Superclústers asiàtics

Adidas ha anunciat recentment que tanca les seves factories emblemàtiques, les dues "speedfactories" robotitzades que té a Atlanta (USA), i a Ansbach (Alemanya). Aquestes fàbriques totalment robotitzades havien de ser la punta de llança d'una reordenació de la seva cadena de valor global, amb un desplegament de microfactories robòtiques ultra-flexibles molt properes al seu mercat final. Eren el paradigma de la indústria 4.0. Ara tornen a Àsia, on les condicions de costos, tecnologia, mercat i proveïdors són millors pel fabricant.

En el món de la competició econòmica global, no és tan important córrer més ràpidament que el lleó, sinó córrer més ràpidament que una altra gasela. I les gaseles que corren més ràpidament, sens dubte, estan avui a Àsia. Xina és qui està implementant amb major velocitat la Indústria 4.0. Segons el darrer informe de la World Intellectual Property Organization (WIPO), la Xina ja registra el 46,4% de les patents mundials (1.400.000 patents el 2018, en enfront de les 300.000 americanes o japoneses). El programa de govern Made in China 2025 contempla "convertir les indústries xineses en locomotores de manufactura d'alta tecnologia". Per això, han disposat fons públics d'inversió en projectes industrials de manufactura avançada o semiconductors, per més de 80.000 milions d'euros.

"En el món de la competició econòmica global, el més important és córrer més ràpidament que una altra gasela"

En el Global Innovation Index 2019 apareix un interessant rànquing de clústers científics i tecnològics. Entre els 10 primers, hi ha 5 d'asiàtics (Tokio-Yokohama (1r), Shenzen-Hong Kong (2n), Seül (3r), Beijing (4t), i Osaka (6è)). 4 són americans (Silicon Valley (5è), Boston (7è), i San Diego (10è)). Només un, París (9è), és europeu. Val la pena analitzar amb cura les dimensions i les velocitats de creixement d'aquestes concentracions de capacitat investigadora, inventiva i innovadora, autèntics superclústers. Tòquio ha publicat 144.559 papers científics d'alt nivell, i hi ha registrat 108.973 noves patents. Shenzhen, 45.393 publicacions, amb 55.433 patents. Els clústers europeus són irrisoris comparats amb aquestes magnituds: Brussel·les (40 posició, 39.340 papers i només 3.149 patents), Berlín (41 posició, 35.542 papers i 3.393 patents), o Barcelona (44 posició, 43.549 papers i 2.283 patents). El model europeu, com veiem, és un model de petites concentracions, on la capacitat investigadora supera en ordres de magnitud la capacitat inventiva o innovadora. La famosa paradoxa europea: fem bona ciència, però renunciem a explotar-la. El famós i persistent problema de la "transferència de tecnologia", especialment endèmic a Catalunya.

"Els clústers europeus són irrisoris comparats amb les magnituds de Tòquio o Shenzhen"

Val a dir que els clústers asiàtics emergeixen a una gran velocitat (no hi havia res a Shenzhen fa 20 anys, o a Seül fa 40 anys), qüestionant la teoria clàssica de què els clústers industrials es formen amb lents fenòmens de concentració empresarial espontània, que pot traçar les seves arrels a segles enrere. Els ràpids superclústers asiàtics exerceixen atracció gravitatòria de talent i inversions. Maduren els seus models Indústria 4.0 molt més ràpidament que els nostres.

Enmig de la competició global amb la Xina, els Estats Units està reaccionant. Aquests dies hem sabut que Microsoft s'ha emportat un contracte de 10.000 milions de dòlars per desenvolupar l'estratègia cloud i les tecnologies de ciberseguretat necessàries per protegir les dades de la intel·ligència nord-americana. La magnitud d'aquest contracte equival a un 60% de la inversió de l'economia espanyola en R+D. En un sol contracte. Per a qui digui que el rol dels governs és i ha de ser negligible en innovació.

La innovació avui segueix la llei dels grans números. No s'hi val a fragmentar. Els governs dels nostres competidors fan esforços titànics per desenvolupar les tecnologies que situaran les economies i les societats en la frontera de la productivitat i del benestar. A Europa es comencen a sentir veus per desplegar una política industrial de veritat, capaç de competir amb EUA i la Xina. SI no consolidem aquests esforços, i reforcem els incipients ecosistemes d'Indústria 4.0, fins i tot les speedfactories robotitzades continuaran marxant atretes pels cants de sirena asiàtics.