquest objectiu a la sostenibilitat del nostre món i societat.
Tenim oportunitats tan grans com reptes a resoldre per a poder-les convertir en un èxit per a la societat. Ha de ser aquest, un factor i incentiu per a posar-nos a treballar en aquesta direcció.
És, des del meu punt de vista, un repte clau dels anys vinents redefinir les responsabilitats del sector públic i del sector privat, allò que correspon a un i a l'altre ja no pot basar-se en patrons del passat. El nou món i les noves revolucions digitals i de la informació conformen un ecosistema on els papers del fet públic i privat no poden només quedar en un marc del qual fins avui hem anomenat partenariats públic-privats, que en la gran majoria de casos no deixen de ser de gran valor però que no passen de ser una nova manera de concebre la col·laboració en certs desenvolupaments i gestió de serveis que no son cor exclusiu de la funció i activitat pública tradicional.
El sector privat, les empreses i les grans corporacions no poden actuar als mercats pensant que les externalitats que genera el lliure funcionament dels mateixos és un problema que només pot i ha de resoldre el sector públic. L'última crisi financera es pot veure des de molts punts de vista, i les responsabilitats estan bastament repartides, com per exemple ho són el descontrol de les finances públiques i la despreocupació absoluta del mercat respecte la sostenibilitat i l'impacte social en cas de fallida. El creixement a qualsevol preu no és amic de la humanitat ni del planeta.
La responsabilitat social de les grans corporacions s'ha de reinventar, les polítiques públiques i l'estratègia i funcionament de les empreses han de compartir responsabilitats socials i de sostenibilitat que impliquin la construcció d'un nou paradigma. El món ho necessita si realment ens preocupa la seva sostenibilitat econòmica i ambiental futura.
Estic totalment d'acord amb Jeffrey Sachs, amb qui vaig tenir l'oportunitat de compartir debat sobre aquest tema a Nacions Unides, en el marc del World Investment Forum, quan ell declara ser un ferm defensor dels mercats i del creixement econòmic però mai posant per damunt aquest objectiu a la sostenibilitat del nostre món i societat.
Tenim oportunitats tan grans com reptes a resoldre per a poder-les convertir en un èxit per a la societat. Ha de ser aquest, un factor i incentiu per a posar-nos a treballar en aquesta direcció.