Una feina per a sempre?

19 de Febrer de 2018
Beatriz García-Quismondo

Avui dia, vivim en un entorn VUCA (acrònim en anglès de volàtil, incert, complex i ambigu) condicionat, a més, per la velocitat. La informació, el traspàs de dades i la comunicació en general es produeixen amb una rapidesa vertiginosa que condiciona la nostra manera d'actuar, dins i fora de l'empresa. En paral·lel, la Revolució Tecnològica ha originat noves necessitats que estan impactant molt directament al mercat laboral, fruit de la transformació digital de les empreses i dels reptes de la nova era global. Les mateixes organitzacions han començat a plantejar-se què necessitaran per a aquest nou model de desenvolupament; no és només una qüestió a abordar pels que busquen una feina o volen canviar de lloc de treball.

 

A la pràctica, ocorre un seriós problema d'encaix, i és que moltes empreses no aconsegueixen trobar als empleats que de veritat necessiten i milers de llocs queden sense ocupar. És a dir, es produeix un desajust entre les capacitacions que tenen els estudiants que surten de les universitats i les característiques concretes dels perfils que les companyies demanden. Segons un estudi de ManpowerGroup, als Estats Units, el 52% dels ocupadors parlen d'escassetat de talent, perquè revelen greus dificultats per ocupar certes posicions. Llocs de treball que requereixen unes capacitats i habilitats afegides, per als quals una formació universitària no és suficient.

A Espanya, la desocupació juvenil supera el 50% i, si bé és cert que part de la responsabilitat ve de la llarga crisi que arrosseguem des de 2008, en l'actualitat, hi ha un gran desconeixement per part dels estudiants sobre quins estudis triar. Les dades són alarmants: aquest desajust entre el qual s'estudia i el que demanda el mercat laboral provocarà que, el 2020, quedin vacants en el nostre país més de dos milions de llocs de treball per falta de qualificació, segons diverses fonts. Seguint un informe publicat per Ransdstad, les previsions apunten a una significativa falta de professionals de disciplines STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts i Mathematics). De fet, es calcula que hi haurà un augment de la demanda d'aquests treballadors a Europa d'un 14% fins al final de 2020 i que faltaran 1,9 milions de professionals d'aquestes especialitats altament qualificats (no només de perfils universitaris, sinó també de perfils de Formació Professional de grau superior).

 

"El concepte d'ocupació com a lloc durador per a tota la vida està desapareixent i cal desenvolupar competències noves" 

Actualment, per tant, el mercat de treball està reclamant experts per a professions que la Universitat, per si mateixa, no arriba a formar: especialistes en big data, en gamificació, experts en seguretat informàtica, narrow caster, growth hacker, etc. Són posicions amb unes característiques tècniques molt concretes basades en les demandes del mercat i els nous models de negoci de les empreses en l'era digital. Tot això fa pensar que el desajust, en realitat, ve per una necessària actualització de la formació en tots els nivells.

Seria òptim que els estudiants, abans d'embarcar-se en les seves carreres universitàries, coneguessin amb una mica de detall quines necessitats tenen les empreses i quines posicions tenen més sortida en el sector laboral. També, informar-se sobre quines altres vies de formació complementària poden aportar solucions diferents per a sortides professionals úniques (MOOCs, Masters in Management, Programes Cantera, etc.).

Per tot això, en aquest món VUCA, el concepte d'ocupació com a lloc durador per a tota la vida està desapareixent i cal desenvolupar competències noves, així com promoure i incentivar a tots els nivells la inquietud d'una formació contínua per donar resposta a les demandes de les empreses i prosperar.