La utopia del teletreball
16
de Desembre
de
2024
Podem estar d’acord que, tot i la tragèdia que vam patir, una de les coses bones que va portar la pandèmia va ser la normalització del teletreball i les posicions híbrides, però la promesa d'una "nova normalitat" amb més flexibilitat laboral sembla que ha quedat a mig esternut. En les últimes setmanes, algunes grans empreses han obert el debat sobre el retorn obligatori a les oficines. A Barcelona la que ho està gestionant és Ubisoft Barcelona, però a escala global gegants com Amazon han fet passos similars, exigint presencialitat total per fomentar una "cultura corporativa" més sòlida. A altres sectors, com la banca, aquesta tendència és encara més marcada, amb empreses com JP Morgan eliminant pràcticament totes les opcions de treball remot. Alguns experts expliquen que són pràctiques fosques per rebaixar el cost de plantilla, fent acomiadaments encoberts de renúncies.
Independentment de les intencions empresarials, aquestes notícies contrasten amb un mercat laboral on hi ha molta demanda de models híbrids o flexibles, especialment en empreses digitals i tecnològiques.
Si vols saber-ne més
Gran part del conflicte prové de com es van redactar els contractes abans i després de la pandèmia. Els d’abans no contemplaven el teletreball i es podia considerar un dret adquirit, i els de després apunten a clàusules que fan possible el retorn a la presencialitat sense dret a queixa. A més, molts treballadors van acceptar canvis sota la premissa d’una flexibilitat permanent, però les empreses tenen marge per revertir-ho legalment. Aquest és el quid de moltes disputes: ¿què prima, el contracte escrit o les dinàmiques que es van crear a posterior? Alguns treballadors han començat a portar aquestes situacions als tribunals.
Les empreses que rebutgen el teletreball al·leguen problemes organitzatius, de ciberseguretat o de manteniment de la cultura corporativa
Aquí apareix el gran dilema empresarial de la productivitat i les connexions amb l’equip. Les empreses que rebutgen el teletreball al·leguen problemes organitzatius, de ciberseguretat o de manteniment de la cultura corporativa. També hi ha preocupacions per la deslocalització, que podria fer que els llocs de treball migrin a països amb salaris més baixos. Per contra, estudis indiquen que la productivitat no ha caigut amb el treball remot, i que molts treballadors valoren la conciliació i l’estalvi de temps.
Ara bé, què fan altres països? Segons un informe de Deloitte, els Estats Units, el 44% de les grans corporacions ja opten per un retorn total a l'oficina, amb una clara tendència cap al retorn d’aquest model, mentre que a Europa els models híbrids tenen més acceptació, encara que amb variabilitats segons el sector i la mida de l’empresa. França i Alemanya han legislat per establir drets clars al teletreball, mentre que a Espanya la normativa és més ambigua i depèn sovint de la negociació col·lectiva.
França i Alemanya han legislat per establir drets clars al teletreball, mentre que a Espanya la normativa és més ambigua i depèn sovint de la negociació col·lectiva
Per cert, si us ho pregunteu, a la Xina encara estan lluny de tenir legislació i protecció en termes de teletreball, però la seva ràpida digitalització està fent que la tendència estigui a l’alça: ciutats com Pequín i Xangai estan adoptant polítiques més flexibles, però encara estan lluny de la seva normalització en altres territoris. Però què esperem d’un país on alguns festius intersetmanals s’han de retornar treballant el cap de setmana? Compensar festius.
A mi el que veritablement m’interessa no és només si podrem mantenir el model híbrid, sinó si som capaços de redefinir el treball d’una manera que equilibri els interessos de tots els implicats. Les empreses haurien d’aprofitar les lliçons d’altres països per buscar flexibilitat, conciliació i humanitat sense perdre eficiència. I els treballadors? Potser exigir que els beneficis del teletreball no siguin tractats com un privilegi, sinó com una part integral del futur laboral pel bé del planeta, la família, i la salut mental (tres temes que preocupen, i molt, a la Generació Z). Al cap i a la fi, si podem treballar des d’un núvol, per què hauríem de tornar a l’oficina només per veure’l des de la finestra?