WhatsApp Status és el gat de Matrix
09
de Març
de
2017
Act.
10
de Març
de
2017
Els status de WhatsApp de l'estil de les històries efímeres que podem compartir a Instagram o Snapchat és com el gat negre de la pel·lícula Matrix: ja l'hem vist passar abans i ens avisa d'una alteració en el sistema.
L'escena és coneguda. Neo puja unes escales acompanyat de Trinity i de Morfeu, quan observa un gat negre que passa. De seguida el torna a veure, fent exactament els mateixos moviments. Un 'dejà vu', que els seus acompanyants interpreten com una alteració del sistema realitzada per Matrix.
Els nous status, en efecte, són un gat negre. Ja els havíem vist funcionar a altres plataformes. Però aquesta vegada Matrix-Facebook (perquè WhatsApp és de Facebook) ens ha alterat el sistema. És el mateix mecanisme, però no és igual. I això perquè el nou status, el de WhatsApp, a diferència del que podíem trobar a Instagram o a Facebook Stories, no el comparteixes amb els seguidors o amb els amics, sinó que, per defecte, el poden veure totes aquelles persones de les quals tens el número de telèfon a l'agenda de contactes: amics i parents, sí, però també proveïdors, clients, treballadors, l'electricista, l'assessor fiscal o la presidenta de l'escala. L'agenda de contactes era xarxa personal, però no necessàriament social tal com s'entenien les xarxes digitals fins ara.
Hi ha, és cert, la possibilitat de filtrar qui veu les nostres actualitzacions, però en la pràctica de moltes de les agendes de qualsevol usuari habitual, repassar un a un els contactes del telèfon per decidir qui rep què és virtualment impossible. I de debò compartirem les nostres últimes pensades amb tothom amb els mateixos termes?
Aquest pas del gat de Matrix ens avisa de dues coses. Primer, ens apunta cap a on es dirigeixen els canvis en el sistema: cap a la transformació del fenomen de la missatgeria instantània en quelcom més monetitzable. WhatsApp s'engloba dins d'allò que el director de The Atlantic, Alexis Madrigal, va batejar fa anys amb el nom de Dark Social. És a dir, tot el tràfic d'internet que queda fora tant dels webs com de les xarxes socials: no es pot rastrejar i les empreses no hi poden posar anuncis.
Segons un estudi de RadiumOne, compartim i visitem ja ara molts més enllaços per aquesta via que no pas a través de les xarxes socials. El màrqueting aquí té un problema, perquè no troba manera de vendre'ns res. I el gegant Facebook està mirant de fer quelcom al respecte. Les històries efímeres poden ser una forma senzilla d'obrir una finestra de publicitat. De fet, ja és així a Instagram.
La segona cosa que palesa el gat de Matrix és que l'status de WhatsApp és l'enorme paper que juga la nostra expressió lliure en el sentit d'aquesta indústria. Les xarxes socials tenen una benzina, que són les nostres actualitzacions. Ens faciliten la comunicació de forma només formalment gratuïta: paguem creant i compartint el nostre contingut original o el d'altres. Amb aquest material Facebook va obtenir 15,98 dòlars en anuncis per cada usuari durant 2016. Feu números.
Tenint en compte que l'usuari català de WhatsApp hi dedica més de 20 minuts diaris, em pregunto si no valdria la pena que, en lloc de fer provatures com l'status, passessin l'aplicació a pagament i deixessin el Dark Social com allò que fins ara ha sigut.
L'escena és coneguda. Neo puja unes escales acompanyat de Trinity i de Morfeu, quan observa un gat negre que passa. De seguida el torna a veure, fent exactament els mateixos moviments. Un 'dejà vu', que els seus acompanyants interpreten com una alteració del sistema realitzada per Matrix.
Els nous status, en efecte, són un gat negre. Ja els havíem vist funcionar a altres plataformes. Però aquesta vegada Matrix-Facebook (perquè WhatsApp és de Facebook) ens ha alterat el sistema. És el mateix mecanisme, però no és igual. I això perquè el nou status, el de WhatsApp, a diferència del que podíem trobar a Instagram o a Facebook Stories, no el comparteixes amb els seguidors o amb els amics, sinó que, per defecte, el poden veure totes aquelles persones de les quals tens el número de telèfon a l'agenda de contactes: amics i parents, sí, però també proveïdors, clients, treballadors, l'electricista, l'assessor fiscal o la presidenta de l'escala. L'agenda de contactes era xarxa personal, però no necessàriament social tal com s'entenien les xarxes digitals fins ara.
Hi ha, és cert, la possibilitat de filtrar qui veu les nostres actualitzacions, però en la pràctica de moltes de les agendes de qualsevol usuari habitual, repassar un a un els contactes del telèfon per decidir qui rep què és virtualment impossible. I de debò compartirem les nostres últimes pensades amb tothom amb els mateixos termes?
Aquest pas del gat de Matrix ens avisa de dues coses. Primer, ens apunta cap a on es dirigeixen els canvis en el sistema: cap a la transformació del fenomen de la missatgeria instantània en quelcom més monetitzable. WhatsApp s'engloba dins d'allò que el director de The Atlantic, Alexis Madrigal, va batejar fa anys amb el nom de Dark Social. És a dir, tot el tràfic d'internet que queda fora tant dels webs com de les xarxes socials: no es pot rastrejar i les empreses no hi poden posar anuncis.
Segons un estudi de RadiumOne, compartim i visitem ja ara molts més enllaços per aquesta via que no pas a través de les xarxes socials. El màrqueting aquí té un problema, perquè no troba manera de vendre'ns res. I el gegant Facebook està mirant de fer quelcom al respecte. Les històries efímeres poden ser una forma senzilla d'obrir una finestra de publicitat. De fet, ja és així a Instagram.
La segona cosa que palesa el gat de Matrix és que l'status de WhatsApp és l'enorme paper que juga la nostra expressió lliure en el sentit d'aquesta indústria. Les xarxes socials tenen una benzina, que són les nostres actualitzacions. Ens faciliten la comunicació de forma només formalment gratuïta: paguem creant i compartint el nostre contingut original o el d'altres. Amb aquest material Facebook va obtenir 15,98 dòlars en anuncis per cada usuari durant 2016. Feu números.
Tenint en compte que l'usuari català de WhatsApp hi dedica més de 20 minuts diaris, em pregunto si no valdria la pena que, en lloc de fer provatures com l'status, passessin l'aplicació a pagament i deixessin el Dark Social com allò que fins ara ha sigut.