'Yes, we can'
27
de Juliol
de
2016
No seré jo el que digui que la publicitat d'abans era millor o que els anunciants d'abans eren millors. Però sí que seré un dels que digui que als publicitaris d'abans se'ls respectava més. Parlo de la publicitat política d'aquest país, segurament és un gran exemple de les coses mal fetes.
Encara que no s'ho creguin, normalment els partits polítics treballen amb les millors agències de publicitat, les que tenen els millors creatius i les que guanyen premis de creativitat en festivals internacionals.
No obstant això, mai una campanya política ha guanyat cap premi en aquests glamurosos festivals i són molt poques les agències que en les seves credencials ensenyen amb orgull les seves campanyes polítiques.
Per què? Perquè són molt dolentes. I perquè són molt dolentes? Doncs perquè en realitat i, en general, no estan fetes per les agències creatives sinó pels mateixos partits polítics que influeixen, manipulen i canvien com ells volen els criteris de les agències de publicitat a què paguen. Absurd? Doncs si.
El resultat és que cada campanya és més del mateix. La foto del candidat, una frase 'resultona' i el logo del partit ben gran. Tot molt avorrit, insuls i poc excitant. I la televisió, avorrida, previsible i repetitiva. Sense capacitat de sorpresa. Molt poc interessant, la veritat. I amb molt poca o cap efectivitat i capacitat d'interessar al votant.
Tots tenim al cap la campanya que va portar Obama a la presidència dels Estats Units. El repte era espectacular, convertir a una persona negra en president d'una nació en la qual el racisme està a flor de pell. I ho van fer. Segurament Barack Obama s'ho va guanyar, però la seva gran campanya de publicitat va ajudar sens dubte. Ara seran capaços de col·locar a la presidència a un tipus com Donald Trump, declarat xenòfob, racista i diverses coses lletges més.
La publicitat, la bona publicitat, és capaç d'això i molt més, perquè hi ha gent amb talent que sap fer molt bé la seva feina, però aquí, desgraciadament preferim nedar a la mediocritat.
Estem en una època d'entesos i de sabuts, en la qual molts entesos abaixen el cap i guarden la seva saviesa i talent per les seves hores lliures i prefereixen acatar ordres dels assabentats que saben menys del que pensen que en saben. Al final, entre els dos acaben perdent una gran oportunitat de marcar un gol i guanyar el partit a la competència. Que és en definitiva el que toca.
Encara que no s'ho creguin, normalment els partits polítics treballen amb les millors agències de publicitat, les que tenen els millors creatius i les que guanyen premis de creativitat en festivals internacionals.
No obstant això, mai una campanya política ha guanyat cap premi en aquests glamurosos festivals i són molt poques les agències que en les seves credencials ensenyen amb orgull les seves campanyes polítiques.
Per què? Perquè són molt dolentes. I perquè són molt dolentes? Doncs perquè en realitat i, en general, no estan fetes per les agències creatives sinó pels mateixos partits polítics que influeixen, manipulen i canvien com ells volen els criteris de les agències de publicitat a què paguen. Absurd? Doncs si.
El resultat és que cada campanya és més del mateix. La foto del candidat, una frase 'resultona' i el logo del partit ben gran. Tot molt avorrit, insuls i poc excitant. I la televisió, avorrida, previsible i repetitiva. Sense capacitat de sorpresa. Molt poc interessant, la veritat. I amb molt poca o cap efectivitat i capacitat d'interessar al votant.
Tots tenim al cap la campanya que va portar Obama a la presidència dels Estats Units. El repte era espectacular, convertir a una persona negra en president d'una nació en la qual el racisme està a flor de pell. I ho van fer. Segurament Barack Obama s'ho va guanyar, però la seva gran campanya de publicitat va ajudar sens dubte. Ara seran capaços de col·locar a la presidència a un tipus com Donald Trump, declarat xenòfob, racista i diverses coses lletges més.
La publicitat, la bona publicitat, és capaç d'això i molt més, perquè hi ha gent amb talent que sap fer molt bé la seva feina, però aquí, desgraciadament preferim nedar a la mediocritat.
Estem en una època d'entesos i de sabuts, en la qual molts entesos abaixen el cap i guarden la seva saviesa i talent per les seves hores lliures i prefereixen acatar ordres dels assabentats que saben menys del que pensen que en saben. Al final, entre els dos acaben perdent una gran oportunitat de marcar un gol i guanyar el partit a la competència. Que és en definitiva el que toca.