12 coses que les empreses poden fer davant el coronavirus

I va arribar el coronavirus. Avisant, però ens va arribar de cop. Ja ens va sorprendre la cancel·lació del Mobile World Congress. Seria per a tant? Vèiem el que passava a Xina, a Corea, però estava lluny. Va arribar a Itàlia i reaccionem lents. No ens imaginàvem que la globalització fos tan contundent. L'efecte domino va resultar imparable: distanciament social, paralització d'una part del cicle econòmic, col·lapse hospitalari, xifres de contagis i de morts espantoses. Les empreses en aquest context han vist limitades les seves activitats i, amb poques excepcions, es concentren en reaccionar per sobreviure. No és en absolut una guerra, però la situació té coses que passen a les guerres. Sabem que l'impacte de la crisi serà d'una profunditat similar a la crisi de 2008, el que no sabem és com serà el comportament de la recuperació. El més lògic seria que tinguéssim una crisi en forma de V molt pronunciada, caiguda molt profunda de gairebé el 10% del PIB i recuperació molt vigorosa. Però cal superar la V, el pendent serà de vertigen. A més, estem en una pandèmia, és a dir, aquesta vegada no hi ha zones al món que siguin mercats sanejats. No hi ha mercats refugi.

"Cada suggeriment comença pel verb pensar. És un moment per pensar i també per actuar"

Reflexionar sobre com reaccionar a la situació plantejada pel COVID-19 és difícil ja que cada empresa és un món. No n'hi ha dos d'iguals. Per tant, quan fem una llista sobre com reaccionar a l'epidèmia no pensem que sigui per seguir-la estrictament. Simplement fem abstraccions de sentit comú i aspirem a què algun punt pugui inspirar a algú que aquests dies ha de prendre decisions difícils. I a més, cal prendre-les enmig de la complexitat: la preocupació per la salut dels més afins i la pròpia, la preocupació perquè les nostres empreses sobrevisquin davant tal frenada i finalment, la preocupació per l'impacte social d'aquest terrible contratemps.

Aquí va la meva llista de suggeriments sobre com podem reaccionar davant el coronavirus des de les empreses. Cada suggeriment comença pel verb pensar. És un moment per pensar i també per actuar. Una llista de 12 aspectes que em semblen clau:

1. Pensar en tresoreria. La primera reacció d'una empresa davant una pausa com l'actual és vetllar per les previsions de tresoreria. Veure les opcions per mantenir una tresoreria suficient i analitzar el tipus d'ajudes públiques associades a l'Estat d'Alarma decretat. Vetllar per la tresoreria és vetllar per la vida de l'empresa.
2. Pensar en client. Vivim dels nostres clients. No vivim de subvencions. Què els està passant als nostres clients? Com deuen estar mirant el món els nostres clients? Quins càlculs per reiniciar la seva activitat deuen estar fent? El millor és parlar amb ells. Pensar amb ells. Dubtar amb ells. Animar-nos junts. Decidir comptant amb ells. La recuperació passa pels clients. Els clients que tenim i fidelitzem i els nous que podem crear. No hi ha més.
3. Pensar en la gent. Des del primer minut cal pensar en la comunitat de persones que formen l'empresa. En la salut de la nostra gent. En la seva situació familiar. En com reconvertir cada lloc de treball en funció del seu perfil i de la situació. Alguns teletreballaran. Uns altres no podran i s'haurà d'adequar tota l'operativa a paràmetres de seguretat. Les màquines connecten a la gent i ho han de fer amb fiabilitat, però el que crea valor són les persones. En moltes empreses, el binomi tecnologia – empreses funciona bé. En canvi, en unes altres s'evidencia que la transformació digital ha estat feble o que hi ha persones que presenten resistències funcionals a una estructura de teletreball. Tenir una empresa preparada per a la contingència és fonamental. Ara ho hem comprovat.
4. Pensar en la cadena de valor. Aquesta pausa global afecta de manera diversa la lògica de les cadenes de valor per sectors, en funció del seu nivell de globalització, de la seva dependència de matèries primeres o de la deslocalització de les cadenes del Just-in-Time. Hi ha recuperacions que no són possibles si no inclouen tota la cadena de valor.
5. Pensar en les nostres capacitats. Veure'ns més enllà del que venem, dels productes o serveis que s'associen a la nostra marca. Pensar en termes del que sabem fer bé (sabem vendre, sabem ensamblar, sabem tractar amb clients, sabem gestionar logístices complexes, etc.) i veure si les nostres capacitats ens permeten concebre altres oportunitats. Trencar inèrcies en la nostra reflexió. És en moments de gran duresa on es prenen decisions que ens ajuden a repensar-nos. És un moment de reimaginar el binomi capacitats – oportunitats. Podem intensificar els nostres mercats, crear projectes adjacents del que venem o podem imaginar que les nostres capacitats permeten sostenir altres ofertes o altres negocis. Mantenir el focus en allò de sempre, pot ser una bona opció, si és possible. Però també ho pot ser diversificar sobre les capacitats pròpies.
6. Pensar en agilitat. Una molt bona part de les oportunitats només ho són si responem als reptes amb agilitat. Hem vist com gent molt diversa ha pres decisions àgils. Fins i tot hi ha qui va organitzar esdeveniments alternatius al Mobile i ara hi ha molta gent intentant imprimir respiradors, protectors o fabricar mascaretes. Aquest tipus d'agilitats són les que han d'inspirar-nos a veure com hem de reaccionar a les empreses per concretar noves oportunitats. Agilitat per sobreviure. Les millors agilitats són aquelles mogudes per propòsits transcendentes.
7. Pensar a aprendre. Tota l'experiència dels dies de pandèmia no pot quedar en un sac trencat. La tornada a la normalitat suposarà una obsessió per tornar a la vella normalitat. És lògic. Les primeres reunions presencials no seran per tractar com l'empresa es reorganitza. Les primeres reunions presencials seran per dir cara a cara com està la tresoreria, com es restableix la venda, la producció i com es cobra allò pendent. Però, caldrà buscar un espai, més de pressa que tard, per aprendre de les formes alternatives de treball, explorar quines agilitats es poden mantenir i quines coses de les que es feien per inèrcia es poden reinventar per crear més valor.
8. Pensar en innovació. Cada gran epidèmia ha comportat innovacions. El SARS el 2002 va suposar l'explosió de l'ús d'Internet a la Xina. Cada discontinuïtat històrica profunda genera innovacions rellevants. Cal estar atent a com aquestes innovacions que sorgeixen poden afectar als nostres clients i com poden afectar-nos com a empresa. Cal estar disposats sempre a explorar. Pensar en client i explorar.
9. Pensar en ecosistema. És dolent tancar-se en un moment tan complicat. La tendència natural és enclaustrar-se i escrutar els Excels al detall. Recordem que Drucker deia que les oportunitats acostumen a venir des de fora. Ningú vindrà a pagar-te les factures. Ja ho sabem. Però davant un món que s'ha pausat abruptament, interactuar, pensar, contrastar amb gent d'altres empreses o sectors ens pot inspirar, ens pot proporcionar pressentiments, intuïcions i algunes certituds raonables del què podem fer. Per passar el coronavirus cal tancar-se a casa. Per superar el Coronavirus a l'empresa cal sortir i explorar oportunitats amb uns altres. A més, no hi ha a qui queixar-se, millor inspirar-se.
10. Pensar en confiança. És moment per a l'autenticitat. Per establir llaços entre les comunitats professionals que estiguin marcades pel compromís i la generositat. Compromís dels professionals en ajudar a sortir d'una situació enormement crítica. I generositat per part de les empreses per compartir els beneficis de la continuïtat i el creixement. Confiança en la recuperació, compromís per concretar els esforços i generositat a l'hora de gestionar els beneficis futurs. Moltes empreses pensaran que aquest any, l'espai de temps que va entre juny i octubre – novembre ha d'aprofitar-se al màxim. Se suposa que serà l'espai de temps de plena activitat abans d'una possible segona onada del virus a la tardor. Moltes empreses hauran de pactar treballar a l'agost, tot o en part. Es requeriran acords per remar tot en el sentit de les oportunitats, però per a això caldrà crear un clima d'assenyat equilibri.
11. Pensar a liderar. En les actuals circumstàncies, ser capdavantera vol dir no amagar-se. Reconfigurar la visió. Exemplificar les propostes. Pensar, però decidir. Dubtar, però decidir. Líders que transmetin confiança, que exigeixen perquè s'autoexigen, que busquin una sortida inclusiva a aquesta crisi. Que pensin en perspectiva. Aquest sotrac profund requereix una mirada a mitjà i llarg termini. Més que mai, liderar és servir.
12. Pensar en la societat. Finalment és un bon moment perquè totes aquelles empreses que puguin pensin a ajudar a la societat. Hi ha moments en què la responsabilitat social és simplement un imperatiu. Aquelles empreses que no pensen en la societat en moments com l'actual són empreses amb propòsits menors.

Vivim un moment excepcional. Tenim una mirada familiar, personal, comunitària fixada en la salut i en els terribles relats de pèrdues de gent que mor en solitud. I també hem de tenir una mirada cap a les empreses i la reconstrucció d'aquesta severíssima crisi. Cal fer les dues coses alhora. Donar prioritat a la salut i donar importància a recuperar les organitzacions que ens permeten viure amb dignitat.

"Cal fer les dues coses alhora. Donar prioritat a la salut i donar importància a recuperar les organitzacions que ens permeten viure amb dignitat"

Aquest article serveix de base pel Webminar que organitza l'Agència de Desenvolupament del Berguedà per al dilluns 30 de Març i per a l'esmorzar virtual que ha organitzat Susana Lluna impulsat per Belike de València per al divendres 27 de Març.