Viatjar amb un 'low-cost' inacceptable

Petons, abraçades, riures, llàgrimes, crits, preocupacions, entusiasme, tensions o il·lusions, són algunes de les fotos contraposades que es poden trobar mentre passeges aquest estiu per l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. Una infraestructura oberta les 24 hores del dia i convertida en el centre del debat a causa de la seva futura ampliació, amb vols cada minut i en un escenari d'emocions de tota mena. Malauradament, la irritabilitat és una de les predominants, causada, en part, pel sistema low cost de les aerolínies i del qual en patim les conseqüències.

De fet, un 73,7% dels viatgers a l'Aeroport del Prat es va desplaçar a través de companyies aèries de baix cost durant el 2023, segons Aena. Aquest percentatge es troba 10 punts per sobre de la mitjana nacional i substancialment superior al 30% registrat a Madrid, on predomina l'ús d'aerolínies tradicionals, vols de llarga durada i d'altres amb serveis de més qualitat.

"L'arribada del 'low cost' va permetre als catalans viatjar amb poc pressupost i poc temps a qualsevol lloc d'Europa"

Si es retrocedeix al passat, el concepte de low cost aterrà a Catalunya en l'inici d'un nou segle de la mà de Ryanair i Vueling i que tantes bones notícies va donar als catalans: podies viatjar amb poc pressupost i poc temps a qualsevol lloc d'Europa. Viatjar en avió ja no era únicament per a les classes més acomodades. Fins i tot, els més agosarats, aprofitaven els bitllets econòmics per gaudir d'un dia de compres a Milà o per visitar Madrid durant poques hores. O, encara més, per acostar-se més sovint a les Illes Balears, sobretot en temporada baixa. Una connexió que també en van saber treure profit els empresaris del nostre país per obrir més filials, apostar per la internacionalització i millorar les relacions professionals amb els clients. No hi havia excusa.

Ara bé, la qualitat del low cost d'abans no es pot comparar amb la d'ara. És més, considero que ha empitjorat i que es paga molt per un servei que majoritàriament no està a l'altura. No conec ningú que hagi volat amb una companyia de baix cost que no hagi tingut una experiència surrealista i pràcticament denunciable durant els últims mesos. Com és possible que el 2024 hi hagi progenitors i menors d'edat separats a diversos llocs de l'avió per què no han pagat un extra per tenir seients de costat? Com és que en un agost de temperatures rècord entren turistes a una aeronau amb tres capes de roba a sobre per què no han pagat els 50 euros de facturació que ho requeria? I per què l'aigua a bord costa més de tres euros? Com pot ser que no es pugui descansar en silenci perquè et venguin perfums o bitllets de loteria a tota hora? Per no parlar del concepte dels overbookings, on han venut el teu seient i no pots viatjar quan ho tens previst.

"No conec ningú que hagi volat amb una companyia de baix cost que no hagi tingut una experiència surrealista i pràcticament denunciable"

Encara més, a continuació detallaré una experiència personal viscuda fa pocs dies durant un vol nocturn entre Tirana (Albània) i Barcelona amb la companyia Wizz Air. En primer lloc, cal dir que viatjar amb la companyia hongaresa Wizz Air és sinònim de retard. No és una percepció puntual o personal, sinó que només cal consultar els seus estats de vol diaris i constatar que no hi ha cap registre de puntualitat en cap ruta. D'aquí que la companyia hagi estat sancionada per fer pagar l'equipatge de mà, per no comptar amb un telèfon d'atenció al client gratuït o per la seva impuntualitat, entre d'altres. Encara més, i vist en primera persona, és habitual arribar a les 3.00 h de la matinada a un aeroport pràcticament desèrtic, que hi hagi diverses persones amb símptomes d'embriaguesa a dins de l'avió i el personal de cabina del vol els continua venent alcohol a bord. Incrèdula, pregunto als treballadors el següent: "per què els hi veneu alcohol? No percebeu com van? I com d'incòmodes ens sentim tota la resta de l'avió?" La resposta breu i sincera: "els hem demanat que no facin tant soroll, però necessitem vendre".

Si la situació, de per si, ja era surrealista -hi havia una passatgera emmanillada al principi de la nau acompanyada d'un policia-, i un passatger amb una baixada de sucre al final del passadís acompanyat de l'única metgessa de l'avió, el més sorprenent era veure com dos membres del personal de cabina dormien durant una part del vol i durant l'aterratge a una ciutat comtal que vivia una forta tempesta de principis d'agost (només fa falta veure les fotografies de com van quedar els cotxes i les cases al municipi osonenc de Sant Pere de Torelló).

"250 euros gastats en un vol d'anada i tornada, amb quatre hores de retard, sense descansar, sense cap explicació per part del personal i amb un curiós correu electrònic rebut un dia després"

A dins de l'avió, alguns passatgers especulaven que la somnolència dels treballadors potser era deguda a una jornada maratoniana i d'aquí el seu cansament. No podien més. Posteriorment, vam aconseguir aterrar a les 3.00 h de la matinada a Barcelona, no hi havia ordre en la sortida i tot es va convertir en un "campi qui pugui" amb cues de mig miler de persones per ensenyar el passaport davant de la Guàrdia Civil, ja que les màquines de reconeixement facial "sospitosament" no funcionaven. 

250 euros emprats en un vol d'anada i tornada - tots amb més de quatre hores de retard-, sense poder descansar, sense cap explicació per part del personal i amb un curiós correu electrònic rebut un dia després. "Sentim les molèsties ocasionades pel retard, tens un val de quatre euros per gastar a l'aeroport de Tirana en menjar i begudes", detallaven. Evidentment, el llegia des de Catalunya, una vegada concloses les meves vacances. I un apunt final: si volem un aeroport de primera divisió per lluitar de tu a tu amb les principals capitals europees, és el moment de ser exigents i de dir "mai més" a aquests serveis i companyies.